núm.73 – 08 || per què sóc laica des del feminisme? | Rosario Segura

08 || per què sóc laica des del feminisme?

| ROSARIO SEGURA

-

-

En els debats que el feminisme ens proposa actualment, em va semblar molt rellevant la idea de la transversalitat de gènere, o dit d’una altra manera, la necessitat que el conjunt de la societat s’impregni dels interessos de les dones, que nosaltres mateixes participem, activament, en l’abolició de les idees que han contribuït a la construcció del sistema patriarcal. Per això vaig començar a pensar i actuar en l’àmbit dels moviments laïcistes.

Més concretament:

>> Perquè les tres religions del Llibre (judaisme, cristianisme, islamisme) han estat un dels elements fonamentals per a l’estructuració i la permanència del patriarcat en una societat desigualitària. Només cal fixar-nos, en aquest sentit, en el paper subaltern que correspon a les dones, en l’absència d’espais de presa de decisions, en la impossibilitat que puguin transmetre doctrina, en el paper merament assistencial que els pertoca.

>> Per la interpretació que es fa sobre les dones en “els grans relats” (la Bíblia ―Antic i Nou Testament―, la Torà i l’Alcorà) que fonamenten aquestes religions. Específicament a través de la construcció icònica dels rols que hem de seguir les dones per tal de tenir legitimitat social.

No ens enganyem: Eva és la responsable de la pèrdua d’aquest estat ideal que era el paradís terrenal, és qui ens duu a l’estat de contingència, de penalitats, no només a Adam, sinó a tota la humanitat. I, per què? Per voler saber alguna cosa que les dones no hem de gosar conèixer.

>> Per la concepció moral, especialment la sexual, que contenen els llibres doctrinals, la qual atribueix a les dones un distanciament del desig i, en el millor dels casos, el predomini de la maternitat com a objectiu vital. La dicotomia que se’ns proposa a les dones és: mare/esposa, dona decent, recés o repòs de l’home i dona lliure, autònoma, pecadora, en tot cas, equívoca. Encara avui dia segueix vigent el manament.

>> Per la batalla que les esglésies (en el nostre cas, l’Església catòlica) han iniciat en contra de models de família més oberts, més igualitaris, que es basen en un vincle afectiu assumit lliurement. Només donen suport a aquell que té com a primer objectiu la procreació.

-

-

>> Per l’oposició frontal de l’Església a la regulació de la interrupció voluntària de l’embaràs i de l’eutanàsia, que no es basa pas en l’obligatorietat d’aquestes pràctiques, sinó en la capacitat de cada persona d’exercir l’autonomia que la Declaració de Drets Humans i totes les constitucions democràtiques reconeixen per decidir sobre els actes vitals. Acceptar això suposaria reconèixer que la societat civil té capacitat d’organitzar-se al marge dels manaments religiosos. La humanitat sortiria d’un estat de tutela i entraria en un de preponderància de la consciència moral personal, que pot ser l’ètica religiosa, però també l’ètica civil.

>> Perquè el laïcisme, com a expressió del respecte a la consciència de les persones, homes i dones, es presenti com un ferm aliat ―la condició necessària― de la llibertat de les dones i, per tant, de la igualtat entre totes les persones.

>> Per la incidència que han tingut certes interpretacions del fet religiós en la configuració d’una societat sexista, discriminatòria, no igualitària.

No obstant això, i per concloure, les feministes no hem d’enganyar-nos sobre les bondats del laïcisme, és imprescindible per al nostre recorregut, una condició necessària, res més. En altres països de forta tradició laïcista i en els quals l’estat es defineix com a tal (per exemple, França), el debat sobre la igualtat de les dones continua, hi ha molts aspectes que cal revisar, modificar. El laïcisme mitiga la violència contra les dones? Ja sabem que no, però permet unes condicions millors perquè desaparegui; no anima que s’accepti com a prova; dignifica el paper social de les dones; possibilita una moral diferent, més igualitària; permet el divorci i el control de la natalitat.

El laïcisme no és la igualtat entre els sexes, és una via que hem de transitar aquí, en les nostres circumstàncies, perquè parla de ciutadania i això a les dones ens interessa.

Rosario Segura d’Europa Laica

Caladona Publicació Feminista NÚMERO 73 | JUNY 2011

Llicència de Creative Commons

Publicació Feminista Ca la Dona. Aquesta obra està sota una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons (BY-NC-ND): No es permet un ús comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades.

Log in with your credentials

Forgot your details?