liqueu aquí per visualitzar el text “Llenguatge, militarisme i violència”
L’objectiu d’aquesta segona trobada el 13 de novembre des de Dones x Dones, era en primer lloc donar continuitat a la primera tal i com vam copsar aquesta necessitat per continuar refexionant i debatent el que sentim i el que estem vivint en aquest moments d’una gran complexitat en el nostre país- Catalunya -.
Conscients d’aquesta complexitat com a Dones x Dones, pensem i creiem que és fonamental mantenir-nos juntes . Posar en el centre d’aquesta comlexitat el que tenim en comú i el que ens uneix com a femiistes. La desobediència, i la rebel·lia, el treball de l’activisme feminista pels drets i la llibertat de les dones ( de totes les persones). I a partir del que tenim en comú, de ser capaces de continuar endavant salvant obstacles que no ens són desconeguts, perquè les feministes sempre hem estat salvant obstacles. ( no ens ve de nou).
Resum de la segona trobada:
Pel que fa les repercusions de l’aplicació de l’article 155: totes coincidiem amb els danys que ens està causant. Tant a nivell de les institucions, com a altres nivells. Hi ha greuges de damnificacions que seria bo anar concretant. Com les repercusions de la intervenció econòmica en el treball de ONG,S , o d’altres col·lectius que estan sense rebre cap diner per continuar treballant.
També va surgir el tema sobre l’opacitat política des de govern de Catalunya i que això crea desconfiança . O si més no entre algunes de les opinions crea incertesa davant les properes eleccions.
Tenim molt present que ha estat una violència institucional i resulta molt difícil mediar amb algú ( l’estat espanyol) que no ho vol. És una qüestió de forces, a veure qui pot més. Molt de masclisme patriarcal.
Nosaltres no ens volem posar en aquest paràmetre, perquè creiem fermament en el respecte de les diverses opinions, vinguin de qui vinguin i sempre basades en el respecte
L’objectiu que ens hauria de mantenir juntes, són els drets de les dones.
A banda, tenim molta feina per fer com a feministes. Cal que reservem forces i energies i saber com gestionar-les. Malgat tot, la mediació ha de ser possible fins a les darreres conseqüencies.
Pel que fa a la possible “ fractura social”, vam deixar clar que no es trcata de fractura sinó de divergències d’opinions. La qual cosa no canvia les dificultats de relacions entre els espais més propers: amigues, familia, comanyes de feina….
També va ser molt interessant les opinions sobre la utilització d’un llenguatge agressor i bel·licista. Sobre aquest tema, us adjuntarem l’article de Dones x Dones. Però per a concretar alguns punts en comú:
- Continuar endavant amb la nostra agenda pròpia. No podem deixar de banda les violències masclistes contra les dones en totes les seves manifestacions.
- Ser capaces deconstruir aquest dualisme, d’estar amb mi o en contra meu. La creació d’un enemic. Cal desarticular i desmuntar aquest llenguatge.
- Propostes:enviar cartes als diaris (de paper i digitals) en l’espai d’opinió.
- De fer un decàleg o recull els termes violents i bel:icistes perfer-los extensius als diferents grups polítics que es presenten en questes eleccions, que tindria com objectiu deixar ben clara la nostra proposta de no menystenir a ningú respectant les opinions de tothom .
- Com continuar construint ponts de diàleg.
Recordeu que el 21 de Novembre, a les 7, ens podem tornar a trobar a Ca la Dona amb l’ Stasa de Dones de Negre de Belgrad.
Salut Feminista a totes.
Vicky