Dones surrealistes a la Galeria Mayoral
Per primera vegada es presenta una exposició de dones surrealistes a Espanya.
Mayoral presenta a Barcelona l’exposició “Dones Surrealistes i la seva connexió amb Catalunya”, comissariada per la historiadora i crítica d’art Victoria Combalía. És la primera vegada a tot l’Estat espanyol que es realitza una mostra sobre aquest tema. Ha estat possible gràcies a préstecs de col·leccionistes privats, de l’Arxiu Lee Miller, de la Successió Miró i del MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya).
La mostra inclou una vintena d’obres de vuit dones surrealistes: Valentine Hugo, Maruja Mallo, Lee Miller, Frida Kahlo, Dora Maar, Remedios Varo, Ángeles Santos i Leonora Carrington.
L’exposició vol ser un acte de reconeixement a aquestes artistes surrealistes, que han estat en aquesta ocasió escollides pel fet d’haver tingut alguna connexió amb Catalunya, un aspecte mai destacat i que de ben segur serà estudiat en anys vinents.
VALENTINE HUGO viatjà a Cadaqués amb André Breton, de qui era amant, a fi de visitar Dalí. Allà va realitzar amb ells diversos cadàvers exquisits, dibuixos col·lectius.
MARUJA MALLO i REMEDIOS VARO van participar a “l’Exposició Logicofobista” que va tenir lloc a Barcelona el 1936. De Maruja Mallo es mostren dues obres posteriors, realitzades durant el seu exili a Amèrica Llatina. De gran impacte visual és Mujer o el espíritu de la noche (Dona o l’esperit de la nit), de Remedios Varo, que exemplifica el concepte surrealista de dona-maga i ser misteriós.
LEE MILLER, amant de Man Ray i excel·lent fotògrafa, viatjà a Barcelona nombroses vegades amb el seu marit, l’historiador de l’art Roland Penrose, fotografiant a Joan Miró i a Antoni Tàpies. De la seva època surrealista mostrem el famós Portrait of Joseph Cornell (Retrat de Joseph Cornell) (1933) i Portrait of Space (Retrat de l’Espai) (1937).
No es té constància que la mexicana FRIDA KAHLO viatgés a Catalunya, però sí que tingué una apassionada història d’amor amb el pintor i il·lustrador català Josep Bartolí. Mostrem tres dibuixos totalment inèdits al nostre país, en un dels quals, Autorretrato como genitales (Autoretrat com a genitals) (1944), ella es veu com un ser completament sexual.
En aquesta mostra també podem veure una pintura a l’oli i una gran selección de fotografies de DORA MAAR. Moltes d’aquestes fotografies van ser fetes arrel de la seva visita a Catalunya el 1933, i entre elles destaquem: Femmes et trois enfants devant les baraques en planches au Somorrostro (Dones i tres infants davant les barraques de fusta del Somorrostro).
La catalana ÁNGELES SANTOS va pintar Alma que huye de un sueño (Ànima que fuig d’un somni), la temàtica de la qual, amb el seu onirisme, és totalment surrealista. També es mostra aquí un dibuix preparatori per a la seva famosa tela Un mundo (Un món), actualment al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid.
Finalment LEONORA CARRINGTON, que treballà en clau surrealista al llarg de tota la seva trajectòria artística, creuà Catalunya fugint del nazisme. Exemple d’aquest surrealisme, alhora tant personal, és l’extraordinària obra “Maja” del tarot, de 1965.
Podeu llegir l’article que ha escrit Maria Palau sobre les artistes que protagonitzen aquesta exposició aquí.
Aquí us deixem un petit fragment, i us recomanem l’exposició.
El gran amor del pintor i dibuixant Josep Bartolí (1910-1995) va ser l’artista mexicana Frida Kahlo. Bartolí va néixer a Barcelona, però dues terceres parts de la seva vida van transcórrer a l’exili (a Mèxic i als Estats Units), condemna que van patir molts creadors catalans per haver-se compromès amb la República –ell va anar al front i tot–. Kahlo l’embogia. La cridava pel nom de Maravilla. I ella, entusiasmada per la floreta, signava les cartes amb un dolç “Mara [de Maravilla] Bartolí”.
Però la Kahlo era molta Kahlo. Va col·leccionar amants i de tots els gèneres. Malgrat el seu malaltís cos, se sentia profundament sexual, i així es va representar en un petit dibuix en un quadern: com un sexe femení amb uns ulls extasiats de desig. Només per aquesta meravella, ja paga la pena visitar l’exposició Dones surrealistes i la seva connexió amb Catalunya, que presenta la galeria Mayoral de Barcelona fins a l’1 d’abril.
[…]
