On és l’agenda lesbiana al feminisme?
Amb aquesta pregunta ens vam trobar unes quantes feministes, lesbianes i no, i unes quantes lesbianes, feministes i no, a l’acte organitzat des de Ca la Dona el passat 28 de juny dins de la campanya unitària Lesbiana? Encantada és un plaer.
Posades a pensar, les assistents vam tractar de fer un repàs a les relacions històriques, i de vegades simbiòtiques del lesbianisme i del feminisme. Per començar, el sols plantejament d’aquesta pregunta denotava una inquietud detectada especialment per bona part de les lesbianes que dediquen les seves energies al, i des del moviment feminista. A aquell acte, ens vam plantejar que alguna cosa curiosa està passant si podem sentir una possible no presència del lesbianisme als actes públics del moviment. I no ens referíem a la presencia física, doncs haver-ne, n’hi ha a tot arreu, de lesbianes. Vam trobar una paradoxa de la vida, que ara que lesbiana ha deixat de ser una paraula que tant costava de dir en veu alta, i ara que la visibilitat ha crescut amb les cotes d’audiència més televisives, vam trobar sorprenent doncs, que lesbianes feministes ens sentíssim invisibles precisament al sí d’un moviment que des dels seus orígens ha estat bandera de la notabilitat del lesbianisme.
Aquesta sensibilitat feia pensar a algunes dones en una fins ara desconeguda insensibilitat, i va fer-nos tantejar les raons i els accents del com, del quan i del per què d’aquesta insòlita situació. I vam trobar-nos amb un debat força interessant, i amb una clara conclusió: hem de fer molta reflexió.
Es tracta de fer una anàlisi sobre si efectivament hi ha un descuit, com i perquè, de la cara més pública del moviment feminista amb les lesbianes, i sobre la presència del lesbianisme com a eix transversal del feminisme (si parlem de violència domèstica, parlem de les lesbianes?, i així fins a l’infinit). Es tracta d’assolir aquesta reflexió des de la responsabilitat més col•lectiva, del feminisme i del lesbianisme, i és per això que ens hem proposat de continuar aquest debat al si del feminisme i al si del lesbianisme.
A l’acte del 28 de juny del 2005, vam constatar que, en tot cas, ens calia fer un procés de recuperació de l’espai lesbià al conjunt del discurs feminista, i que ens calia invitar a totdon a fer un procés de pensament respecte a la pregunta del milió: On és l’agenda lesbiana al feminisme? On és el lesbianisme al feminisme? On volem que hi sigui?
És per això que volem aconseguir que aquesta reflexió sigui portada a tots els espais feministes, els lesbianes i els que no ho són. Es a dir, proposem un debat intern per part dels grups, i de les dones que formem l’espai, físic i polític, que ens vertebra, que és Ca la Dona. I proposem fer aquest debat partint d’un text ja escrit, i elaborat pel Grup de Feministes Lesbianes de Barcelona, que hem trobat adequat com a punt de partida. Ens referim a la ponència: El vestit nou de l’Emperadriu (penjada a la web del grup: http://www.lesbifem.org/ )
Si ens posem totes a pensar, i a creuar les diferents perspectives, serem capaces de tenir, entre totes, una visió col•lectiva de què ha passat, i una visió col•lectiva de com reconduir aquest desequilibri del discurs lesbià del feminisme.
Proposem un debat atent i tranquil, on cada conclusió compta, i proposem un recull d’aquestes conclusions, preferiblement per escrit, per fer una posada en comú.
Moltes salutacions, lesbianes i feministes!.
