Grup de Coeducació Pedagogies Feministes

RECURSOS COEDUCATIUS

DENIP 2024
Dia Escolar de la Noviolència i la Pau

FORA LA GUERRA DE LA HISTÒRIA

El 30 de gener se celebra el Dia Escolar per a la No-Violència i la Pau (DENIP), una data que ja és prou coneguda en la majoria des de centres educatius tant del nostre país com a escala internacional.

Es va escollir aquesta data en record de l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi, però com a feministes, ens agrada recordar la importància de les dones en la cultura de pau i la no-violència, i la seva contribució al moviment feminista, i per tant recordar que la primera Premi Nobel de la Pau va ser la pacifista i activista Bertha von Suttner.

Des del grup de Coeducació Pedagogies Feministes en col·laboració amb el grup Dones x Dones (ambdós grups de Ca la Dona) us volem tornar a proposar una sèrie d’activitats i recursos que poden ser útils més enllà d’aquesta data.

Creiem que treballar per la pau és important i necessari. Cal continuar desenvolupant el treball vers una cultura de la Pau, que passa per una reflexió profunda sobre el tema dels conflictes armats i les guerres.

Malauradament les guerres sembla que no s’acabin mai, sempre hi ha hagut i semblen inevitables. Cal detenir-nos un moment i pensar si realment ens creiem que les guerres són inevitables o tot el contrari, si les guerres es poden evitar i com fer-ho. Nosaltres com coeducadores, partim de la perspectiva de que les guerres es poden evitar si es posen les eines i els recursos necessàris. Entre ells, deconstruir aquest concepte de inevitabilitat i reflexionar sobre el perquè de tantes guerres i conflictes armats. Qüestionar les guerres passa per fer preguntes com aquestes: a qui beneficien? Qui guanya realment en les guerres? Qui en surt perjudicat? Buscar i analitzar les causes i sobretot pensar en les seves conseqüències. Quan hi ha una guerra hi ha un fet irreparable: els milers de vides perdudes que ja no es tornen a recuperar.

Farà dos anys de la guerra de Rússia contra Ucraïna i també vam abordar aquesta guerra amb recursos per treballar des del nostre grup. Ara totes les mirades estan centrades en la guerra de Israel contra Gaza i Cisjordània (Palestina). Des del 7 d’octubre fins l’actualitat la violència dels atacs de l’exèrcit israelià contra la població civil de Gaza ha anat creixent fins arribar a una destrucció del territori que es pot qualificar de massacre i genocidi. Reconeixent i rebutjant l’atac de les milícies armades de Hamàs cap Israel, les morts de nenes, nens, dones i homes a Gaza causades per l’exèrcit israelià no té cap mena de justificació. És d’una asimetria total. És un càstig contra Hamàs però que es materialitza contra tota la població indefensa de Gaza.

En dades de 12 de gener són ja 23.770 les persones mortes de les quals 10.000 són nenes i nens de diverses edats, infants com els nostres que tenim en les aules. D’aquestes morts queden per comptabilitzar les que han quedat sota les runes, les que estan en els hospitals sense possibilitats de poder ser ateses perquè no els queda ni aigua oxigenada, les persones ferides que ni tan sols poden arribar a un hospital i les que moriran de gana.

La nostra responsabilitat com a coeducadores feministes es treballar amb les col·lectius dels diversos espais educatius. Cal parlar amb l’alumnat de les guerres i els conflictes armats, des d’una reflexió i mirada crítica. Cal parlar que la millor eina que tenim per contribuir a una educació per la pau, es començar per treballar la resolució de conflictes des del nostre propi entorn. I pensar que si no comencem a construir pau cada dia, no estarem construint humanitat.

No ens agrada posar el centre en les morts d’aquesta gran tragèdia, ni en les morts de les persones ucraïneses, ens agrada posar la vida en el centre, pensar i creure que més enllà de tanta guerra, la veritable alternativa és la vida i tenir-ne cura.

