Recordatori a Bcn: Festa 7/03 a les 22h al Tradicionarius de Gràcia (M.L.3 Fontana) i Mani 8/03 a les 12h a Pl.Universitat
Manifest feminista 8 de març 2015: La revolució serà feminista o no serà!
Enguany aquest manifest del 8 de març ha procurat recollir les diverses sensibilitats i reivindicacions de les dones…
Aturades, precàries, mestresses de casa, treballadores domèstiques, persones sense papers, jubilades, lesbianes, trans, dones… totes hi cabem dins de la lluita feminista. En aquest sentit, volem i proposem una vaga de totes que desbordi els clàssics patrons androcèntrics, que serveixi a totes les persones, treballadores i no treballadores, i a tots els treballs: productius, reproductius, domèstics, sexuals, formals o submergits. Una vaga de consum, una vaga de cures, una vaga de desobediència civil… en fi, una vaga de totes. L’objectiu és dir prou al sistema patriarcal, masclista i excloent. Estem disposades a lluitar fins que deixem d’estar maltractades pel sistema desigual on vivim cada dia.
La pobresa, al nostre país, té rostre de dona. Dones en la lluita quotidiana són les heroïnes anònimes que resisteixen els embats d’un sistema que els roba les cases on treballen en la cura de persones; dones que van al CAP, on han tancat el servei d’urgències. Dones d’edat avançada que resisteixen a pisos sense subministrament energètic el fred de l’hivern, mentre la residència per a gent gran reivindicada continua tancant les portes a qui podria acollir. Dones que lluiten per capgirar una piràmide social que ens mata.
Denunciem la mentida i la hipocresia dels governs espanyol i català, que ens parlen de recuperació econòmica i de creació d’ocupació. Dia rere dia es destrueix ocupació, que és substituïda per llocs de treball precaris: temporals, a temps parcial, amb distribució irregular de jornada, baixos salaris i sense drets. Apostem per polítiques actives d’ocupació amb perspectiva de gènere, que creïn ocupació real, de qualitat i amb drets. Exigim accions efectives davant la precarietat laboral, que eradiquin l’escletxa i la discriminació laboral, i que afavoreixin la igualtat d’oportunitats en la promoció de les dones, en la seva formació i en la seva carrera professional.
Ser dona no és una malaltia i no volem que no ens robin el protagonisme en la nostra salut . Les dones volem una organització política i econòmica que no ens emmalalteixi. Volem decidir sobre la nostra salut amb informació i sense pressió dels metges i dels laboratoris. Volem una sanitat totalment pública, universal, de qualitat i amb calidesa. Volem més investigació en salut independent de la industria mèdicofarmacèutica i orientada a promoure la qualitat de vida de les persones. Volem més atenció psicològica i menys farmacològica als centres de salut.
Vivim en un estat de dret i les dones som subjectes de drets, entre els quals hi ha els sexuals i els reproductius. No tolerarem cap retrocés en el reconeixement de l’autodeterminació sobre els nostres cossos i els nostres drets. Aquest govern repressiu manté la decisió d’anul·lar la capacitat de decidir sobre el seu cos de les dones de 16 i 17 anys en situació de risc i màxima vulnerabilitat. Nosaltres continuarem donant resposta a l’ofensiva retrògrada, masclista i patriarcal, d’abast internacional sobre la vida i els cossos de les dones de totes les edats.
Les dones decidim desobeir. Les menors tenen dret a decidir:
-Avortament lliure i gratuït.
-Educació afectiva i sexual a tots els nivells escolars
-Mètodes anticonceptius gratuïts a l’abast de tothom.
-Salut sexual plaent per a una vida plena
Si les dones som oprimides dins del sistema patriarcal, quan s’hi interseccionen altres factors, les discriminacions es multipliquen. Les persones que ens identifiquem com a dones i les que hem estat educades com a dones, però que d’alguna forma, ja sigui amb una opció sexual no heteronormativa o amb una identitat o expressió de gènere que s’allunya d’allò imposat, trenquem els rols establerts, som estereotipades, estigmatitzades i invisibilitzades sistemàticament. Tant és així, que darrerament hem viscut un augment de les agressions a persones lgtbi en diversos espais. És per tot això que exigim el desplegament immediat de la llei contra la lgtbifòbia aprovada el passat octubre de 2014, amb la dedicació dels recursos necessaris, així com l’aprovació del règim sancionador que preveu.
