El setembre de l’any 2003 a Ca la Dona vam iniciar un llarg camí a la recerca d’una nova casa (cronograma, fins maig 2008). L’espai que ens havia acollit durant tants anys, al carrer Casp 38, ens limitava: tenia un alt lloguer, no era accessible per a dones amb mobilitat reduïda, i se’ns quedava petit. No és senzill trobar espais al centre de Barcelona… No volíem ni podíem comprar, i pensàvem que havia de ser un edifici públic, per a un espai que, al cap i a la fi, ha de ser de totes. A través de l’aleshores regidora de les dones, Pilar Vallugera i en coordinació amb el Districte, d’on era regidor Carles Martí, vam arribar a 4 o 5 possibilitats, totes d’edificis patrimonials que calia rehabilitar (i urgentment).
El 2005 ens vam decidir per l’edifici situat al carrer Ripoll, número 25, que ens acull des de l’any 2012.
Des d’aleshores, fins ara, hem estat realitzant un treball participatiu de definició arquitectònica (primer amb l’arquitecta Isabel Martínez Stolcke, més endavant a través d’un conveni amb la Càtedra UNESCO d’Habitatge i Sostenibilitat de la UPC, amb l’arquitecta Sandra Bestraten); de reflexió sobre el projecte de Ca la Dona i la relació amb els grups, en relació al que suposa un salt endavant com el canvi de Casp a Ripoll; de recerca de finançament i cooperació interinstitucional, en tant que pensem que és part de les tasques dels governs donar suport al desenvolupament de projectes feministes autònoms i generadors de xarxes i sosteniment comunitari (i no oblidem que Ripoll 25 forma part del Patrimoni de la ciutat i és de propietat municipal).
I, tot i que inicialment es pretenia que nosaltres aconseguíssim els diners, en el llarg camí que ens ha dut fins on som avui, amb el següent equip de govern, essent regidora de les dones Elsa Blasco i regidora de districte primer Assumpta Escarp i després Itziar González, l’Ajuntament va decidir assumir el cost de la rehabilitació, amb la condició de rebaixar el temps de cessió a 25 anys i de renunciar a una de les plantes de l’edifici -la principal- on se situarà un equipament del districte.
El 2009 van començar, per fi, les obres a l’edifici, de les quals hem pogut assumir, amb recursos propis i finançament de la Generalitat de Catalunya, la realització del projecte arquitectònic, una primera excavació arqueològica (en conveni amb la Fundació Bosch i Gimpera i l’arqueòloga Gisela Ripoll) i bona part de la direcció d’obra.
Fins el moment, s’ha realitzat la consolidació estructural, una part de les façanes i l’acabament de la planta baixa i el terrat. Això va permetre que la primavera del 2012 ens traslladéssim a la planta baixa de la nova casa, malgrat no suposar un increment significatiu de metres respecte la de Casp 38.
De fet, necessitàvem la casa amb urgència per qué el 2011, davant la situació de crisi i la necessitat de garantir la continuïtat de Ca la Dona, vam deixar el carrer Casp per a passar uns mesos “en trànsit”, sent acollides les secretaries a Cooperacció (gràcies!) i sense un espai fix per al treball i reunió dels grups.