Per què ?
• Perquè cap país pot ser lliure si està sotmès a una cultura basada en la defensa dels conflictes, a través de les armes.
• Perquè la violència reiterada en els conflictes armats recau de manera foragitada en els infants i les dones, (població civil indefensa).
• Perquè, més que mai, és necessària una cultura de la Pau que evidenciï la perillositat de les armes (les químiques i nuclears, entre altres), perquè és un atemptat contra la vida de les persones i del planeta.

FORA LA GUERRA DE LA HISTÒRIA

RECURSOS

1.Recull de recursos elaborats per la comunitat educativa de Catalunya per promoure la solidaritat amb Palestina i la cultura de la pau entre l’alumnat, famílies i professorat

Accedeix als recursos, disponibles a la web de la Comunitat Palestina de Catalunya, a través d’aquest enllaç:

https://www.palestina.cat/tota-la-comunitat-educativa-de-catalunya-es-mobilitza-en-solidaritat-amb-palestina/

2. Treball amb l’alumnat a partir de la lectura del Còmic “Gaza Amal” sobre Gaza. Es pot suggerir a l’alumnat que després del debat i reflexió sobre aquesta lectura, diversos dibuixos en format còmic aportant la seva mirada.

https://actua.unrwa.es/peticion/mujeres-valientes

3. Visionats d’aquests curtmetratges sobre la història de Palestina, per fer una posada en comú recollint les aportacions de l’alumnat:

• GAZA: Cortometraje documental nominado a los GOYA (sobre les dificultats per sobreviure en situació de guerra i apartheid)
• https://www.youtube.com/watch?v=2MTdXChyTlY&ab_channel=aljazeeratalk (sobre la història i orígens de Palestina)

4. Treball a partir de contes adients per diferents edats:

a) Tinc un tanc de joguina

A partir d’ un poema de Pere Martí que formava part d’una antologia de l’autor titulada Paraules bessones (Barcanova, 2010) i ha convidat la il·lustradora Núria Tomàs a fer-ne una recreació gràfica. Es tracta un text narratiu de vint versos que parla d’un infant que juga amb soldats de plom i que, de cop i volta, té un xoc en veure imatges de guerra reals a la televisió.  Un àlbum molt interessant, que, com ressalta el text de la contracoberta, vol ser una crítica a la banalització de la guerra en la societat actual. Es tracta d’un missatge molt clar característic de l’obra de Pere Martí, que té la voluntat constant de donar pistes als infants per fer un món una mica més habitable. En aquest cas, penso que amb l’editorial Akiara tenen molt en comú.  

Propostes per a treballar a l’aula:

• Buscar joguines que tenen relació amb les guerres.
• Entre aquests joguines, tria aquelles amb les que has jugat alguna vegada.
• Un cop les tingueu triades, feu una transformació d’aquestes i reconvertiu-les en una eina o objecte útil per ser utilitzats en la vida quotidiana. Podeu dibuixar-les.

b) El dia que va arribar la guerra. Nicola Davies · Rebecca Cobb. Alba editorial
Suggerit par a Cicle Mitjà de primària

Partint d’una historia senzilla, l’interès per aquesta historia es centra en la manera com s’explica. Commou a l’hora que encoratja.

Plena d’una gran sensibilitat i amb unes il·lustracions que parlen  més enllà de les mateixes paraules. Parla de la violència que comporta les guerres. De com aquestes ho destrueixen tot. La guerra no acaba quan ja no se senten els trets i les bombes, va més enllà perseguint a qui la pateix perquè han estat immerses . La guerra impregna la vida de les nenes i nens que l’han viscut. Aquestes guerres no s’acabaven amb el silenci de les bombes, les seves conseqüències perviuen en cada infant que es veu obligada a fugir i que després ha d’adoptar una nova identitat coma refugiada en un “ no lloc”.

• Busca informació sobre aquestes organitzacions : HELP REFUGES, SAVE OF CHILDRE’NS, OPEN ARMS, ACNUR
• Fes un breu resum sobre les seves activitats.
• Cerca en un mapa els països on han arribat algunes de les persones refugiades.

c) Boom. La guerra dels colors. Un llibre il·lustrat de Ximo Abadia. Ed. BOOM
Suggerit per darrer curs de Cicle mitjà i Cicle Superior de primària

Un llibre que ens explica, sense explicar, l’absurd de les guerres , de les dictadures i de qualsevol atac violent.

