Comunicat de Ca la Dona davant la supressió del Ministeri d’Igualtat i la reforma del Govern.
Les dones no som moneda de canvi per la crisi
Des de l’espai associatiu feminista Ca la Dona volem expressar públicament el nostre malestar per la recent supressió del Ministeri d’Igualtat per part del Govern espanyol i la seva integració al Ministeri de Sanitat.
Considerem que aquesta mesura il·lustra la deriva neoliberal que ha assolit el Govern per fer front a la crisi econòmica amb polítiques que atempten contra els nostres drets. Si la reforma laboral ja és un insult per a les dones, perquè estimula la contractació a temps parcial -que des de la seva introducció amb l’anterior reforma del 1997 se’ns aplica per afavorir suposadament la “conciliació de la vida laboral i familiar”, el que a la pràctica significa reforçar la divisió sexual del treball, la doble jornada i la invisibilitat del treball reproductiu i de cura que encara recau sobre nosaltres-; si el paquet de retallades socials afegeix encara més càrregues a les nostres espatlles, ja que haurem de suplir la manca de recursos i polítiques socials amb el nostre treball impagat, invisibilitzat i mienyspreuat, ara el Govern aprofita la crisi per mostrar la seva cara real i ens demostra que el seu compromís amb els drets de les dones no ha estat sinó una promesa per captar vots.
Resulta indignant que se l’hagi integrat dins del Ministeri de Sanitat, amb el que s’impedeix la transversalitat de les polítiques d’igualtat i la seva aplicació a tots els ministeris, un principi amb què el Govern de Zapatero es va comprometre des de la seva primera legislatura i que constitueix un requisit indispensable per la lluita contra les desigualtats entre dones i homes. En el seu dia, ja vam fer-nos ressó del trasllat de l’Institut Català de les Dones de Vicepresidència a Acció Social i Ciutatania perquè suposava una pèrdua de la transversalitat i d’un espai simbòlic important pels drets de les dones al Govern català.
Ara, aquesta decisió del Govern estatal bloqueja la possibilitat d’aplicar la Llei d’Igualtat que va aprovar el 2007 i amb la que es va presentar com a paradigma de govern ‘feminista’ a escala internacional. Al marge de les crítiques fonamentades que el Moviment Feminista hem fet a les diferents lleis que ha impulsat aquest Ministeri (Llei de Violència de Gènere, Llei de Dependència, Llei d’ l’Avortament), considerem que fer-lo desaparèixer evidencia un menyspreu a la centralitat de les necessitats i drets de les dones. En un context de crisi econòmica, de sostenibilitat del planeta i del treball de cura a escala transnacional, posar els drets de les dones a la cua de les prioritats significa fer trontollar els pilars del sistema, ja que som nosaltres qui el sostenim.
Resulta indignant també que s’el·limini un Ministeri que tan sols rebia un 0,03% dels pressupostos en nom de l’austeritat pressupostària quan s’estan destinant xifres milionàries a rebre el cap de l’Esglèsia Catòlica, que com a institució ha perseguit històricament els drets de les dones i que durant els darrers anys ha orquestrat una ofensiva contra el dret a decidir sobre el nostre cos assetjant les clíniques d’avortament i les dones que hi anaven.
No sortirem de la crisi injectant diners als bancs que han especulat amb els projectes de vida de milions de persones i mantenint un sistema econòmic desigual que atenta contra el planeta i les nostres vides , sinó canviant la lògica de funcionament i posant la vida en el centre, amb polítiques que posin el treball domèstic, reproductiu i de cura en primer lloc, ja que sosté l’economia de mercat; que fomentin la plena ocupació amb jornades de treball remunerat que permetin a les persones treballar per viure i no a la inversa; que prioritzin les despeses socials davant les militars i no concebin el planeta com una font il.limitada de recursos sinó com un ecosistema que hem de cuidar per la nostra pròpia supervivència.
Ca la Dona
www.caladona.org
Casp, 38, principal, 08010 Barcelona
