núm.73 – 10 || xarxes transformadores de dones musulmanes | Yaratullah Monturiol

10 ||  xarxes transformadores de dones musulmanes[1]

| YARATULLAH MONTURIOL

-

-

Extractes de l’article “L’autodeterminació de les dones musulmanes en el segle XXI” escrit per Yaratullah Monturiol i publicat en el nº 7 de la revista Eines de la Fundació Josep Irla, en el monogràfic “La vigència del Feminisme en el segle XXI”

Gràcies a la facilitat de comunicació arreu del món, les dones musulmanes fem xarxes internacionals, i la recerca no s’atura ni s’estronca malgrat les dificultats i les pressions. Per això, i justament des de Catalunya, que ha estat peonera en moltes iniciatives de les dones musulmanes, com a punta de llança d’accions i reivindicacions de drets, es va crear l’any 2004 l’associació Desenvolupament Feminisme Islàmic, que ha treballat en el projecte GIERFI[2], fent investigació i preparant una xarxa internacional. Va fer la presentació pública a Barcelona (setembre 2008) i ha continuat fins avui, a Rabat, Montreal, Brussel·les, París, etc. La presidenta és la Doctora Asma Lamrabet[3], que explica:

-

-

“El Grup GIERFI ha estat, doncs, creat i pensat per tal de pal·liar el discurs actual sobre les dones i l’islam. Un discurs que no deixa de repetir les mateixes lletanies i que només fa que infantilitzar les dones i marginar-les per tal de dominar-les millor. Els desafiaments que ens esperen són, doncs, importants i múltiples… GIERFI, entre altres coses, ha de fer que les dones musulmanes siguin actores centrals en els processos de transformació en curs, de les societats en les quals evolucionen. Per això caldria fomentar la participació de les dones a tots els nivells de la relectura dels texts i de la reforma del pensament islàmic, per tal de superar el bloqueig exegètic i jurídic actual que impedeixen la veritable emancipació de les dones musulmanes”.

Aquest grup resulta especialment peculiar perquè està fundat a partir d’un nucli de base nascut a Catalunya, però que, com que no s’ha pogut conformar ni limitar a l’àmbit local ja que no era suficient per als seus objectius, s’ha concebut amb l’única estructura que creiem que realment pot fer possible el funcionament eficaç: autèntiques xarxes de col·laboració entre dones per arribar, si no a totes les musulmanes del món, almenys a la majoria. Per tant, és un grup arrelat a Catalunya però amb projecció internacional.

(…) Hem vist com se succeeixen els congressos de feminisme islàmic, amb algunes de les més famoses representants. La idea és interessant per fer ressò en els mitjans occidentals d’un fenomen tan poc conegut en aquestes terres. Però aquesta exhibició de les èlits no representa realment els moviments i esforços populars. I, malhauradament, fins i tot les majories musulmanes tenen dificultats encara per assumir aquest terme (feminisme) associat a l’Islam. És la mateixa reacció que des de l’altre costat. Els extrems es toquen, els estereotips existeixen per ambdues parts… Per això, cal treballar també des de dins, amb les dones “pont”, que saben arribar on unes altres no arriben: a totes les dones i no només a unes quantes privilegiades. És imprescindible en aquest procés trobar  el camí del mig, una altra via —menys concorreguda— en la qual, certament, sembla que no hi ha ningú, però és justament aquí on concorren les llums i l’equilibri, on es recupera el sentit comú i la consciència.

Citaré doncs, l’exemple de la nostra companya, l’antropòloga Ziba Mir Hossein[4], que viu a Londres. Heus aquí algunes explicacions sobre aquesta tasca, que ella descriu des de la definició del terme mussawah[5]:

“Mussawah és un moviment mundial en pro de la igualtat i la justícia en famílies musulmanes. Es basa en la idea que lleis i pràctiques han de respondre a la realitat viscuda de les dones i els homes d’avui, a través d’un marc d’igualtat i justícia que és coherent amb els ensenyaments islàmics, els drets humans universals, principis i garanties de drets fonamentals en les constitucions i legislacions nacionals. Els principis que reivindica la Musawah són: 1) Igualtat, no discriminació, la justícia i la dignitat com a base de totes les relacions humanes. 2) Plena i igual ciutadania per a totes les persones. 3) Matrimoni i relacions familiars basades en els principis d’igualtat i justícia, amb homes i dones compartint la igualtat de drets i responsabilitats.”[6]

(…) Les dones musulmanes estem treballant dins la complexitat de la societat global des d’àmbits teòrics i pràctics amb una perspectiva altermundista. I cal tenir en compte que ja no es pot fugir d’aquesta realitat.

