Estrenem casa amb la trobada FEMINISMES DISSIDENTS A CATALUNYA
Dissabte 24 de març, de 10:30 a 13:30 I després: vermut! A la nova seu de Ca la Dona: carrer Ripoll, número 25 (BCN)
Hi esteu totes convidades!(si necessites mainadera per a les criatures, avisa’ns amb temps, si et plau)
Us proposem aquest espai de trobada i debat entre dones de col·lectius feministes (però si no estàs a cap col·lectiu feminista, vine igualment, faltaria més!) per tal de treballar les polítiques feministes des de la relació. Des del convenciment que per a fer xarxes, cal re-conèixer també allò que ens distancia.
Així doncs, proposem unes preguntes, acompanyades d’uns textos que poden ajudar a aprofundir en les reflexions (o almenys això esperem), Dossier de la trobada, pdf:
a. Reflexions sobre el moment actual dels feminismes. Què en pensem? Sentim que està passant quelcom distintiu? Què volem fer?
La reflexió sobre els esdeveniments del present/passat recent és complexa. Segurament ens manca perspectiva, però podem compartir les nostres diverses experiències i intentar aprofundir en l’anàlisi crítica de les nostres realitats.
b. Reflexions sobre les pràctiques d’activisme feminista. Què volem dir quan diem fer política i activisme? Quines pràctiques ens uneixen? Quines formes de fer/ser ens diferencien o, fins i tot, ens distancien? Quin significat o quin valor donem a les diferents formes de fer, com interactuem entre nosaltres, des de les diferències, des de les similituds, fins i tot des de l’enfrontament?
Amb quins mètodes ens sentim còmodes, amb quins no? Com podem fer per a reconèixer les diferents pràctiques i seguir fent xarxes feministes per a subvertir el funcionament de les comunitats?
Textos: Us proposem que els discutiu en els vostres col·lectius, amb les vostres amigues, o amb vosaltres mateixes abans de la trobada. Si vols aportar altres textos o idees per a aprofundir en els debats, fer-ho a info@caladona.org
“Nacía una revuelta ingobernable y autorregulada, enjambre de generaciones, géneros, motivos, orígenes, adscripciones, y trayectorias, que desbordó los estereotipos (antisistema, perroflauta, violento) con una pregunta abierta, una interpelación a que tú, yo, nosotros, nosotras juntas hagamos política, gobernemos nuestras vidas. […] y fueron surgiendo palabras necesarias: horizontalidad, consenso, desobediencia civil, democracia directa, autoorganización, solidaridad, fin de los privilegios; defensa de lo público, economía social, cultura libre, sostenibilidad ambiental… y feminismos.” (p. 8)
(sobre la comissió de Feministes Indignades) “Construimos acción política, relación, cariño, cuidado, relevo, solidaridad y aprendizaje colectivo, participando en las asambleas de barrios y pueblos, en la actual fase de extensión, descentralización y consolidación del movimiento.
La presencia feminista en el 15M ha contribuido a visualizar un feminismo diverso e independiente, difundir nuestros análisis y propuestas para desmontar el estigma que aún planea sobre el feminismo y a trazar alianzas entre las propias redes feministas y con otras redes.” (p 15)
“En el movimiento feminista hay diversidad, debate con respeto, sororidad y una práctica consolidada de alianzas coyunturales y estructurales entre feministas independientes y militantes de partidos por los intereses comunes. […] Las estructuras de partido y la hegemonía de ciertas organizaciones en el movimiento feminista han marcado el debate, por ejemplo, en torno a la prostitución, el islam o el uso del velo. Este y otros debates han emergido en las plazas y siguen abiertos. Lo importante es que se hagan en igualdad de condiciones, dando voz a las mujeres y trans que no la tienen, porque entre nosotras también hay desigualdades y discursos más o menos amplificados.” (p. 19)
“Nuestras compañeras latinoamericanas pueden enseñarnos mucho de su experiencia ante los ajustes. De la indignación puede nacer una revolución que ponga la vida en el centro: este mundo lleva otro en la barriga, nos lo dijo Galeano en #AcampadaBcn. Alumbrarlo supondrá esfuerzo y dolor, pero también alegría. Es la única forma de defender nuestro futuro y el de las personas que vendrán, de honrar la memoria de las que nos preceden en esta lucha. Que el amor y la fuerza nos acompañen.” (p.21)
Extractes de “Introducción 15-M. #Feminismos en el #Ágora, un #Ágora para los feminismos”. @JoanaGGrenzner. Dins R-Evolucionando. Feminismos en el 15-M. Diverses autores.
