La Comi de Ca la Dona i Dones x Dones davant els darrrers esdeveniments a Beirut, França Turquia, Kenia…amb tot l’horror de pèrdua de vides humanes i també espantades per les respostes militaristes que anem sentint. Us convidem a fer plegades un debat on compartir sentiments, propostes i experiencies des dels feminismes antimilitaristes.
Les nostres amigues de la Lliga Inernacional de dones per la pau i la llibertat han fet un peti comunicat (a sota) al que ens adherim i que pot ser un punt de partida pel debat.
Dilluns 23 de novembre a Ca la dona a les 6.30 de la tarda
__________________________________________________________
NO A L’ HORROR. NO AL TERRORISME. LA GUERRA NO ES LA SOLUCIÓ
Davant l’horror del terrorisme, que condemnem sense reserves, la guerra no és la solució. Les nostres pantalles s’han omplert aquests dies de mort i por. Els morts i ferits de París ens van esglaiar, fent-nos reviure el patit en aquest país. Des de Beirut, la nostra companya de WILPF Líban, Nouha Ghorn, ens informa dels morts i ferits que hi ha hagut en recents atemptats de ISIS a Beirut i es lamenta de les diferències de reacció davant d’uns morts i altres. A nosaltres, ens fa mal París, ens dol Beirut, ens fa mal Síria … Acompanyem el dolor de les víctimes. Però no creiem que la guerra sigui la solució.
Les dones de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat (WILPF), hereves de les que fa 100 anys van proposar sortides negociades a la I Guerra Mundial (i encara que no ho van aconseguir van contribuir a la construcció d’un ordre internacional més dialogant i civilitzat) no creiem que seguir matant sigui la via per acabar amb l’horror i les amenaces de ISIS.
A un termini immediat, el més eficaç i el que reclamem és que es talli el finançament, font principal de reclutament de ISIS, que es tallin els fluxos d’armes, i que s’activi una negociació amb totes les parts per donar una sortida a la guerra a Síria.
A un termini mitjà, el feminisme pacifista crida a assumir la condició de vulnerabilitat individual i grupal de la nostra humanitat. Encara que es mostri de manera diversa: la fam, la desigualtat, el canvi climàtic o l’amenaça del terrorisme, la vulnerabilitat és comuna. I ni la impermeabilització de les fronteres ni les armes més sofisticades poden frenar la determinació d’un suïcida d’immolar-se. Recórrer a la guerra, pensar que un major poder tecnològic ens torna invulnerables, no deixa de ser una reacció primària, que no soluciona sinó que aguditza el problema. Des d’una perspectiva diametralment oposada, des de l’assumpció de la fragilitat constitutiva de l’ésser humà, es poden generar altres respostes, també en política internacional, polítiques encaminades a augmentar la confiança, la cooperació i l’erosió de la por; entenent que no és possible arribar a ser invulnerables, que la recerca sigui com sigui de la invulnerabilitat condueix de fet a un dany major, per a nosaltres i per als altres: la història propera està plena d’exemples.
Suma’t a aquest paradigma! Construïm un altre futur !, Saragossa, 17 novembre 2015
Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat (WILPF)