(…) No ens podem aburgesar per caure des de les minories selectes, en l’autocomplaença del recolzament i aprovació del poder a les iniciatives particulars, com si fossin “alternatives marginals” i allunyar-nos de les autèntiques necessitats i del debat i la comprensió de milions de dones, del poble, de totes aquelles persones que lluiten cada dia per construir un món millor, que entre totes i tots hem de fer possible.

women_tahrir (…) Tot just som al començament d’aquesta nova època, en un nou principi d’un segle molt llarg. Però no ens podem malfiar, ja no podem esperar,  hem de llaurar la terra per a la collita. Arrosseguem un llast de dependències estèrils del qual hem de deslliurar-nos, començant pels nostres propis prejudicis. Vull dir sobre l’autodeterminació de les dones musulmanes en el segle XXI, que nosaltres som, de fet “les que cardem la llana”:

“L’autodeterminació és la facultat d’obrar o disposar només obeïnt a la pròpia reflexió o determinació. Lliure decisió de les pobladores i dels pobladors d’una unitat territorial o cultural sobre el seu futur estatut polític. L’autodeterminació de la dona musulmana és actuar segons la seva pròpia consciència, criteri i ètica. Això des de l’Islam és la seva llibertat i dret com a persona, però també un deure i una responsabilitat que no pot deixar en mans de ningú més.”[7]

—-

[1] Extractes de l’article “L’autodeterminació de les dones musulmanes en el segle XXI” escrit per Yaratullah Monturiol i publicat en el nº 7 de la revista Eines de la Fundació Josep Irla, en el monogràfic “La vigència del Feminisme en el segle XXI”.

[2] És un projecte de desenvolupament que té seu a Catalunya des de l’associació DFI (Desenvolupament Feminisme Islàmic). Es tracta del Grup internacional per a l’estudi i reflexió sobre la dona a l’islam i el feminisme islàmic, format per dones de diverses ciutats del món, que des de la investigació i l’acció treballen per difondre un discurs teòric i pràctic de les dones musulmanes, coherent amb els drets humans.

[3] Asma Lamrabet és doctora hematòloga i és una de les dones clau del feminisme reformista. Ha escrit diversos llibres i articles. Le Coran et les femmes. Une lecture de libération. Tawhid, 2007. (Properament es publicarà també en català).

[4] Ziba Mir-Hosseini és antropòloga i ha fet un estudi de camp en àmplies zones rurals i urbanes a l’Iran, així com en ciutats del Marroc. Treballa com a investigadora independent i assessora sobre qüestions de gènere, relacions familiars, l’Islam, la llei i les qüestions de desenvolupament. Associada a The School of Oriental and African Studies – University of London.; Professora visitant a Hauser Global School Law Program at New York University i a Wissenschaftskolleg zu Berlin (2004-05). Les seves publicacions inclouen el matrimoni de prova (1993) i l’Islam i gènere (1999). També ha codirigit dos documentals llargmetratges premiats: Divorci estil iranià (1998) i Runaway (2001).

[5] El terme mussawah ve de sawaa, que vol dir igual. Hi ha una referència sawassiya en el hadit: anass sawassiya ka assnan el maxti, que significa que els éssers humans són iguals com les dents d’una pinta.

[6] Llançament de la Mussawah i la seva Declaració de Principis. Reunió Mundial a Kuala Lumpur, Malàisia, febrer de 2009.

[7] MONTURIOL, Yaratullah. Dones a l’Islam: Autodeterminació. Perpinyà: Trabucaire, 2006.

-

-

Caladona Publicació Feminista NÚMERO 73 | JUNY 2011

Llicència de Creative Commons

Publicació Feminista Ca la Dona. Aquesta obra està sota una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons (BY-NC-ND): No es permet un ús comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades.

Log in with your credentials

Forgot your details?