Comunicat feminista en solidaritat amb la companya detinguda el 13A

Des de Ca la Dona subscrivim el comunicat feminista en solidaritat amb la companya detinguda el 13A. Si ens toquen a una ens toquen a totes!

—-

Als jutges alemanys i espanyols, caps d’Estat europeus i mossos d’esquadra:

Escrivim aquestes línies perquè el passat 13 d’Abril, tots vosaltres coordinadets, us vau prendre la llicència d’escorcollar tres cases i de detenir amb una euroordre a una companya feminista, sota l’acusació d’haver participat en atracaments a bancs al nord d’Alemanya. Tots vosaltres formeu part del motor que fa del món un desert, una terra deshumanitzada. Esteu en la part privilegiada de l’abisme i escolliu ser insensibles al patiment humà. Escolliu dibuixar una societat on la vida, la dignitat i la cura de les persones no és important. Ignorem totalment si les acusacions fetes a la companya detinguda són reals o no. La veritat és que això no ens importa, i allò greu és que a vosaltres tampoc. Aquest és un altre dels vostres espectacles per fer creure a tothom que us necessiten i que els protegiu de perillosos enemics (lladres, terroristes yihadistes, terroristes anarquistes, etc…). I per a tal propòsit compteu amb els mass media de des-informació al vostre servei.

Els grans lladres s’asseuen darrera de la tribuna de jutges, fiscals, acusacions particulars o parlaments i entren a les cases a través del compte corrent, targetes de crèdit, de la factura de la llum, de l’aigua, de la declaració de la renda, de les notificacions de beques denegades i ajudes socials no concedides. Amb la Unió Europea hem topat. Us encanta decidir com s’ha de moure la gent pel territori; us voleu endur la companya detinguda el 13A a les presons alemanyes. Fa mesos esteu condemnant a la mort o a la misèria a centenars de milers de refugiades. Així com fa anys que condemneu a mort a centenars de milers de persones migrants a base de tancar les fronteres. I fa segles que ho feu a base de colonització i imperialisme.

Des de l’abisme, aquestes injustícies i precarietats a vegades es converteixen en ràbia, desesperació o impotència. I a vegades agafen forma de lluites col·lectives, xarxes de solidaritat i autoorganització. I això us espanta. Ara us heu endut a una de nosaltres – i per extensió heu tocat a la resta – perquè sabeu que moltes dones, lesbianes i trans de tot el món no acceptem passivament la realitat que ens voleu imposar. Un cop més, tot i que munteu les més despampanants operacions policials, ni callarem ni canviarem.

Si toquen a una, ens toquen a totes! Lluitarem per la llibertat de la companya, per aturar la seva extradició. La volem aquí, amb nosaltres. Ni a Alemanya, ni a la presó.

Barcelona, abril del dos mil setze.