núm.74 – 22 || les revolucions de tunísia i d’egipte des del punt de vista de les dones i dels defensors i defensores dels drets humans (o per a què serveix la revolució si no podem ballar)

egipcias2wLES REVOLUCIONS DE TUNÍSIA I D’EGIPTE DES DEL PUNT DE VISTA DE LES DONES I DELS DEFENSORS I DEFENSORES DELS DRETS HUMANS*

O per a què serveix la revolució si no podem ballar

CAROLINA SAKINA BRAC DE LA PERRIÈRE

* Aquest article se sustenta essencialment en els nombrosos testimonis recollits a prop dels principals activistes dels moviments tunisià i egipci. La complexitat de la conjuntura implica inevitablement que algunes dades puguin sofrir modificacions en un futur proper.

Des de principis d’aquest any, transtorns ben grans han tingut lloc a la ribera sud del Meditarrani.

Quan ja ningú s’atrevia a somiar-ho, les dictadures més arrelades han estat escombrades per una ona profunda que reclamava la llibertat, la dignitat i la justícia.

Així va passar a Tunísia primer i a Egipte, després.

Tot i que aquests esdeveniments no hagin succeït sense violència ni sense dolor, la impressió general que es reté és la d’una explosió de solidaritat i de llibertat, d’una obertura feliç cap a tot el possible. Aquesta impressió està sens dubte reforçada pel fet que les dones, nombroses i actives, van aparèixer de cop i volta tan visibles i tan còmodes en una escena habitualment masculina.

Es van enderrocar els dictadors, les revolucions segueixen el seu curs: què ha estat, alguns mesos més tard, d’aquest moviment prometedor, creatiu i alegre del combat de dones i homes compromesos amb la igualtat i la llibertat?

Un canvi molt relatiu

Abans de la revolució el paisatge associatiu tunisià presentava un gran nombre d’associacions fictícies, controlades pel clan Ben Ali, i alguns estranys grups autònoms per als drets humans en els quals hi havia algunes associacions de dones. Des de la revolució, aquestes associacions autònomes apareixen com els únics illots organitzats en un país fins llavors completament tancat, i reben de cop i volta una multitud de demandes d’adhesions. Les associacions autònomes demanen a les dones que creïn, amb el seu suport, les seves pròpies associacions, tot i que mai han tingut la possibilitat de desenvolupar les capacitats organitzatives per plantar cara a una situació similar.

A Egipte la situació és molt diferent: abans de la revolució, Egipte comptava ja amb nombroses associacions autònomes de les quals diverses desenes estaven compromeses amb la igualtat i els drets humans. Però sovint es trobaven aixafades per gran quantitat d’ONG, l’objectiu de les quals era bàsicament recaptar fons, més que el canvi polític. Entre altres coses havien de suportar veure les dones egípcies representades en les conferències internacionals pel Consell Nacional de Dones, creat i presidit per l’esposa del president, Susan Moubarak[1].

En cadascun dels països i com en qualsevol revolució, s’engeguen negociacions entre els diferents camps polítics al voltant de les instàncies de poder i les de transició democràtica.

Però com en qualsevol revolució, les dones es troben a poc a poc excloses del joc polític.

A Tunísia, després d’un primer govern provisional que havia decidit, gairebé uànimement, no aixecar les reserves fetes a la CEDAW[2], un segon govern està instaurat avui, el qual compta només amb dues dones entre els vint-i-dos ministres. Una té el càrrec al Ministeri d’Assumptes de la Dona[3] i l’altra, al Secretariat d’Estat, a prop del ministre d’Ensenyament Superior.

Els partits, cada vegada més nombrosos, no compten amb més dones en els seus òrgans de decisió: només una n’és secretària general.

Paral·lelament, moltes dones independents es comprometen seriosament a engegar la transició democràtica.

