Des de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCIB), un any després de l’aprovació de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i d’Interrupció de l’Embaràs, volem fer pública la nostra decepció davant dels resultats de la seva aplicació a Catalunya.
A dia d’avui, i com la nostra entitat ja va manifestar en el seu moment, les dones catalanes viuen un greuge comparatiu amb les dones d’altres territoris de l’Estat Espanyol. Cada Comunitat Autònoma ha aplicat la llei segons les seves necessitats, interessos i principis i, a casa nostra, l’anterior Govern de la Generalitat va decidir posar en funcionament una fórmula en la que les dones, per poder accedir a una IVE, han de superar una veritable carrera d’obstacles a l’hora d’aconseguir que se’ls retornin el diners que elles han avançat per pagar la intervenció. D’aquesta manera, es veuen mermats els drets que la llei els confereix a l’accessibilitat, la gratuïtat i la confidencialitat. Es va declarar públicament que aquest sistema era provisional i que es milloraria al 2011. El nou Govern de la Generalitat de Catalunya no s’ha posicionat al respecte deixant perpetuar una fórmula ineficient i que va en contra de les necessitats de les dones del nostre territori.
Així doncs, des de l’APFCIB, encoratgem al Govern de la Generalitat de Catalunya perquè estableixi les mesures adequades i faci públiques les seves polítiques en aquesta matèria. En aquest sentit, i relacionats amb l’aplicació d’aquesta legislació, volem recordar que queden molts temes pendents per abordar:
- cal que es decideixi quin és el sistema global pel qual les dones podran accedir a una IVE a Catalunya tal i com marca la llei: accessible, gratuïta i amb totes les garanties de seguretat, qualitat i confidencialitat.
- cal que les dones rebin una informació adequada i imparcial tant de l’avortament quirúrgic com del farmacològic perquè puguin decidir quin és el que els resulta més convenient.
- cal que es faci públic el mapa de centres acreditats i que practicaran IVEs a tot el territori català, siguin ASSIRs, hospitals o clíniques privades regulant, alhora, l’objecció de consciència de tal manera que no afecti a les necessitats de les dones.
- cal que es posi en funcionament una formació especialitzada i de qualitat adreçada a professionals sociosanitaris en matèria d’IVE i de la resta de temes relacionats amb la salut sexual i reproductiva.
- cal que desapareguin, d’una vegada per totes, qualsevol tipus d’intermediaris que dificulten l’accés de les dones a la IVE. Només així s’aconseguirà normalitzar aquesta intervenció com un acte sanitari més, tal i com estableix la llei.
- Cal fer el desplegament de la planificació per a la inclusió dels mètodes anticonceptius a la cartera de serveis de la xarxa pública. Recordem que la llei donava un termini d’1 any a partir de la seva aprovació per posar-ho en funcionament. Ha arribat el moment.
- Cal planificar i fer pública la intervenció del Govern de la Generalitat per tal d’incloure l’educació afectivosexual dins de l’ensenyament obligatori, tal i com es desenvolupa a la llei.
Amb tot això, des de l’APFCIB volem mantenir les reivindicacions que hem anat transmetent al llarg d’aquest procés i, insistim en la necessitat de millorar l’aplicació d’aquesta llei a Catalunya per tal de NO fomentar desigualtats entre les dones de diferents territoris.
Ara, és el moment del nou Govern, d’escoltar la seva veu i les seves polítiques en relació a tot això. No s’hi val a excusar-se amb la crisi econòmica, les retallades o la mala gestió de l’anterior Govern. No s’hi val a retallar drets de les persones.
Per a més informació poseu-vos en contacte amb Sílvia Aldavert 663917170