 De com de fàcil és construir un enemic. Només calen alguns ingredients: els rumors, les falses notícies que s’escampen a través de les xarxes socials… I un cop escampades poden esdevenir  noticia veritable. D’aquesta manera qualsevol pot ser senyalada, perseguida o assetjada. Amb les seves imatges parla de com a partir d’un rumor. Duna noticia manipulada, d’un malentès, algú es pot convertir en un enemic.

Aquest llibre també ens parla de la tirania de les idees, de la imposició d’aquestes per damunt de les altres. De com aquesta tirania de les idees no permet la dissidència, perquè són la seva veritat absoluta. Si una idea s’imposa a una altra i qualsevol persona no  està d’acord, es convertit immediatament en sospitosa. A partir d’aquí  pot néixer un conflicte. Un conflicte que no admet el diàleg, sinó que s’imposa per sobre dels altres a través del poder i la força. Un poder que si cal pot utilitzar les armes per imposar-se, un poder que en moltes ocasions s’imposa través de les armes.

Algunes propostes per debatre i compartir:

• Hi ha altre maneres de resoldre els conflictes?
• Buscar exemples de les anomenades  com a” Fake news”

d) La banda dels cinc, Yvonhe Hergane. I Christiane Pieper. Ed. Takatuka
Suggerit per a Cicle Inicial de primària

La banda dels cinc presenta cada membre d’un en un, des del dit gros Tim, que és rialler i el primer, fins al Jan, el dit petit, que és golafre i caraplè. Perquè cada dit té un nom, un nombre i una característica que el diferència dels altres.

A partir d’aquest conte es pot treballar la interculturalitat i la resolució de conflictes.

Al final del conte s’inclou un retallable per poder confeccionar titelles de dit amb les que després es pot fer una representació teatralitzada.

e) El país dels ocells sense ales. Nadia Gulham.
Suggerit per a Cicle mitjà i Superior de primària.

Una bella metàfora sobre la guerra  i les persones refugiades. «Aquest conte ben particular, parla de les persones que fugen per tenir una llar i un lloc a resguard. Vaig començar a escriure’l a Lesbos, l’any 2019, i el dedico als seus refugiats, al meu país, als infants més vulnerables i a totes les persones que, una vegada i una altra, han de lluitar perquè creixin les seves ales, per volar i trobar un niu.» Nadia Ghulam.
La petita Bibí és una au sense ales que viu feliç amb la seva família a un país d’ocells sense ales. Però un dia apareixen al cel centenars d’ocells diferents, i la vida canvia per a tots els ocells sense ales i el seu país.

• Busqueu informació sobre l’autora i el seu projecte: Ponts de Pau.
• Busca informació sobre aquestes organitzacions : HELP REFUGES, SAVE OF CHILDRE’NS, OPEN ARMS, ACNUR
• Fes un breu resum sobre les seves activitats.
• Cerca en un mapa els països on han arribat algunes de les persones refugiades.

f) Hi ha guerra. Ed. Cruïlla 2008. Text de Fatima Sharafeddine, il·lustracions de Claude K.Dubois. Recomanat per C. Mitjà de primària.

Relat explicat des de la mirada d’una nena de 8 anys que descriu la seva ciutat que estima molt, on ella viu amb la seva família, però un dia van arribar uns soldats i s’hi van quedar. La guerra l’espanta, però diu que quan sigui gran vol ser mestra per ensenyar les nenes i nens a llegir, a escriure i dibuixar…i sobre tot per dir-li als soldats que se’n vagin de la seva ciutat.

DENIP 2023

UN MÓN IMMERS EN CONFLICTES I GUERRES…

NO HI HA ESPERANÇA?

       SÍ, EN LES REVOLTES I ACCIONS NO VIOLENTES DE LES DONES

Un any més, EL 30 DE GENER, des del grup de Coeducació Pedagogies Feministes, amb la col·laboració de Dones x Dones, us proposem una reflexió al voltant dels conflictes i guerres actuals. Però també volem citar les darreres revoltes i accions sorgides a diferents països, liderades per dones que han dit ‘prou’ als règims opressors i dictatorials en els que viuen.

