Subjecte Polític

nena_salt_siluetaDivendres 18 de juny, 16:30h

Subjecte Polític del Feminisme

Davant d’aquest títol, potser moltes de vosaltres us esteu preguntant de què volem parlar exactament i quina utilitat té tot això del “Subjecte” per a nosaltres, com a feministes, i per als Feminismes en general. Doncs bé, mitjançant aquest petit text introductori mirarem de situar una mica les qüestions que hem cregut interessant plantejar i per què.

Partim d’un context on els darrers anys s’han anat generant, principalment de la mà del que s’ha anomenat “teoria i/o moviment queer”, alguns debats que parlen del Subjecte Polític del Feminisme com si fos quelcom que ens vingués donat des de fora dels feminismes i, d’alguna manera, sobre una base de crítiques constructives que poden resultar molt interessants, a vegades s’acaba caient en generalitzacions i en altres crítiques que arriben a reduir el Moviment Autònom de Dones (1)  a una mena de reducte antiquat o innecessari, mancat de legitimitat i de discurs transformador i crític de l’estructura patriarcal.

En aquest debat una referència obligada és el treball de a filòsofa i pensadora feminista Judith Butler, que a principis del 90 va publicar  “El Género en disputa”. La Butler va argumentar una crítica a la naturalització, suposada unitat i conseqüent universalització de la identitat “dona” dins els discursos feministes, recollida en dos eixos principals:

–          Relació sexe/gènere: Tot i que, ja fa temps, els feminismes van saber diferenciar molt bé el sexe del gènere, en la pràctica feminista (potser implítica) es continua donant per suposat que “les dones” són aquelles persones que “viuen en un cos de dona”, obviant d’aquesta manera altres cossos i realitats que se situen en les fronteres dels gèneres (trans, intersex).

–          Mescla d’identitats, realitats, opressions: La voluntat de representació de “les dones” en general ha portat a una universalització de certa realitat d’algunes dones, que no fa referència a la realitat de totes les dones. Moltes dones estem travessades per altres opressions i identitats (classe, color de pell, procedència territorial, opció sexual) que, sumades a la categoria “dona”, generen situacions d’opressió específiques i diferents, que han estat escassament representades pels discursos públics feministes.

Com a conseqüència d’aquestes reflexions, ens trobem davant de dos descentraments:

–          Què és ser dona? Si sabem que ser “dona” és quelcom prou diferent en les diverses societats i cultures; si la vivència de l’opressió varia quan es mescla amb altres categories com la classe, nacionalitat, sexualitat, edat, etc…; si acceptem que ser dona no ve necessàriament determinat per tenir un cos “de sexe femení”; si reconeixem la possibilitat i l’existència d’altres identitats i cossos (trans i intersex)… Si d’entrada no podem definir què és ser dona, llavors: com poden els feminismes parlar “des de les dones i en nom de les dones”?

Seguint aquest fil argumental, ens trobem davant el segon descentrament:

–          A qui representen els feminismes? Un cop interrogada la “representativitat” de les “dones”, també s’interroga als Feminismes fonamentats en organitzacions “només de dones”, i la pretensió d’erigir-se ‘en nom de totes les dones’. En paraules de Butler: “insistir en la coherència i la unitat de la categoria dones ha negat, efectivament, la multiplicitat d’interseccions culturals, socials i polítiques en què es construeix el conjunt concret de ‘dones’” (2007:67)

Així doncs, les representacions polítiques feministes, tractant d’abastir l’universal “dona”, s’han sintetitzat en Discursos Públics que no han tingut en compte ni l’heterogeneïtat, ni com interseccionen les classes socials, les sexualitats, les nacionalitats, les ètnies o les edats, tant de les mateixes dones feministes que els generen, com de les “dones” a qui s’hi adrecen;  projectant, com a resultat, imatges i discursos públics i polítics reduïts al de “dona universal” blanca, de classe mitja, heterosexual i adulta. De forma que aquesta “representativitat” feminista es construeix des de discursos excloents, tant de les “altres” feministes que no hi tenen veu ni representació pública (tot i que aquestes “altres” feministes sempre hem estat una part molt important del “nosaltres” feministes), com de les altres “dones” a les que sembla no adreçar-se en ser tractades de minories.

Aquests dos descentraments a vegades s’han presentat amb lògica sil·logística (una cosa porta a l’altra) que ens condueixen des de la premisa: “si no hi ha una definició clara de dona”, a la deductiva conclusió: “no tenen sentit els espais ni les polítiques de dones”.

Aquest raonament ha comportat que des d’alguns sectors es qüestioni la representativitat dels feminismes i, per tant, la seva legitimitat discursiva, donat que el moviment s’organitza en grups “de dones” feministes.

Ens sembla important, doncs, situar el debat en compartir què pensem de tot això, quins dubtes ens genera i també quines oportunitats hi veiem per al canvi, la millora, la continuïtat en el qüestionament de les estructures patriarcals.

Així doncs, alguns dels interrogants són com es situem aquests Espais Polítics de Dones Feministes en els contextos actuals, on per una part es qüestiona la vinculació dels Feminismes al “només dones”, mentre que d’altra banda hi ha “Moviments de Dones” que marquen les seves diferencies amb els Feminismes: “Les feministes avui som qualsevol i qualsevol pot ser feminista. Això per una part està bé, per altra em pregunto quant hem hagut de sacrificar per a ampliar les bases i ser legitimades … La tensió entre feminisme i moviment de dones resultà en una espècie de feminista populista que intentà ampliar les seves bases a tota costa sota el lema de que “és feminista qui obra com a tal i no qui se’n nombra” (Espinosa, 2003).

El subjecte polític del Feminisme: text Escola i petits fragments per descarregar i imprimir (fes clic aquí)

Aportacions rebudes:

Barbara Ramajo García, El subjecte Polític del feminisme, Escola Feminista d’Estiu 2010

Preguntes pel debat (rebudes per e’mail)

I també altres textos per continuar aprofundint en el tema:

Judith Butler (1990),  Fundamentos contingentes: El Feminismo y la cuestión del Post-Feminismo

Kim Pérez (2000),  Mujer o Trans? La inserción de las Transexuales en el Movimiento Feminista, Ponencia para las jornadas feministas de Córdoba

Gracia Trujillo Barbadillo (2008),  Del sujeto político “la Mujer ” a la agencia de “las (otras) mujeres”: el impacto de la crítica queer en el feminismo del Estado español.

Lola G. Luna (2004),  La historia feminista del género y la cuestión del sujeto

Yuderkys Espinosa (2003),  Sobre el Feminisme avui: a la recerca d’un altre sentit del ser i el fer feminista en aquest temps .

Justa Montero (2009),  Sexo, Clase, “Raza”, Etnia y Sexualidad: desafíos para un feminismo incluyente. Ponencia para las jornadas feministas de Granada

(1)  Per Autònom s’entén aquell espai físic, social i polític dels moviments de dones feministes, històricament entés i respectat per altres moviments socials, partits polítics, sindicats, i altres teixits associatius, on feministes independents (sense relacions polítiques amb espais intergèneres) i doblemilitants (amb relacions polítiques amb espais intergèneres) convivim i treballem, autònomament, en relació a la resta de la societat. El manteniment d’aquesta autonomia ha estat una de les lluites clau i fonamentals de la constitució i funcionament d’una part important, nombrosa i històrica.

Log in with your credentials

Forgot your details?