CARTA SOBRE LES CURES EN AQUESTA EMERGÈNCIA DE SALUT
Estimades sòcies i amigues i usuàries de Ca la Dona,
Ja sabem que totes sou molt sàvies i que la cura de la vida i del planeta és una de les nostres prioritats i vindicacions més sentides i necessàries per a sostenir la vida. Quan hi ha una crisi sanitària com l’actual es posa en evidència aquesta crisi de la cura i cap estat està preparat per fer front a aquestes emergències i menys quan s’han fet retallades en els recursos econòmics i no ha estat una prioritat política … tal i com tantes vegades hem explicat i que per a les persones més vulnerables, malaltes, grans , pobres encara més…
Volem aprofitar per recordar i deplorar que en les emergències per mort i assassinats de dones o la crisi dels refugiats a la mediterrània que tantes morts ha causat no s’ha activat cap alerta i que ara només es parla de coronavirus oblidant les altres prioritats…
Què podem fer la a casa a més de seguir sostenint totes les vindicacions que dèiem el manifest del 8 de març?:
Com sempre hem de tenir la cura entre nosaltres, a dins i fora de la casa, sense perdre l’alegria però extremant les mesures bàsiques d’higiene i seguir els protocols públics, i hores d’ara que ja les mides són molt extremes :
- Hem decidit que per tenir cura de les que veniu a fer activismes i tallers, a les que us reuniu i a les que col·laborem de diferents maneres, el millor camí ES SUSPENDRE TEMPORALMENT L’ACTIVITAT DE CA LA DONA
- És el moment d’impulsar i millorar la via digital (streamings i Skypes) per seguir connectades.
- Cada divendres us informarem de quan i com reprenem les activitats previstes.
Volem alertar també que, una vegada més, aquesta crisi, no recaigui només sobre les dones, augmentant el nivell de cures que ja fan les àvies, les mares, les dones que cuiden… Cal que repartim, com hem dit sempre, les feines imprescindibles de la vida quotidiana entre tots els membres de la casa, de les escales,de les comunitats, fent-nos suport les unes a les altres, homes, dones, nenes i nens . Hem de tenir cura de la gent més vulnerable i donar suport al personal sanitari que necessitarem més que mai i que està molt exposat i saturat. Només anem als serveis sanitaris si és imprescindible.
Hem d’aprofitar per llegir, jugar, fer de la cura quelcom sostenible en aquest món en que això encara no és un prioritat. És un moment per aprofundir amb les nostres propostes de canvi de la societat, en la producció,els viatges, en l’organització de la vida de les persones i el planeta, de sororitat amb les dones del món que tenen menys recursos per fer front a aquesta pandèmia, les refugiades…
Ca la dona és la nostra casa, tinguem cura de totes nosaltres i de les dones que hi treballen. Segur que tindrem propostes per millorar moltes coses.