Eren molt nombroses durant la Conferència Nacional de Dones per la Igualtat i la Ciutadania, organitzada a Tunísia al març, i insistien sobre la necessitat de la instauració d’una ITALIA TÚNEZ-DISTURBIOSConstitució que estipulés la igualtat i la separació entre la religió i l’estat, amb la introducció, per tant, de la paritat a les instàncies de decisió, l’aixecament de les reserves i una ciutadania plena i sencera.[4]

Diverses d’elles han estat cridades, poc després de la Conferència, a formar part de l’Alta Instància de Salvaguarda de la Revolució, de la Reforma Política i de la Transició Democràtica.

Van defensar —i van guanyar l’11 d’abril— la instauració de la paritat per a l’elecció de l’assemblea constitutiva prevista per al 24 de juliol. Gràcies a aquest vot totes les llistes haurien, de manera imperativa, ser paritàries i fer figurar en alternança els candidats homes i les candidates dones. L’article preveu, així mateix, que totes les llistes que no respectin aquesta paritat siguin invalidades. La batalla era àrdua, ja que l’Alta Instància agrupa en aquest moment a 161 persones de les quals només trenta-cinc són dones; alguns defensors de la democràcia com la Lliga dels Drets Humans i la Unió General dels Treballadors tunisià no han nomenat cap dona per representar-los.

Aquesta va ser l’ocasió d’observar que quan es tracta de dones, les fronteres entre els demòcrates i els conservadors s’esborren fàcilment: alguns partits anomenats progressistes defensen la proposta d’una quota del 25%, que creuen que és suficient, mentre que entre el 51% dels homes favorables a la paritat es troben els membres del partit islamista Nahda.

A Egipte, el nou govern compta amb només dues dones entre els vint-i-quatre ministres: la ministra de Solidaritat i de Justícia Social, que ja era ministra amb Moubarak, i la ministra de Cooperació Internacional. El Comitè Nacional encarregat de la redacció de la nova Constitució, que ha acabat la seva missió avui, no comptava amb cap dona ni cap home que tingués sensibilitat feminista. El seu projecte de Constitució estipula, per altra banda, que el president de la república ha de casar-se amb una dona egípcia, subratllant, a part de la seva xenofòbia, la incapacitat dels seus redactors a imaginar una dona a la presidència. Cent disset organitzacions, entre les quals hi ha les associacions de dones, han signat una carta de protesta contra aquest projecte de Constitució. Demanen que un comitè d’unes cent persones, procedents d’horitzons diferents, es facin càrrec de la redacció, la qual s’ha de basar en els principis d’igualtat, la protecció dels drets humans i la ciutadania. Tot i la campanya de denúncia, aquesta Constitució discriminatòria, a la qual els islamistes donen suport, ha estat adoptada per referèndum el passat 20 de març.[5]

Ombres amenaçadores

Les dones han de defensar pas a pas el que elles anomenen, en els dos països, els principis de la revolució: la llibertat, la igualtat, la dignitat.

Elles i els homes que comparteixen l’ideal d’una societat més oberta, més igualitària han de plantar cara a dos perills, molt similars en la seva intenció de dominació afavorits per l’ús de la violència. El primer perill està generat pels qui han estat abatuts per aquestes revolucions; el segon, pels que hi han participat, però que tenen com a objectiu estendre a la societat la seva pròpia capa de plom.

Els primers actuen a tots els nivells, intentant mantenir-se en llocs de decisió, creant sabotages de violència larvada preocupant.

A Tunísia, es tracta més aviat d’una atmosfera de confusió, d’incivisme i d’agressivitat latent, que es manté voluntàriament.

A Egipte es parla d’una violència exercida per l’exèrcit, un exèrcit que no obstant això semblava posicionar-se com a garant de la revolució. Des dels primers dies de la revolta, els testimonis demostren que l’exèrcit no ha cessat mai de detenir i de torturar les persones considerades com a subversives. Divuit dones detingudes pels militars el passat 9 de març han declarat haver estat colpejades, amenaçades de ser acusades del delicte de prostitució, torturades amb electricitat, sotmeses a registres corporals i a tests de virginitat mentre que els soldats les fotografiaven nues.

