núm.73 – 02 ll Editorial l Consell de redacció

02 || EDITORIAL | CONSELL DE REDACCIÓ

Quan vam començar a preparar la revista entorn la laïcitat, que aquí us presentem, teníem una motivació pròxima: la confrontació de la jerarquia catòlica amb el dret de les dones a decidir sobre el propi cos, tan explícita els darrers anys, juntament amb l’escandalós viatge del papa de Roma a Catalunya. A més, desitjàvem sumar-nos a les mobilitzacions populars crítiques amb els governs i, d’entrada, contra un representant de l’Església catòlica que, en les seves declaracions, atemptava contra principis democràtics fins al punt que moltes volíem que es portés a judici un “polític” que contínuament ataca les lleis que ens obliguen a tothom, ja que condemna l’ús del preservatiu, condemna el matrimoni homosexual, deixa impune les violacions, més que demostrades, per part de religiosos, etc… I, també, sumar-nos-hi per fer sentir, en les mobilitzacions populars, les veus de les dones des dels feminismes (malhauradament, si no hi som, sovint és perquè el nostre discurs encara no es recull).

A aquesta situació viscuda per la ciutadania en cos i ànima, de sobte hi hem adjuntat precipitadament, de manera diferida i esbiaixada, les revoltes dels pobles de Tunísia, Egipte, Iemen, Bahrain, Líbia i Síria, amb una crueltat cada vegada més cega en la forma de reprimir les manifestants que reclamen els seus drets civils.

Moltes dones formen part d’aquesta marea que va ensorrant tirans i obrint escletxes d’esperança. Aquestes dones tenen l’experiència d’Iran i saben que, d’una revolució, pot venir una altra dictadura, la islàmica en aquell cas, on les dones se situaven encara en pitjor situació –si això és possible– que en l’era monàrquica.

Elles, en el context dels països àrabs, ho tenen clar, com moltes de nosaltres. Saben que els processos iniciats no preconitzen un futur clarament democràtic, i encara menys en garanteixen els drets humans. Perquè cada país ha de fer la pròpia història, i perquè la història l’hem de construir totes i cadascuna de les dones i els homes que habitem els països.

Guaitem el futur  des dels feminismes. Des de casa nostra, el tema del laïcisme s’ha projectat cap a un futur global i ara, n’estem segures, ens uneix més que mai a les dones àrabs. Elles –illes en la marea de l’oceà de les llibertats– necessiten la nostra solidaritat, presència i suport tant com nosaltres les seves llibertats. Aquest número sobre laïcitat no podia deixar de parlar i de promoure visibilitat i consciència de compromís cap a aquestes dones, les heroïnes d’avui mateix de la nostra història comuna.

Hem arribat al s.XXI i, observant els processos d’orient i occident, de nord i sud, nosaltres, plenes de confiança, farem el possible per no deixar passar la història a la cadira de casa nostra. Arreu, les dones dels cinc continents, com nosaltres, estaran a l’aguait.

Mentrestant, us oferim diversos articles, que esperem que ens ajudin a construir aquest futur, en els quals s’expressen diverses formes d’entendre la laïcitat, des dels diversos feminismes.

Dones Lliures en països lliures - Imatge: Mai C. Àlvarez

Dones Lliures en països lliures - Imatge: Mai C. Àlvarez

Caladona  Publicació Feminista NÚMERO 73 | JUNY 2011

Llicència de Creative Commons

Publicació Feminista Ca la Dona. Aquesta obra està sota una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons (BY-NC-ND): No es permet un ús comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades.

Log in with your credentials

Forgot your details?