Inauguració de l’exposició “Tot el que no hi cap. Escoltar, suar, plorar, menjar, cridar…”
Exposició que mostra el procés de residència artística Emergències.6 de FemArt
Amb les artistes: laMetro, TAULEX [Eva+Pat+Berta+Krina], Gaia Z, Isabel Val Sánchez, Flora, medusaconfusa, Ionna Gkotzampougiouki, Laura Poch Riquer, Aimarito
Del 6 de febrer, al 6 de març, a l’espai expositiu de Ca la Dona (C. Ripoll, 25, Barcelona).
Sobre la mostra:
[Text inacabat i resultat d’una conversa intensa entre lis artistes d’Emergències6 i FemArt per iniciar el procés curatorial de l’exposició final de la Residència 2024]
Tot allò que no hi cap dins del món de l’art, entès com a indústria cultural. Tot allò que queda fora dels formats, de les expectatives, dels discursos oficials. Tot allò que no es pot mesurar, etiquetar o vendre. Tot això és aquí, en aquest excés, en aquest desbordament dels afectes, del compromís i de la creació col·lectiva, on la pràctica artística pren sentit per a nosaltres.
Tot i que avui en dia, dins les narratives artístiques contemporànies, els processos tenen un major protagonisme que les peces acabades, els processos no es poden encapsular ni anticipar; l’obra, a més de ser un testimoni/recordatori d’aquests, és també allò que resta dels mateixos. D’alguna manera, l’obra tot sovint s’avança en els processos, és ella, l’obra/desig, qui parla primer, qui troba formes abans que nosaltres. És l’obra que desborda els límits de l’autoria única i ens arrossega cap a una col·lectivitat que tampoc hi cap dins les estructures jeràrquiques de la indústria cultural. Aquí, l’autoria és compartida, es dissol, es ramifica, sense consumir-se.
Aquesta col·lectivitat no hi cap, no encaixa en les narratives del geni individual, de la competitivitat com a motor de creació. Hem arribat a llocs que solis no hauríem pogut imaginar. Ens fem eco les unes de lis altris, però no com una repetició monòtona, sinó com un creixement mutu, com una expansió que multiplica les veus i les històries. L’empenta col·lectiva tampoc hi cap dins de les lògiques institucionals. Aquí no hi ha por de perdre’s, perquè la pèrdua forma part del procés, i en el procés no estem mai solis. Ens emocionem pel treball de lis altris, ens entusiasmem per les creacions que no són nostris. La col·lectivitat generosa desborda qualsevol marc.
Les històries que expliquem tampoc hi caben. Són opaques, multidimensionals, plenes d’arestes i de contradiccions. No es poden reduir a un relat transparent, a una forma comprensible i comercialitzable. Aquí, l’opacitat no és una limitació, sinó una riquesa que s’oposa a la simplificació de l’art com a producte.
L’espai tampoc hi cap. No és un escenari conquerit, delimitat, assignat. És un espai negociat, performatiu, que es transforma amb les veïnes, amb els cossos, amb el context. L’espai no hi cap perquè és viu, mòbil, com els ocells que adapten els seus moviments a la terra, als arbres i al clima. L’espai es comparteix, no es domina.
En una altra direcció, el que hi cap hi és. Però potser no es fa tan visible dins aquesta mostra. Hi són totes aquelles persones, col·lectius i artistis que ens han acompanyat des de les formacions, l’acompanyament i l’intercanvi, i que ens han fet expandir les possibilitats i compromisos de la nostra experiència artística. Així el transfeminisme i la decolonialitat aquí són praxis vives, còmplices formatives que travessen la teoria i la pràctica, que desafien els discursos oficials i ens obliguen a mirar i fer des de perspectives múltiples i atentes. Aquesta mirada tampoc hi cap dins d’una institució que només busca integrar el que li convé sense transformar-se des de dins.
Tot el que no hi cap, ens mou. Escoltar, suar, plorar, menjar, cridar… Tot allò que queda fora del món de l’art com a indústria cultural és el que ens fa crear, imaginar, resistir. Aquest projecte curatorial no busca encaixar, sinó contribuir, fer visible tot allò que desborda, tot allò que incomoda, tot allò que, precisament per no cabre, obre camins cap a un art viu, una pràctica artística compromesa que no pot ser domesticada.
