1er de maig:: temps de crisi, temps de revoltes

Un altre 1er de maig

Un altre dia per a sentir discursos sobre la crisi i el treball (el reconegut, o sigui, el productiu). Que si la patronal, que si el govern, que si Europa, que si els sindicats majoritaris, que si els alternatius, que si tu que si jo, que si que no. Que no és això el que volem. No volem un 1er de maig productivista. No és que no ens interessi: no n’és la solució.

No volem un 1er de maig en què s’abusi dels nostres temps, de les nostres vides, dels nostres cossos.

Volem posar al centre dels discursos o, millor encara, de les pràctiques de totes i de tots, la cura de la vida.

La darrera vaga ja ho vam dir (serà que també ens repetim?):

No volem viure abocades al treball de mercat. Treballem per  una vida vivible.

No permetrem cap retall en els nostres drets laborals, socials, sexuals.

No volem estar al servei de l’estat, volem un Estat que ens doni els serveis q ens corresponen.

Volem la coresponsabilitat de dones, homes, societat i Estat. I fins i tot dels mercats. Si, ja ho sabem, això suposa la fi pel capitalisme, i què? D’això es tracta amb aquesta crisi, oi?

Perquè volem una coresponsabilitat  que posi al centre de l’organització social i econòmica no el creixement econòmic, sinó el sosteniment de totes les vides i el respecte pel planeta.

Que rescati les persones i no els bancs.

I ja posades, demanem als sindicats i als partits que introdueixin el discurs i la pràctica de la cuidadania en el seu treball, per a no reproduir una societat abocada al productivisme.

Que, si creuen en el que fan, ho facin sempre, tot, des de la lògica d’assolir una vida vivible per a totes les persones. No pot ser tan difícil.

Per a assolir un veritable gir d’aquesta crisi, que no és econòmica, sinó del sistema. No és crisi, sinó capitalisme.

Ens sumem a totes les múltiples iniciatives feministes que es proposen per aquests dies. I, sobretot, us animem a fer-ne les vostres a cada casa, a cada barri, a cada ciutat, avui, demà i sempre.

Som moltes, i no estem soles!  Prenguem les cases, els bancs, les empreses, prenguem els carrers!

Hi haurà manifestacions a les diferents capitals. A Barcelona:

*Manifestació alternativa (als grans sindicats i partits majoritaris): 18h Plaça dels Països Catalans de Barcelona (davant de Sants-Estació) amb Bloc feminista convocat.

* 1demaigcartWEBBloc feminista a la mani  de la tarda. Quedada: 17:45h a la plaça dels Països Catalans, cantonada Numància. Volem que les persones siguin el centre del sistema i no els mercats. Hi haurà dues pancartes: “pel reconeixement del treball reproductiu i de cures. Desobediència feminista” i una altra pel dret al propi cos. Vingueu amb tot allò que se us acudeixi per a fer-nos visibles com a feministes.

* Manis del matí: CCOO i UGT i USOC convoquen a les 11:30h a Ronda sant Pere/passeig de Gràcia. CGT convoca a les 11:00h a Via Laietana /Jaume I.

No s’ha convocat bloc feminista, però si hi aneu… fem-nos visibles! Paraigues, roba lila, xapes, pancartes, etc.

(Aquí, el text en pdf sense convocatòries)

Però què és això de posar al centre la cura?

Ja fa uns anys que algunes economistes feministes i alguns grups de dones estem parlant dels treballs de cura i d’una diferent forma de fer l’anàlisi econòmica de la societat i, per tant, les propostes de canvi. La idea se sintetitza en la següent gràfica, que recull el circuit del treball:

EsquemaCCarrascoTreballs

Elaboració gràfica: Cristina Carrasco a partir de Picchio. Http://revistaeconomiacritica.org  Núm. 11, 1S. Art. “La economía del cuidado: planteamiento actual y desafíos pendientes”.

…no fem el joc al mercat i al capital. Canviem les pràctiques, canviem la perspectiva!

Perquè no és la crisi, és el sistema capitalista i patriarcal.

Per a una vida vivible per a totes i tots, i respectuosa amb el planeta.

EXIGIM:

Invertir en cura, Repartir el treball, Compartir la vida

Cap retallada en els nostres drets. Prou precarització.

Log in with your credentials

Forgot your details?