Núm. 74 – 05 || feministes indignades a la plaça catalunya: acords i desacords

| MARIA PALOMARES ARENAS CABRAL

05 || feministes indignades a la plaça Catalunya

acords i desacords

feministes indignades IMG_1184wL’aventura de les feministes indignades va començar el 19 de maig, quan algunes dones van decidir anar a penjar una pancarta en algun racó de la plaça Catalunya. Aquell dia la plaça ja s’omplia a vessar, les cassolades rugien durant més d’una hora i algunes feministes intentaven trobar-se amb d’altres feministes per situar-se en la meravellosa bullanga que s’estava generant.

Es va penjar una pancarta que deia “La revolució serà feminista o no serà”, sense tenir tampoc la convicció que tot això que estava passant es pogués o volgués anomenar revolució. De seguida van començar a aparèixer dones: “estem aquí”, “quan i com ens reunim?”

A l’endemà ja eren unes quantes més. Es van seguir penjant pancartes per crear un lloc de trobada, res de posar carpes i estructures pesades, amb una tela lila al terra n’hi havia prou. I es va començar amb un debat per elaborar un comunicat amb totes les reivindicacions que es treballen des del moviment feminista, per compartir-lo amb la resta de la plaça.

Van ser dos dies de debats intensos, en els quals es van trobar els diferents ambients del feminisme de la ciutat, que van acabar amb un comunicat de més de tres pàgines, en el qual s’incloïa les reivindicacions de dones, lesbianes, trans, diverses funcionals… Un treball que va ajudar a conèixer-se i reconèixer-se. De cop i volta la plaça havia aconseguit cohesionar una mica més els distints corrents i edats dels feminismes de la ciutat, per descobrir que no eren tan diferents.

El primer comunicat elaborat parlava de les múltiples violències contra les dones del sistema capitalista i patriarcal, del dret al propi cos, de la diversitat sexual. Parlava d’altres formes de desenvolupament i democràcia. De treball domèstic, reproductiu i de cura. Del dret a l’autonomia personal, a ser cuidades i a decidir si cuidar o no. Dels drets de les treballadores sexuals, de les persones migrades. Denunciava les guerres i la violència dels cossos policials i de les institucions carceràries. I celebrava la solidaritat internacional feminista i la presència en totes les places del món.

Després de deixar fixades les bases, les feministes indignades estaven llestes per a l’acció. I la primera acció era vincular-se a la resta del moviment que en aquell moment vivia acampat a la plaça. Per això, es comptava amb moltes dones que duien des del principi passejant-se per comissions i intervenint en assemblees, i que van ajudar a situar-se en l’ordre caòtic del nou moviment autoconstituït.

No va ser fàcil. Les feministes havien ocupat un lloc a la plaça, havien enarborat el seu isme, l’únic que es deixava veure sense embuts ni complexos a la plaça, i es plantaven en les estructurades assemblees generals saltant-se torns i ordres del dia per donar a conèixer les seves reivindicacions. Van rebre alguna crítica, per portar continguts de fora del moviment, però totes estaven convençudes que el feminisme és necessari tant a la plaça com a casa.

fem indig 1wLlavors van decidir acostar-se a la comissió de continguts. Ja s’havien fet sentir i es creaven les primeres reaccions, com la proposta de crear una subcomissió de gènere. “No, no som gènere, som feministes indignades”, van insistir. Va néixer la subcomissió de continguts de feministes indignades. Però no n’hi havia prou. Després de diverses assemblees per veure com es volien coordinar amb la plaça, van decidir fundar-se com a la comissió de feministes indignades, que no només es coordinaria amb la comissió de continguts, sinó que tindria relació amb la comissió de comunicació, de dinamització, de convivència, d’extensió… Era important difondre els continguts feministes, però també que en la resta de missatges es respectessin els drets i la dignitat de les dones, lesbianes, transsexuals…, de totes en general.

fem indig 3wEls debats a l’assemblea cada vegada eren més fructífers. A l’assemblea feminista existeix una microrepresentació de totes les veus i opinions del moviment 15M. Això fa que les seves anàlisis sobre el que va passant siguin veritables exercicis per construir el consens. Debats sobre la resposta no violenta davant la violència policial, sobre les respostes a altres tipus de violència que podien donar-se a la plaça, la resposta davant les accions contundents del propi moviment. Debats que acaben en comunicats que són llegits a l’assemblea general. Les feministes indignades es fan escoltar.

fem indig 2wEs va elaborar un comunicat sobre com afecten les retallades de la llei òmnibus a les dones, tant com a treballadores dels sectors on es faran les retallades, com a usuàries dels serveis públics i com a col·lectiu que depèn d’aquests serveis per avançar cap a la igualtat i l’autonomia personal. A més de denunciar les retallades en les polítiques d’igualtat, com el programa de prevenció de la violència masclista i el d’igualtat de gènere en el treball, que ja han estat eliminats pel govern de CIU.

feminsites indignades IMG_1231wUn altre comunicat denunciava la fal·làcia d’E-Cristians en relacionar els avortaments amb la disminució de les pensions, i explicava com el sistema de pensions existent penalitza les dones, que cobren un 40% menys que els homes perquè tenen feines més precàries i perquè no es valoren les feines de cura.

El moviment 15M i la plaça Catalunya han estat tot un regal per al moviment feminista de Barcelona. S’han trobat feministes de molts espais diferents, moltes que no es coneixien. S’ha creat un espai de treball unitari molt necessari. I s’ha generat un corrent d’energia, pensament i activisme com feia temps que no es veia. Les feministes indignades estan entusiasmades.

Ara toca distribuir-se pels barris, estudiar i donar a conèixer com afecten les retallades socials a les dones, però també difondre i generar moviment feminista. Hi ha ganes i energia, i la cosa va per llarg.

———–

avortament femindig 2wD E  L A  I N D I G N A C I Ó  A   L ‘ A C C I Ó Acció del 28 de Setembre Dia Internacional per la despenalització de l’avortament a l’Amèrica Llatina i el Carib

El passat 28S, dins el marc internacional de la Campanya pel dret a l’avortament lliure i gratuït, un grup de Feministes Indignades es va concentrar a la Rambla del Raval.

Partint d’aquest punt, una vintena de dones van iniciar una marxa en direcció al CAP Drassanes exigint el dret a l’avortament lliure i gratuït. En arribar van penjar pancartes a la façana d’accés al CAP i algunes dones del grup es van quedar a la porta d’entrada repartint volants informatius. D’altres van entrar a parlar amb el personal del CAP per conèixer l’aplicació pràctica al centre sanitari de la nova llei de l’IVE (Interrupció Voluntària de l’Embaràs).

Paral·lelament, es van realitzar enquestes a usuàries que s’hi trobaven al CAP en aquell moment per avaluar el nivell d’accessibilitat informativa pel que fa als seus drets sexuals i reproductius i, més concretament, en relació a la nova llei.

Mitjançant l’acció del 28S les Feministes Indignades van poder constatar en primera persona que existeixen moltes barreres informatives per accedir a la IVE i van reafirmar-se en la necessitat de seguir informant i denunciant aquestes situacions per mitjà de noves campanyes informatives.

Per a més informació: http://feministesindignades.blogspot.com

Caladona Publicació Feminista NÚMERO 74 | OCTUBRE 2011 MISCEL·LÀNIA

Llicència de Creative Commons

Publicació Feminista Ca la Dona. Aquesta obra està sota una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons (BY-NC-ND): No es permet un ús comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades.

Log in with your credentials

Forgot your details?