Els segons són els partidaris del moviment integrista: d’una banda els integristes anomenats moderats i per altra, els islamistes radicals, els salafistes. Ells organitzen i desenvolupen les seves accions com els partits d’extrema dreta de tot el món.

A Tunísia, entre els partits islamistes, cinc han estat legalitzats, els altres han declarat d’entrada rebutjar la democràcia i se n’ha rebutjat la legalització.

La seva estratègia adopta diverses cares. Cívics: netegen els barris envaïts per les escombraries de les municipalitats i voten favorablement per a la paritat. Pràctics: prenen a poc a poc el control de totes les mesquites, compren els vots i es manifesten a favor del niqab i perquè les dones tornin a la llar. Violents: impedeixen a grups d’artistes actuar davant els nens en els camps de refugiats, ataquen manifestacions a favor de la laïcitat, dirigeixen campanyes de dimafació contra les dones i denigren les feministes actives, organitzen el saqueig d’un centre cultural…

A Egipte, la violència és utilitzada des de fa molt temps pels integristes i avui és exercida de manera visible: el 8 de març, la manifestació del Dia Internacional de la Dona va patir un atac en el qual es van barrejar violència física i assetjament sexual de part d’integristes que expressaven el seu rebuig a la participació de les dones en l’esfera pública i política. Des de llavors ens arriben cada vegada més informacions que indiquen una escalada en la utilització sistemàtica de la violència per part dels salafistes per imposar la seva visió de la moralitat. A la regió de Munifia, la casa d’una dona soltera declarada per ells immoral va ser assetjada i incendiada i la dona amenaçada de mort si s’atrevia a tornar-hi; a Quena, un copte, acusat de convertir casa seva en un bordell, va ser sotmès a tortures físiques i el seu cotxe va ser incendiat. I cada vegada són més nombroses les dones que reben al Facebook l’amenaça de ser castigades si no es vesteixen amb la roba “legítima”.

egyptian-womenwAl mateix temps que es produeixen aquestes agressions obertes, una feina de propaganda subterrània inquieta molt a les associacions de dones egípcies: es tracta de crides a abrogar totes les lleis que concerneixen els drets de les dones i dels nens, sota pretext que han estat dictades sota la influència de l’esposa de l’expresident, Susan Moubarak. Aquestes lleis, que no eren igualitàries, protegien almenys una part dels drets. Les associacions de dones es revolten contra aquest pretext, que consideren un insult contra les i els que han lluitat des de 1919 per al reconeixement dels drets humans a la societat egípcia. Demanen al Consell Militar, al govern de transició i a totes les persones i organitzacions concernides a Egipte que prenguin una posició clara contra aquestes tendències reaccionàries i defensin els drets de les dones segons els principis de la revolució.

Fronts múltiples i fullaraca[6]

egipte i tunisia 6I així tot s’accelera i el temps, suspès en un instant màgic de solidaritat, d’atenció, de consciència plena d’humanitat, ha reprès el seu ritme, amb el qual els portadors d’odi i els que busquen el benefici acceleren els seus plans.

Les dones que en temps de repressió política i de tancament antidemocràtic mantenien espais de trobada, de reflexió, de vigilància i que es recolzaven en les xarxes internacionals per desafiar les lleis i guanyar en força, es troben que avui són les úniques en condicions de dur endavant les reivindicacions feministes a les noves instàncies de decisió.

egipte i tunisia 1wSón obligades, fins i tot quan això no és particularment el seu camp d’acció, a implicar-se en tots els espais on es prenen les decisions per a la gestió futura del seu país i, d’aquesta manera, no ser, com tantes altres dones abans que elles, les grans oblidades de la seva revolució.

Al mateix temps, com a il·lustració —fins i tot com a al·legoria! — de la revolució en marxa, estan extremadament sol·licitades pels mitjans de comunicació i per institucions diverses (cooperacions, CE, ONU) i han de respondre a aquestes sol·licituds, ja que els donen també l’oportunitat de vehicular el seu missatge i trobar suports.

