Les dones de Greenham Common som a tot arreu vindicant la nostra genealogia antimilitarista recent

10 de febrer de 2022

Article de Montserrat Cervera (Dones x Dones i exDOAN), publicat a La Independent, sobre els 40 anys de la marxa de dones des de Cardiff a Grenham Common i el posterior encadenament per evitar la instal·lació de missils.

Amb una gran emoció vaig veure el Sense Ficcio deTV3 sobre les dones davant dels missils, que us recomano que no us el deixeu perdre.

El 2021 va fer 40 anys que un un grup petit de dones ” Dones per la vida de la terra” van començar una marxa des de Cardiff fins a la base americana prop de Londres, a Grenham Common i 36 feministes de diverses procedències es van encadenar a les tanques de la base, per intentar impedir que s’hi instalessin el missils, i van instal.lar un campament de dones per la pau (només de dones) i contra l’amenaça nuclear en plena guerra freda. Un petit nucli que va durar 19 anys i que va ser capaç de mobilitzar a milers de dones de tota Gran Bretanya i va ser un punt de referència per les feministes pacifistes d’arreu al món.

Si mireu el documental comprovareu que no va ser fàcil, les dones van ser empresonades, criminalitzades i insultades, acusades d’abandonar les seves filles… pero no van desistir i les seves accions directes no violentes (ballant sobre les sitges de la base) i creatives ens van inspirar i fer créixer el que seria i ha estat un dels eixos fonamentals dels feminismes: la defensa de la vida actual i futura de les persones i el planeta i per tant la necessitat d’acabar amb el rearmament nuclear, les armes i les guerres.

La genealogia antimilitarista feminista ve com sempre i de molts segles farcida d’exemples però si ens situem als 80 del segle passat al nostre país, és important recordar que a les II Jornades Catalanes de la Dona (1982) arrel d’una ponència de Neus Català sobre les dones i la pau es va elaborar un manifest pacifista i es van posar les bases per la creació d’un grup antimilitarista feminista: Dones Antimilitaristes (DOAN).

Vam convidar dones de Greenham i les van anar a visitar, i en una mida més petita vam muntar campaments de pau com a forma de protesta davant la nuclearització i militarització de la nostra societat. Ja que com deien elles .”No són només els míssils, són totes les coses…” que ens porten a la destrucció, les armes, els exèrcits, l’Otan, les bases, les nuclears…

El primer campament va ser a Tortosa on vam arribar amb un tren ple de dones plantava el seu campament perquè no es construís una escola militar per a dones. No volíem ser soldades, no voliem reforçar els exèrcits en nom de l’igualtat sinó que ens declaravem insubmises i contra la mili, amb les dones del Eix Violeta, les milikakes… i el 24 de Maig , dia internacional de les dones per la pau, era i és un punt de trobada amb el moviment feminista per… una pau que sigui la nostra, no la dels cementiris, no un pau amb violència i opressió contra les dones, les persones i el planeta.

Arreu de l’Estat també es van multiplicar iniciatives en aquest sentit i a casa nostra molts grups de dones feministes, dones dels moviments antimilitaristes, antinuclears i anti otan … ens van afegir a una concepció de la pau on la veu i la participació de les dones era cabdal per no anar al desastre. Les dones de Lasal – Edicions de les dones van treure al 1983 un llibre Antes muertas. Mujeres contra el peligro nuclear ple d’articles que partien de l’idea de que la situació és massa greu com per deixar-la en mans del “experts” que ens han portat a aquest desastre… I ara després de 40 anys en un moment on les amenaces de guerra, i les guerres permanents contra els pobles i les dones segueixen essent temes fonamentals per la supervivència i quan l’extrema dreta està campant pel món és de justícia més que mai seguir amb aquesta empremta que el moviment feminista i antimilitarista ha seguit . No oblidem que “Les dones de Grenham seguim a tot arreu…” amb més experiència, més informació perquè el futur de les vides i del planeta segueix en perill i calen tots els esforços de totes les persones.

Ni guerra que ens destrueixi ni pau que ens oprimeixi.