El 24 de febrer passat, Rússia va envair Ucraïna, va començar una guerra que encara dura i què les parts implicades només pensen que s’acabi guanyant l’enemic. Cada cop més armament, més despeses militars, i més morts, més destrucció i més desolació. Una guerra que obliga els homes a fer de soldats, i empresona als desertors. Una guerra que ha fet fugir del país a milers i milers de dones amb els seus infants i persones grans. Dones que enfronten situacions extremes d’inseguretat com són els abusos sexuals als camps de refugiades, o el tràfic de persones i nenes.

Durant tots aquests mesos, en cap moment ha existit una veritable intenció per a la negociació i de resolució del conflicte des de cap dels dos bàndols.

Sabem que aquesta guerra, molt més mediàtica que d’altres per la proximitat geogràfica i per la implicació dels països europeus (i EUA), ha estat present en converses als centres educatius, a les llars, al carrer, a través de les notícies profusament tractades amb tota mena detalls. La societat civil es va bolcar solidàriament amb el poble ucraïnès, sobretot els primers mesos.

Ara quasi un any després, ja la tenim ‘integrada’ en el dia a dia i aviat serà un conflicte més.

El mateix va passar en la tornada dels talibans al govern del país un cop les tropes americanes i de la coalició de l’OTAN, van abandonar l’Afganistan sense haver dedicat veritables esforços a establir i implantar la democràcia en el país, vers el contrari, la població afganesa i sobretot les dones i les nenes han retrocedit vint anys enrere.

Una vegada més, ens han acostumat, els governs, els poders mediàtics, els armamentístics… a normalitzar les guerres. Una normalització que ens continua educant per tenir la mirada fragmentada entre bons i dolents, guanyadors i perdedors, amics i enemics. En definitiva ens eduquen per una cultura de la guerra, menystenint les accions no violentes, les dissidències, les revoltes no violentes, les accions pacifistes, antimilitaristes.

Aquest any volem proposar-vos posar la mirada i l’atenció en alguns dels elements inherents a les guerres i els conflictes armats i les seves conseqüències.

Des de la perspectiva feminista i antimilitarista, proposem, per una banda, reflexionar sobre els drets de les dones i les nenes a l’educació. Un dels drets fonamentals perquè és un dret universal.

El dret a l’educació es prohibeix en països on volen que les dones continuïn silenciades, oprimides, tancades a casa…, perquè saben que l’educació és una eina imprescindible per a la llibertat.

A països com Afganistan, Iran, Aràbia Saudita… entre altres, són les dones i les nenes sobre les quals recauen bona part de les opressions i repressions. Però també pateixen els nens, joves i adults, perquè estem parlant de manca de llibertats.

Així i tot, també són les dones les que es continuen mobilitzant i prenent els carres i l’espai públic. Posant els seus cossos, en primera persona. Malgrat que saben que els seus cossos seran també víctimes de la repressió, i les violències dels règims totalitaris com els dels de l’Afganistan, l’Aràbia Saudí, o l’Iran.

Les accions de les dones en contra de la repressió i els règims autoritaris que les priva dels drets fonamentals, són les eines i estratègies a les quals donem suport perquè creiem convençudes que són la manera no violenta per aconseguir una pau justa.

No hi ha pau sense justícia social
REPARACIÓ, RESTITUCIÓ, TRANSFORMACIÓ

Recursos:

PROPOSTA DIDÀCTICA A PARTIR DE LA PEL·LÍCULA “A LES CINC DE LA TARDA”, DE SAMIRA MAKHMALBAF (2003):

Descarrega’t aquest recurs

BIBLIOGRAFIA I FILMOGRAFIA RECOMANADA:

Descarrega’t aquest recurs

DENIP 2022

ELS CONFLICTES OBLIDATS

Des del grup de Coeducació i Pedagogies Feministes, l’Espai Infantil Laia, de Ca la Dona i amb la col·laboració de Dones x Dones , us volem compartir aquestes propostes per el Dia Escolar per a la No Violència i la Pau

Aquestes propostes didàctiques estan pensades per reflexionar sobre els conflictes i les guerres quan aquestes ja no són mediàtiques. Sovint ens preguntem què passa amb els conflictes armats que ja no són noticia, que ja no surten a la Tv. Representa que ja s’han acabat? Què s’han resolt?

