núm.73 – 19 || laïcitat, religions i ciutadania | Sylviane Dahan

19 ||  laïcitat, religions i ciutadania

| SYLVIANE DAHAN

-

-

Com a jueva, m’identifico amb una dona jueva com Rosa Luxemburg. Sensible, erudita, amb un pensament lliure, universalista. Una dona capaç de polemitzar amb Lenin i que va ser referent del moviment obrer. Una dona atea, com jo.

Com a jueva, no renego de la història, la cultura, o d’algunes tradicions –com ara les festes que van puntuar la meva infància. Ni de les aportacions del judaisme, que forma part del patrimoni universal i representa una etapa en la història de la humanitat.

I, alhora, com a dona jueva, sóc crítica amb la religió. I, concretament, amb les religions monoteistes, perquè estic convençuda que constitueixen una invenció d’homes al servei d’homes. Fa 5.772 anys que existeix la religió jueva. És la més antiga de les religions monoteistes. La creació de les religions monoteistes han sacralitzat unes relacions anteriors de dominació, patriarcals, masclistes, exclusives. El caràcter del déu inventat ho delata. S’havia de crear un déu únic, transcendent, immanent, un “amo invisible”, indiscutible, violent, gelós, tirànic, possessiu, abusiu i unificador d’un ordre social en què les dones, “impures”, havien de romandre sotmeses. Va ser creat a la imatge de l’home i al servei de l’home.

Crec en l’autonomia, la força de la raó i la confiança en un futur alliberador en què cada ésser humà esdevindrà subjecte de la seva pròpia vida. Aquest horitzó s’expressa en el projecte emancipador de les dones i els seus valors: el feminisme. Aquests valors (igualtat, justícia, absència de relacions violentes) passen per deconstruir allò que ha construït l’home com a gènere dominant, obrint així una perspectiva alliberadora per al conjunt de la humanitat. L’ateisme, la crítica radical de la religió i la reivindicació d’un món profà, s’inscriuen en aquest moviment històric.

1- Laïcitat: significa el respecte de les creences de cadascú i la llibertat de consciència; una llibertat que ha d’incloure l’ateisme i el dret a la crítica de la religió. Per tant, la laïcitat no és una altra religió que s’oposa a les religions o creences existents en el si d’una societat. És un concepte d’organització política i social, que separa l’esfera pública i les seves institucions (en què s’ha de poder reconèixer una ciutadania plural i diversa) de l’esfera privada. Actualment, a les metròpolis europees, assistim a una perversió del concepte de laïcitat, quan se’n fa una bandera contra una determinada religió (essencialment l’Islam), i en la mesura que això permet estigmatitzar un col·lectiu social (immigrant o originari de les antigues colònies, identificat com a “estranger” fins i tot després de dues o tres generacions). El referent democràtic de la laïcitat és brandit avui per corrents racistes i d’extrema dreta (Marine Le Pen), de dreta neoliberal (Sarkozy), o fins i tot de l’esquerra institucional, en un sentit de segregació social i neocolonialisme intern.

2- Les religions: són temptatives de donar una explicació a la nostra existència. No es fonamenten sobre la racionalitat, la ciència, o l’objectivitat, sinó sobre la necessitat ancestral de respondre a les pors del que és desconegut. Entren en l’esfera d’allò íntim. És una creació humana que forma part de la història i de la cultura. Hi ha hagut una gran quantitat d’explicacions, de déus i deesses, algunes amb regles de vida, algunes plenes de poesia a l’hora d’interpretar els grans misteris dels nostres orígens. La crítica materialista de la religió és plena de subtilesa. “Opi del poble”, deia Marx, (en la mesura que remet a una altra vida l’esperança de l’alliberament i mistifica les relacions socials), però també, i alhora, “sospir de sofriment dels oprimits”. Sovint, l’esquerra no ha comprès que els temps de la lluita social i de la crítica de la religió són discordants. (En la revolta contra les dictadures àrabs es barregen ateus i creients, cristians i musulmans, dones amb vel i sense… El moviment de transformació social, plural i travessat de contradiccions crearà les condicions de profunds i futurs canvis en les mentalitats.) La laïcitat permet gestionar unes contradiccions amb les quals cal viure, sense pretendre resoldre-les administrativament o de manera autoritària mitjançant imposicions.

3- La religió jueva és la primera religió monoteista que ha deixat un escrit: la Bíblia, una sèrie de textos i unes regles de vida social. També unes regles de vida i tradició oral i familiar, on les dones van tenir un rol important de transmissió. Es va començar a mesurar el temps amb un calendari lunar. Com deia, estem en l’any 5.772. El paradís no existeix, i si ha d’existir serà terrenal. Hi ha regles alimentàries que són “humanes”, com el fet de no consumir carn i llet per no barrejar la carn del nen amb la llet de la mare. Foren nombroses les dones jueves que van accedir a coneixements a través de la lectura. No poques doctores de l’Edat Mitjana foren jueves.

4- Ciutadania. Una coneguda cançó infantil francesa diu: “Quan la gent s’assembla, s’aplega. Però, fins i tot si no ens assemblem, hem de viure junts. És la llei del nostre món”. La ciutadania es fonamenta en el reconeixement de drets humans, socials i polítics, individuals i col·lectius. Significa acceptar la diversitat, garantir drets i protecció per a les minories, separació entre allò que és públic i allò privat.

-

-

5- El dret a ser diferent: Jo sóc jueva nascuda en terra de majoria àrab (Algèria), una comunitat que ha vist canviar el seu destí amb l’arribada del colonialisme francès. El meu besavi, que no parlava ni un sol mot de francès, va morir a la guerra de 1871, a les Ardenes, com a soldat de l’exèrcit de l’emperador Napoleó. Els meus pares es parlen en una mescla de francès i àrab. El judeoàrab és una llengua (com el <Llengua. Literatura> jiddisch o el ladí). El poble jueu ha estat un poble històricament destinat a l’exili. I aquest exili ens ha fet diferents: sempre tenallats entre la pressió d’una cultura dominant assimiladora i la tensió per preservar orígens i tradicions, sovint al preu de la marginalitat i d’un entorn hostil. Permeteu-me una lectura profana, no religiosa, del judaisme. Lluny de ser el poble escollit per déu per regnar com a conqueridor sobre una terra exigua, ha estat el poble designat per la història com a paradigma de la humanitat, pel seu caràcter de comunitat universal; com a portador del seu sofriment secular, però també de la seva tossuda esperança d’emancipació. (Per això, molts jueus i jueves no podem identificar-nos amb la ideologia sionista. La mesquineria colonial, l’opressió de Palestina, trenquen amb la tradició messiànica, en el sentit que la reivindicava Benjamin). L’exili ens ha fet universalistes. Avui diríem, amb més propietat, “internacionalistes”. La presència jueva en tots els combats d’emancipació del segle passat així ho demostra. La lluita contra l’obscurantisme, el racisme, el totalitarisme, pel socialisme…; la lluita per la igualtat, que forma part del feminisme, ens fa més conscients que es tracta d’una fita per a tota la humanitat.

Sylviane DAHAN – 24/03/2011

Caladona Publicació Feminista NÚMERO 73 | JUNY 2011

Llicència de Creative Commons

Publicació Feminista Ca la Dona. Aquesta obra està sota una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons (BY-NC-ND): No es permet un ús comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades.

Log in with your credentials

Forgot your details?