Les dones compromeses han de treballar en tots els fronts; en el domini privat, com sempre: per a la seva família i el seu treball, ja que poques són assalariades en la seva organització; en el domini públic: en la seva pròpia organització de dones, en les instàncies de seguiment del procés democràtic/revolucionari, en les relacions públiques en l’àmbit nacional i internacional.

egipte i tunisia 5Es troben contínuament sota pressió, ja sigui per reaccionar enfront dels nous esdeveniments de la vida política, per respondre a tots els atacs d’una construcció anomenada democràtica però disposada a excloure les dones i les persones fora de la norma dominant; o ja sigui per suportar les complicacions de la vida quotidiana en un país en plena transformació.

Avui necessiten ocupar espais per reflexionar sobre l’estratègia que han de portar, les aliances que han de consolidar, les accions urgents que han d’emprendre col·lectivament, més enllà de les divergències dels seus punts de vista. Això és complicat pel fet que amb la sobtada llibertat d’expressió barrejada amb la reorganització política, viuen l’experiència de debats interminables sobre punts de desacord al voltant de qüestions menors que s’acaben en frustació i cansament.

Però un fet històric molt nou és que, a pesar dels obstacles que es troben pel camí, tenen a favor seu l’aspiració, clarament afirmada per aquells i aquelles que han fet aquestes revolucions mediterrànies, de més justícia, dignitat i llibertat, principis que fan eco als valors que defensen des de sempre i, per tant, les dones surten reforçades de tot aquest procés.

egipte i tunisia 3El desafiament del moviment de dones i dels defensors i defensores de la democràcia és que a partir d’aquesta pulsió de vida, àmpliament duta pels joves, construir un moviment de pensament i d’acció al voltant d’aquest eix; cosa que obliga a escapar de les senderes batudes del militantisme convencional, i engegar altres formes d’organització, flexibles i sòlides.

En aquests moments d’urgència, les dones han de ser reactives per lluitar pas a pas contra el que el corrent dominant els elabora minuciosament. Sobretot han de ser una força de proposició creativa per arrossegar en el seu moviment als partidaris d’un món generós. A nosaltres ens toca ara manifestar la nostra solidaritat compartint les nostres experiències, els nostres èxits, els nostres coneixements especialitzats en matèria d’organització de grups i de la revaloració de les potencialitats.

Per Carolina Sakina Brac de la Perrière
——–
[1] Des de la revolució, les associacions de dones s’han mobilitzat per denunciar el fet que aquesta organització no ha condemnat mai les violacions perpetrades contra els egipcis durant la revolució. Elles demanen la instauració d’un comitè format per consens per les organitzacions de dones i la societat civil, format per dones conegudes per la seva independència, integritat i eficàcia, que tindrà com a rol representar les dones egípcies i assegurar la participació de les dones en la construcció de la vida política.

[2] L’Estat tunisià havia posat reserves basades en una interpretació conservadora dels textos religiosos musulmans per firmar la Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona.

[3] Les feministes demanen que es transformi en Ministeri per a la Igualtat.

[4] Va ser l’ocasió per presenter el manifest de dones per a la igualtat i la ciutadania: http//www.manifeste pour l’égalité et la citoyenneté.

[5] Des de la redacció d’aquest article, s’ha d’assenyalar un avenç positiu: el Comitè de Denúncies i Propostes de l’Assemblea del Poble, ha aprovat, el 16 d’abril, el Projecte de llei contra l’assetjament sexual, presentat per la diputada Georgette Qllini.

[6] Fa referència al poema de Louis Aragon: “…un jour de palme, un jour de feuillages au front, un jour d’épaule nue où les gens s’aimeront…”
———
Caladona Publicació Feminista NÚMERO 74 | OCTUBRE 2011 MISCEL·LÀNIA

Llicència de Creative Commons

Publicació Feminista Ca la Dona. Aquesta obra està sota una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons (BY-NC-ND): No es permet un ús comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades.

Log in with your credentials

Forgot your details?