Aquest és l’eix central d’aquesta proposta educativa. Analitzar els conflictes i com aquests si no han quedat tancats – resolts – continuen emergint una i una altra vegada. És l’anomenat cercle o bucle de les violències.

Per tal que un conflicte armat o una guerra es doni per acabada, cal que s’arribin a acords que tinguin certes premisses com: que les parts enfrontades en la taula de negociacions siguin simètriques, que les solucions a les que s’arribin siguin justes per ambdues parts, que no hagi ni vencedors ni vençuts, buscar mecanismes i eines de control pel desarmament de totes les parts. Reconstruir el teixit i la cohesió social que han quedat malmeses.

En aquest cas, Afganistan, és el cas paradigmàtic. Després de 20 anys ,el conflicte armat, iniciat per la militarització i ocupació de l’exercit americà sobre el país, amb la col·laboració de l’OTAN i els seus aliats, ha demostrat que la militarització i l’ocupació per la força de les armes només ha servit per canviar la cara del conflicte. Si els EUA van intervenir per alliberar el país dels talibans i per alliberar les dones, ara deixa un país de nou en mans dels que en principi volia combatre. Res a guanyar i molt a perdre per a la població afganesa i sobre tot per les dones.

Aquesta és la proposta, reflexionar sobre el significat de conflicte armat, les seves conseqüències per les dones i les nenes com a principals objectius en les guerres. En tant que són objecte del contínuum de les violències.

Com afecten les guerres i els conflictes armats en la vida diària de les nenes que no poden anar a l’escola? De les dones que no poden exercir les seves professions? De les activistes que posen els seus cossos enfront els opressors?

Algunes d’aquesta qüestions són les que volem que tingueu present a l’hora de plantejar el treball d’aquesta unitat didàctica.

Fitxa tècnica Buda explotó de vergüenza

Imatges del film Buda explotó de vergüenza

Bibliografia pel professorat

ALTRES RECURSOS I MATERIALS PER TREBALLAR EL DENIP 22:

Contes:

1. Tinc un tanc de joguina

A partir d’ un poema de Pere Martí que formava part d’una antologia de l’autor titulada Paraules bessones (Barcanova, 2010) i ha convidat la il·lustradora Núria Tomàs a fer-ne una recreació gràfica. Es tracta un text narratiu de vint versos que parla d’un infant que juga amb soldats de plom i que, de cop i volta, té un xoc en veure imatges de guerra reals a la televisió.  Un àlbum molt interessant, que, com ressalta el text de la contracoberta, vol ser una crítica a la banalització de la guerra en la societat actual. Es tracta d’un missatge molt clar característic de l’obra de Pere Martí, que té la voluntat constant de donar pistes als infants per fer un món una mica més habitable. En aquest cas, penso que amb l’editorial Akiara tenen molt en comú.  

Propostes per a treballar a l’aula:

• Buscar joguines que tenen relació amb les guerres.
• Entre aquests joguines, tria aquelles amb les que has jugat alguna vegada.
• Un cop les tingueu triades, feu una transformació d’aquestes i reconvertiu-les en una eina o objecte útil per ser utilitzats en la vida quotidiana. Podeu dibuixar-les.

2. El dia que va arribar la guerra. Nicola Davies · Rebecca Cobb. Alba editorial

Suggerit par a Cicle Mitjà de primària

Partint d’una historia senzilla, l’interès per aquesta historia es centra en la manera com s’explica. Commou a l’hora que encoratja.

Plena d’una gran sensibilitat i amb unes il·lustracions que parlen  més enllà de les mateixes paraules. Parla de la violència que comporta les guerres. De com aquestes ho destrueixen tot. La guerra no acaba quan ja no se senten els trets i les bombes, va més enllà perseguint a qui la pateix perquè han estat immerses . La guerra impregna la vida de les nenes i nens que l’han viscut. Aquestes guerres no s’acabaven amb el silenci de les bombes, les seves conseqüències perviuen en cada infant que es veu obligada a fugir i que després ha d’adoptar una nova identitat coma refugiada en un “ no lloc”.