Podeu consultar el text complert a: http://dl.dropbox.com/u/40215298/PDF/feminismos_agora15m.pdf
“La llegada a este edificio hacía realidad la necesidad de un espacio físico y simbólico feminista en Barcelona donde las mujeres, llegadas de diversos países, de diferentes culturas y edades y con distintas motivaciones, fuéramos protagonistas y sujetas activas de palabra y acción.
A las mamberas no nos gusta que nos definan, al menos no con definiciones unívocas y cerradas, no necesitamos que regulen de forma normativa nuestra(s) identidad(es). Somos mujeres, lesbianas, precarias, negras, jóvenes, migrantes, viejas, con diversas ambiciones,…
Queremos decidir quienes somos y cómo comportarnos sin repetir patrones preestablecidos, reinventarnos las veces que nos de la gana, rechazando posiciones estereotipadas que nos impone el modelo heteronormativo, falogocéntrico y capitalista. Criticamos el sistema de género binario que nos obliga a posicionarnos ante categorías de comportamiento y deseo estrictas que no logran representar el abanico de nuestras formas de ser, pensar, actuar y desear como mujeres.”
http://mambo.pimienta.org/momento-autonomo-de-mujeres-y-bolleras-osadas/
“Davant la institucionalització del feminisme, l’absorció dels discursos de base i la lògica de la representativitat hem apostat per l’autonomia, l’autogestió i la coordinació entre els diversos feminismes autònoms.
Més enllà de buscar discursos o pràctiques unificadores, convergim en assenyalar públicament els efectes que el sistema heteropatriarcal, capitalista i racista té en les vides i els cossos de les dones; així com en la construcció d’estratègies pròpies de resistència, transformació i solidaritat. Aquestes han estat unes jornades no mixtes perquè som subjectes actives davant les opressions que ens afecten, amb estratègies i espais propis des dels que lluitar, perquè no esperem que ningú ho faci per nosaltres ni ho desitgem.”
“Des de Ca la Dona fem política des d’una habitació pròpia, però també des del rebost, el pati i el mercat. Potser sigui aquesta una de les raons per les què les experiències de cases de dones o la reivindicació de “l’entre dones” siguin tan sovint incompreses per tantes dones. Ens ha costat molt aconseguir reconeixement i veu pública com per a abocar-nos en els espais privats de les dones, se’ns remouen les entranyes, ens fa fins i tot ràbia. […] Tot això no vol dir que descartem que sigui possible la transformació política des d’espais mixtes, i fins i tot des d’estructures tradicionals de la política com els partits o els sindicats, però en aquest món hi ha moltes coses per a fer, i moltes formes de fer, i cadascuna escull on posar la seva energia.”
“A la base de la força que ens dóna Cld i la innovació que aporta la casa a la participació està, doncs, la política de la relació, el treball en xarxa des de la diversitat, la confluència en el dissens. Atès que aquesta relació política entre dones té valor, potser el seu valor més gran, en aquest treball des de les diferències. Això és, per a mi, indissociable de la política pròpia. Però com treballar en un projecte comú des de les diferències, des del consens en el dissens? Quin és el sentit (dis)comú de la casa? Aquest és el gran repte. És la base que em permet, que a moltes ens permet, sentir que experimentem paradigmes per subvertir el que ens envolta i també a nosaltres mateixes. Ja que el que ens envolta és un oceà de diferència i conflicte i d’intents eterns i impossibles per buscar i imposar univocitats.
És una experiència de subversió que costa molt de reconèixer. En part, perquè ens situem fora de les formes tradicionals de fer política; en part, perquè és un treball d’espores, una contaminació lenta i imperceptible; en part, perquè si una no està habituada al “llenguatge·” en el que ens movem, pot ser una política molt críptica; en part, perquè subvertir-nos a nosaltres mateixes és complicat, no totes ens reconeixem en el dissens, a vegades el consens en les diferències pot ser viscut coma impositiu; en part perquè a vegades també necessitem sentir una unitat i una veu única i clara que es manifesti més nítidament, quelcom més semblant a consignes o manifestos que ens agrupin i que puguin ser escoltats amb més facilitat; en part, perquè tenim dificultats per a la renovació generacional i ser vella i subversiva és poc aparent; en part perquè, al cap i a la fi, som dones amb dones i, això què té de subversiu? –tot, dic jo.”
“Ca la Dona. Mujeres transformando des del lugar del no-lugar”. Article pendent de publicació. @BetlemCBel, @CalaDona.
