núm.74 – 11 || dones captives i lliures: una conversa amb marcela lagarde

11 || dones captives i lliures: una conversa amb marcela lagarde| AMANDA GIGLER

Dones captives i lliures: una conversa amb Marcela Lagarde

m.lagarde3wEl passat 5 d’octubre de 2010 ens vam reunir a Ca la Dona per parlar amb la feminista mexicana Marcela Lagarde, que va compartir les seves reflexions sobre el seu país, la seva vida acadèmica, política, els assoliments i retrocessos de l’agenda feminista a Mèxic.

Antropòloga i professora a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Marcela és també coneguda pel seu treball en contra de la violència de gènere i perquè va tipificar el feminicidi com a delicte específic i polític contra les dones.

En la xerrada ens explica l’avançament de la dreta reaccionària i violenta en la política mexicana i, alhora, remarca la força de les feministes que s’han mobilitzat per aprovar la Llei general d’accés de les dones a una vida lliure de violència (2007), per despenalitzar totalment l’avortament a la Ciutat de Mèxic fins a les 12 setmanes (2007) i a favor del reconeixement legal del matrimoni entre persones del mateix sexe, al Districte Federal (2009).

A pesar d’un govern masclista i antidemocràtic en l’àmbit federal, Marcela apunta que aquests assoliments es deuen a “moviments de fa 40 anys, uns altres de fa 30 anys, uns altres de fa 20 anys, i és ara que han quallat, i gairebé et diré, colant-nos per fisures”.[1]

I tot i això, diu: “Jo explico amb moltes ganes tots els avenços, però cada dia hi ha reculades, i moltes reculades.” En reacció a cadascun dels assoliments en matèria de lleis, els governants d’estats conservadors de la República han promogut i passat legislació que defineix la vida des del moment de la concepció, canviant la Constitució de l’Estat en alguns casos, i redefinint el matrimoni com a la unió entre home i dona.

Un estudi recent d’AWID planteja que “un factor significatiu en l’auge actual del fonamentalisme religiós és la reacció contra els avenços en la condició de les dones, la seva autonomia, i el reconeixement de nous marcs de referència per als drets humans”.[2]

Els partits de dretes que governen a gran part del país es caracteritzen per la violència desbordada, les polítiques en contra dels drets humans —com ha estat l’empresonament de set dones que van avortar a l’Estat de Guanajuato aquest any, acusades d’homicidi— i la proximitat amb els evangèlics i el Vaticà.

I com una illa al centre del país, la Ciutat de Mèxic concentra “la regió universitària més gran del continent, […] els grups intel·lectuals més forts del país, les revistes més fortes, les institucions de tot tipus lligades al pensament lliure i crític. És una concentració de capital de llibertats enorme.”

m.lagarde5_BLANC&NEGREwLa gran obertura, tolerància i respecte pels drets humans i les llibertats a la Ciutat de Mèxic es deu, en gran part, a la pròpia diversitat. “La migració, per a mi, és una riquesa; sóc producte d’això. Jo vinc d’una ciutat en què, fa 10 o 15 anys, el gruix més gran de gent havia nascut fora. […] La diversitat de tanta gent que ve amb allò que li és propi. Ιs una meravella. I això permet també la tolerància, la convivència amb el que és diferent…, això t’explica aquesta ciutat.”

Això també ens permet entendre com, en un context de reforç de les dretes i els fonamentalismes, “el feminisme hagi pogut avançar moltíssim no només socialment, sinó fins i tot en el govern i en les institucions, amb totes les seves limitacions”.

Finalment, vam abordar el tema de les captivitats de les dones, rols percebuts i imposats per la societat patriarcal. Va ser investigat fa 30 anys i en fa 20 que va ser escrit: Els captiveris de les dones ιs un referent teòric i pràctic per analitzar, ens explica la Marcela, “les formes de dominació de les dones. Tot va molt lligat amb la moral, amb una cultura profundament catòlica, que converteix en virtut la monogàmia, la fidelitat o també l’accés sexual lliure dels homes vers les dones, que és l’altre problema greu.”

“I la màxima bogeria de les dones és el feminisme, que és vist com una mica estrany i terrible. Les boges de les boges som les feministes. I així ens veuen, molts i moltes, així som tractades malgrat  l’enorme racionalitat que el feminisme porta al món.”

“Les boges som, des del punt de vista de la societat patriarcal, totes les dones, perquè sempre les ideologies patriarcals, les religions i diverses formes de coneixement han considerat les dones com a inexplicables, estranyes i irracionals”.

Porta una altra racionalitat, proposa alternatives de vida basades en la solidaritat, en la cooperació, en la trobada social, en el diàleg, en el reconeixement de la diversitat ètnica, sexual, religiosa, nacional, de condició de qualsevol tipus. I a més, el feminisme proposa i intenta també dur a la pràctica el reconeixement de la pluralitat. Enfront del pensament únic, enfront de la raó patriarcal, els feminismes diversos han plantejat altres maneres de veure el món i han sintonitzat amb moviments d’altres subjectes emergents contemporanis molt importants que reivindiquen altres formes de veure el món i no la que es va anar establint hegemònicament a Occident, com a “la veritat”.

——-

[1] Marcela Lagarde en una conversa i entrevista a Ca la Dona, Barcelona, 5 d’octubre de 2010.

[2] Cassandra Balchin (2008). “El auge de los fundamentalismos religiosos: argumentos para la acción,” Asociación por los Derechos de las Mujeres y el Desarrollo (AWID). Traduït per Alejandra Sardá.

Caladona Publicació Feminista NÚMERO 74 | OCTUBRE 2011 MISCEL·LÀNIA

Llicència de Creative Commons

Publicació Feminista Ca la Dona. Aquesta obra està sota una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons (BY-NC-ND): No es permet un ús comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades.

Log in with your credentials

Forgot your details?