• Busca informació sobre aquestes organitzacions : HELP REFUGES, SAVE OF CHILDRE’NS, OPEN ARMS, ACNUR
• Fes un breu resum sobre les seves activitats.
• Cerca en un mapa els països on han arribat algunes de les persones refugiades.

3. Boom. La guerra dels colors. Un llibre il·lustrat de Ximo Abadia .Ed. BOOM

Suggerit per darrer curs de Cicle mitjà i Cicle Superior de primària

Un llibre que ens explica, sense explicar, l’absurd de les guerres , de les dictadures i de qualsevol atac violent.

 De com de fàcil és construir un enemic. Només calen alguns ingredients: els rumors, les falses notícies que s’escampen a través de les xarxes socials… I un cop escampades poden esdevenir  noticia veritable. D’aquesta manera qualsevol pot ser senyalada, perseguida o assetjada. Amb les seves imatges parla de com a pratir d’un rumor. Duna noticia manipulada, d’un malentès, algú es pot convertir en un enemic.

Aquest llibre també ens parla de la tirania de les idees, de la imposició d’aquestes per damunt de les altres. De com aquesta tirania de les idees no permet la dissidència, perquè són la seva veritat absoluta. Si una idea s’imposa a una altra i qualsevol persona no  està d’acord, es convertit immediatament en sospitosa. A partir d’aquí  pot néixer un conflicte. Un conflicte que no admet el diàleg, sinó que s’imposa per sobre dels altres a través del poder i la força. Un poder que si cal pot utilitzar les armes per imposar-se, un poder que en moltes ocasions s’imposa través de les armes.

Algunes propostes per debatre i compartir:

Hi ha altre maneres de resoldre els conflictes?

Buscar exemples de les anomenades  com a” Fake news”

4. La banda dels cinc, Yvonhe Hergane. I Christiane Pieper. Ed. Takatuka

Suggerit per a Cicle Inicial de primària

La banda dels cinc presenta cada membre d’un en un, des del dit gros Tim, que és rialler i el primer, fins al Jan, el dit petit, que és golafre i caraplè. Perquè cada dit té un nom, un nombre i una característica que el diferència dels altres.

A partir d’aquest conte es pot treballar la interculturalitat i la resolució de conflictes.

Al final del conte s’inclou un retallable per poder confeccionar titelles de dit amb les que després es pot fer una representació tatralitzada.

5. El país dels ocells sense ales

Suggerit per a Cicle mitjà i Superior de primària.

Una bella metàfora sobre la guerra  i les persones refugiades.

«Aquest conte ben particular, parla de les persones que fugen per tenir una llar i un lloc a resguard. Vaig començar a escriure’l a Lesbos, l’any 2019, i el dedico als seus refugiats, al meu país, als infants més vulnerables i a totes les persones que, una vegada i una altra, han de lluitar perquè creixin les seves ales, per volar i trobar un niu.» Nadia Ghulam.
La petita Bibí és una au sense ales que viu feliç amb la seva família a un país d’ocells sense ales. Però un dia apareixen al cel centenars d’ocells diferents, i la vida canvia per a tots els ocells sense ales i el seu país.

6. El dia que va arribar la guerra. Nicola Davies · Rebecca Cobb. Alba editorial.

Suggerit par a Cicle Mitjà de primària

Inclou ressenya sobre l’autora.

Partint d’una historia senzilla, l’interès per aquesta historia es centra en la manera com s’explica. Commou a l’hora que encoratja.

Plena d’una gran sensibilitat i amb unes il·lustracions que parlen  més enllà de les mateixes paraules. Parla de la violència que comporta les guerres. De com aquestes ho destrueixen tot. La guerra no acaba quan ja no se senten els trets i les bombes, va més enllà perseguint a qui la pateix perquè han estat immerses . La guerra impregna la vida de les nenes i nens que l’han viscut. Aquestes guerres no s’acabaven amb el silenci de les bombes, les seves conseqüències perviuen en cada infant que es veu obligada a fugir i que després ha d’adoptar una nova identitat coma refugiada en un “ no lloc”.

