Un article d’opinió de Vicky Moreno, activista feminista antimilitarista de Dones x Dones. 24 de juliol de 2023.
Quan Dones x Dones vam decidir fer les vigílies contra les guerres, cada dijous, de cada setmana, des de que va començar la invasió armada i militar de Rússia contra Ucraïna, cap de nosaltres pensàvem que seria una guerra de llarga durada. Tampoc ho pensàvem les ments dels “experts”, ni els mitjans de comunicació. Algunes de les informacions anaven en el sentit de que aquesta guerra no s’iniciaria, que algú posaria sentit comú, perquè era i és una guerra i innecessària.
Un altre cop Europa i des d’Europa. Teníem davant els nostres ulls el record de la guerra dels Balcans. A menys de tres hores de distància des de Barcelona.
La primera qüestió que em pregunto a mi mateixa: és que no vam aprendre res d’aquesta guerra? És que s’esborra la memòria del que va suposar les violacions contra les dones principalment de Bòsnia?
Doncs sembla que no hem après res. Sé que el 1993 no és el 2023 pel que fa el context europeu, és ben diferent, entre altres perquè està fent un gir cap a la dreta neoliberal.
Tornant a la guerra de Rússia contra Ucraïna, el que més em preocupa com a feminista antimilitarista és la idea de prendre partit, d’estar amb mi o en contra meu.
Per nosaltres prendre partit significa: posar en el centre les víctimes. Les dones, les nenes, les persones grans, les persones amb diversitat funcional, les dones trans… que reben i continuen rebent els bombardejos, els trets, i la constant inseguretat.
Prendre partit, a favor de la deserció i la insubmissió dels soldats tant per part d’Ucraïna com per part de Rússia.
Prendre partit contra els reclutaments forçosos.
La societat civil Ucraïnesa s’ha mobilitzat i organitzat per poder atendre les necessitats més urgents i el bé mes preuat: la vida de les seves veïnes i veïns, de la seva família, de la societat civil. Són accions molt valuoses, importants i necessàries.
Qualsevol acció com el fet de:
- Buscar llenya per poder escalfar el menjar
- Fer pa per evitar les immenses cues
- Portar aliments a les persones que tenen més dificultat de moviment
- Fer kits d’higiene personal: compreses, sabó, bolquers…
- Medicaments
- Atenció a les dones agredides sexualment
- Atenció al col·lectiu LGTBIQ+
- Centres de refugi i atenció per aquests col·lectius
Però ens manquen notícies sobre un tema que per nosaltres és molt important. Dades dels desertors a Rússia però també a Ucraïna.
Els desertors i dissidents a Rússia pateixen una persecució constant amb amenaces i repressió. I pel que fa els desertors a Ucraïna, aquest són estigmatitzats com antipatriòtics. En tots aquest cassos són invisibilitzats perquè en les guerres la deserció no és contempla com una alternativa pacifista o antimilitarista ni tampoc una masculinitat dissident. Vers el contrari és contempla com una afebliment de la masculinitat hegemònica que en les guerres té un dels seus exponents més importants. Perquè l’obligació d’un soldat és defensar la pàtria per damunt de tot. Defensar l’honor a través de la força, la valentia que s’ha de demostrar contínuament.
Sabem que les feministes a Rússia ho tenen molt difícil, però han buscat estratègies per oposar-se a aquesta guerra. Difícil disposar de testimonis perquè cadascuna arrisca la seva vida. Són perseguides, vigilades i amenaçades.
Rússia amb el seu comandament autoritari de Putin és qui ha ocupat per la força de les armes a Ucraïna. El govern de Putin té la seva base principal en els oligarques que persegueixen qualsevol dissidència i qualsevol persona que mostri alguna forma d’empatia pel dolors de les víctimes ucraïneses. Qualsevol mostra d’empatia pot ser castigada amb la presó o repressió i persecució.
Què significa doncs, prendre partit?
Com a feministes antimilitaristes:
- Escoltar-les les persones, refugiades ucraïneses malgrat que tinguem alguns punts que no compartim.
- Donar-les veu i protagonisme.
- Donar suport a les víctimes i refugiades a casa nostra.
- Recolzar les iniciatives de rebuig a la guerra.
- Recolzar iniciatives per buscar vies de diàleg entre ambdues parts. Difícil però no impossible.
- Buscar espais de trobada per tal que puguem continuar reflexionant i debatent de manera tranquil·la i sense enfrontaments. Sempre des de l’escolta, el respecte i el diàleg.
- Sense imposar el nostre punt de vista la nostra pròpia perspectiva… Nosaltres no som qui posem els cossos davant la guerra.
Ja sabem que les accions de les feministes antimilitaristes són accions petites, però també importants i necessàries. Som moltes les accions que es duen a terme. Moltes més de les que apareixen en els mitjans de comunicació.
Som moltes les que pensem que sense escoltar les veus de les dones ucraïneses, sense posar en el centre el dolor de les víctimes, qualsevol camí cap un possible diàleg serà molt difícil.
DONES X DONES
ENTRE MORIR I MATAR HI HA UNA ALTRA LÒGICA:
LA VIDA I TENIR-NE CURA