• Busca informació sobre aquestes organitzacions : HELP REFUGES, SAVE OF CHILDRE’NS, OPEN ARMS, ACNUR
• Fes un breu resum sobre les seves activitats.
• Cerca en un mapa els països on han arribat algunes de les persones refugiades.

DENIP 2021

Des de l’Espai Infantil Laia i el grup de Coeducació de Ca la Dona, us presentem algunes propostes pels infants, famílies i professorat per continuar reflexionant sobre els conflictes, la violència i les guerres. 

Els recursos que presentem són propostes que es poden treballar des de diferents perspectives tenint en compte que l’objectiu pedagògic és la reflexió i el debat entorn els conflictes diversos en les nostres vides quotidianes.

Bibliografia

La picabaralla. Claude Boujon. Ed. Combo 2009.

Recomanat per  nenes i nens de 3 -6 anys. Per treballar la resolució de conflictes i de com si sumem les forces en comptes de barallar-se, podem trobar la solució del conflicte.

Les nenes i els nens no volen la guerra. Éric Battut. Ed. Joventut 2021

Recomanat per Cicle Inicial de primària.

Per treballar l’absurd de les guerres, dos països veïns es declaren la guerra per un fet irrellevant, la cagada d’un ocell. Però les nenes i els nens d’aquests dos països, van seguir jugant les unes amb les altres ensenyant als adults a superar les diferències.

El soldat i la nena. 

Text de Jordi Sierra i Fabra, i il·lustracions de Mabel Piérola. Ed. Destino 2003. Recomanat pel Cicle Superior de primària.

“ T’havien dit que lluitaves per alguna cosa i saps que moriràs per res. T’havien dit que era el teu deure i ara t’han arrabassat tot el que tens…” un relat commovedor contra totes les guerres.

Per què? Nikolai Popov. Ed. L’Arca ( Grijalbo Mondadori) 1996

Recomanat per nenes i nens de 4 a 6 anys. De què tracta? D’una granota i un ratolí i d’una flor… Tot comença per una bestiesa: d’entre totes les flors que creixen al prat, el ratolí vol precisament la que té la granota. Però la granota no pensa deixar que li prenguin, passi el que passi i a costa del que sigui. Per reflexionar sobre la insensatesa de les guerres i de com és de fàcil caure en un cicle de violència.

El petit soldat. Paul Verrept. Ed. Joventut. 2003

Cicle Inicial de primària. Les guerres maten persones i destrueixen tot el que hi ha al voltant. Què passa després d’una guerra? Com poden viure les persones després d’haver perdut família i amics ?

Hi ha guerra. Ed. Cruïlla 2008.

Text de Fatima Sharafeddine, il·lustracions de Claude K.Dubois. Recomanat per C. Mitjà de primària.

Relat explicat des de la mirada d’una nena de 8 anys que descriu la seva ciutat que estima molt, on ella viu amb la seva família, però un dia van arribar uns soldats i s’hi van quedar. La guerra l’espanta, però diu que quan sigui gran vol ser mestra per ensenyar les nenes i nens a llegir, a escriure i dibuixar…i sobre tot per dir-li als soldats que se’n vagin de la seva ciutat.

La guerra que no va ser. Ed.Brosquil.2006

Text i il·lustracions de Gabriel F. Tarancón. Cicle Mitjà de primària. Aquesta és la història de les millors espases que  es podien fabricar en aquells temps. Però com a totes les espases per ser útils li cal una guerra. Però, les  espases es van rebel·lar i en comptes de lluitar unes contra les altres, es van abraçar…

Història d’una bala.Ed. Hymsa. 2010.

Text de Joles Sennell, il·lustracions de Carme Peris. Cicle Mitjà de primària. La història d’aquesta bala, és ben curiosa perquè després de ser disparada per un canó, va decidir seguir volant per l’aire i no fer mal a ningú. No es va aturar fins arribar a un camp abandonat. Allà va reposar i es va convertir en una eina per llaurar la terra.

La bibliotecària de Bàssora. Janette Winter. Ed. Joventut 2003

Cicle mitjà i Superior de primària. Basada en la història real d’una bibliotecària que s’esforça en salvar el valuós fons de la biblioteca durant la invasió de l’Iraq. I de com l’amor per la cultura, els llibres i el coneixement poden travessar les fronteres amb respecte i no amb guerres.

Cicle Inicial

Retallables

Retallables a partir d’aquesta imatge.

Proposta: Presentar a l’alumnat la imatge d’un nen soldat amb alguns dels elements que en formen part . La proposta que es pot treballar és de vestir-lo amb altres element que no tenen res a veure.

Es tracta de que les nenes i nens prenguin consciència que per gaudir del joc no cal fer servir imatges de soldats, ni de canons, ni de pistoles… Si l’activitat es fa amb alumnat de més edat es pot parlar dels nens soldats.

Cicle mitjà

Activitat a partir de: En Gianni Rodari i la guerra. ( El llibre de Gianni Rodari. Contes, versos i vida. 2020)

Introducció: durant la Segona Guerra Mundial, en Gianni Rodari va aconseguir una feina de professor al seu poble. En aquella època va descobrir com n’eren d’injustes les guerres, perquè s’hi perseguien persones que no tenien culpa de res, i des d’aleshores va estar en contra de totes les guerres i de totes les persecucions.

• Lectura i memorització de la poesia.
• Aclarir paraules que no s’entenguin o no coneguin.
• Fer variacions sobre el poema, com: què duus en el sarró, un caramel de turró….

Cicle superior

                         La revolta de les màquines

Les màquines es van rebel·lar perquè no volien fabricar armes. Sabeu com va començar la cosa?. La primera que es va revoltar va ser una màquina que fabricava tubs de totes les mides: tubs primets com un dit i tubs grossos com canons, dels que fan servir als aqüeductes .

Quan li van ordenar que produís canons, la màquina va continuar fent tubs per a aqüeductes com si res.

• Però com voleu que disparem – deien els generals, empipadíssims – amb aquests tubs que només serveixen per a les clavegueres? Bé hem de poder fer-hi passar els projectils, pel tub del canó, així no podrem disparar.
• I per què voleu disparar a ningú? – deia la màquina, somrient sola.

No cal dir que els generals no l’entenien quan parlava: aquests només entenen la veu dels canons. I el somriure tampoc no el veien, perquè les màquines no tenen pas la boca per somriure: somriuen amb les rodetes.

Després també hi havia una màquina que feia claus i, quan li van manar que fes bales per a fusells, ella va continuar fent claus com sempre, fent-se la desentesa.

• Càson l’olla – deien els generals – , però com podrem fer una guerra amb claus? Els nostres enemics arreplegaran els claus i es reforáran les soles de les sabates.

Una tercera màquina havia de fer pólvora i altres pols i barreges explosives, però es va fer la longuis i va continuar produint adobs pel camp.

• Potser podríem llançar-los tot això als enemics? – es van plantejar els generals rascant-se la panxa.
• En comptes de destruir la seva ciutat, només farem que adobar- los i assaonar-los la terra.

Van provar de castigar les màquines, deixant-les sense oli o sense aigua. Les màquines passaven gana i era evident que estaven cada cop més tristes, amb tot aquell rovell que les anava tapant. Però les persones que treballaven a la fàbrica, per no deixar-les morir, les curaven amb amor, netejant i lubricant-ne tots els engranatges. I quan els generals van donar ordre perquè les màquines tornessin a funcionar, elles van reprendre la marxa i es van posar a produir com sempre, tubs, claus i adob. Els generals estaven desesperats perquè no podien anar a la guerra, en canvi la gent era feliç. Quan passaven pel costat de les fàbriques, somreien perquè sentien les màquines que cantaven:

• Capità de la guerra, agafa l’escopeta i cau de cul a terra.

• Podem treballar alguns aspectes concrets del llenguatge com ara les frases fetes que apareixen en el conte.
• Fer un debat reflexionant sobre el contingut del conte i del to humorístic en el que està escrit.
• L’alumnat poden  il·lustrar tot el conte o alguna part. Si es fa per grups després es poden ordenar les il·lustracions seguint l’orde del relat.
• Suggerir i motivar-los per què cerquin la biografia d’en Gianni Rodari si no el coneixen. Buscar altres contes, versos o altres llibres que hagi escrit.