En aquest dia significatiu per a les dones del món, les que hem vingut a viure a Catalunya des de diverses latituds i orígens ens vindiquem ciutadanes d’aquest país, de ple dret, sense claudicar de les nostres arrels diverses. Diem prou a la pràctica racialitzadora i etnocèntrica que limita el reconeixement de la diversitat i la convivència intercultural, participativa i pacífica en aquesta societat que és la nostra.
La resistència de les dones front a les violències masclistes ha estat i és rica en experiències, valors, i aportacions diverses. No pot substituir però, tot el que un estat de dret els ha de garantir i que a Catalunya en concret els promet a partir de la llei 5/2008 dels drets de les dones a eradicar la violència masclista. El sobreseïment de les responsabilitats públiques en aquesta qüestió alimenta els neo masclismes i alhora els legitima. Les retallades que s’estan fent en general i específicament a tota la xarxa de recursos i circuits d’intervenció vulneren la seguretat, amb risc per a les vides i la llibertat de les dones i els seus drets a una vida digna i lliure de violències masclistes. Cal remarcar la manca de responsabilitat de les autoritats judicials a Catalunya en no investigar les causes per les quals es deneguen el 70/% de les ordres de protecció.
Una mostra més de violència és el fet que l’Audiència de Barcelona, acaba d’absoldre una xarxa de proxenetes xinesos que explotava més d’un centenar de noies i menors en pisos/bordell de l’Eixample i de l’àrea metropolitana, considerant que no quedava prou acreditat que s’exercís violència sobre elles…
Demanem la derogació de l’ordenança sobre civisme, posant fi a l’assetjament policial o administratiu que pateixen les dones en situació de prostitució al carrer. Qui no es mou, no és conscient de les seves cadenes” Rosa Luxemburg
Els grups de dones feministes portem dècades aportant i sostenint l’equilibri de la humanitat en la tasca quotidiana de civilització i de reconstrucció de tot allò que la violència i el patriarcat volen destruir. El nostre compromís en la cura de la vida no s’aturarà i continuarà treballant per aconseguir una societat més justa, lliure i sense violències.
Entre morir i matar hi ha una altra lògica: la vida i la seguretat de les dones passa per la desmilitarització de la societat civil, per la llibertat amb justícia i la reparació de les violències que s’exerceixen contra nosaltres. I passa per enfortir les nostres energies: juntes en front de les violències patriarcals. I per una pau que sigui la nostra, la de les dones com a constructores de vida enfront dels seus destructors.
Es parla sovint de sostenibilitat; ens roben el nostre llenguatge i li treuen el contingut. En un moment de crisi ecològica com la que estem patint, nosaltres volem les sostenibilitats que posen al centre la vida. Volem un planeta viu, no pol·lucionat. Volem una societat curosa amb el medi ambient, l’aigua, l’aire, la terra, on la vida es desenvolupi amb plenitud.
La sobirania de la vida implica la sobirania alimentària dels pobles, que garanteixi el dret a l’alimentació i a escollir el que produïm i mengem.Visca la mare terra
Des del juny de 2013 s’està negociant un tractat de Lliure Comerç entre els EE.UU. i la Unió Europea, conegut com l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP) que significarà un fort atac contra les nostres condicions de vida ja que el seu objectiu real és l’eliminació de drets socials i laborals, la desregularització de normatives mediambientals i la privatització dels serveis públics en benefici dels interessos de les grans corporacions transnacionals. El resultat d’aquesta mercantilització de la vida serà un reforç de la divisió sexual del treball i un retorn de més responsabilitat a la llar en el sosteniment de la vida. Les feministes diem no al TTIP.
A Catalunya hi ha hagut una reducció de gairebé el 80% dels recursos de la cooperació internacional que afecta sobretot les iniciatives de desenvolupament que promouen l’apoderament de les dones, la igualtat d’oportunitats entre homes i dones i la promoció i protecció dels drets humans, tal com s’ha denunciat en l’Informe Ombra de la CEDAW. Les dones que accionem i activem des del sector de la cooperació internacional demanem una aposta real del govern de Catalunya amb les polítiques de cooperació internacional, des d’un enfocament feminista i de gènere, i amb la dotació de recursos que dediquin el 0,7% del PIB a la cooperació al desenvolupament.
No permetem a alguns “emprenedors” gestionar i fer negoci amb el capital recollit amb els impostos que paguem. Exigim el control d’aquests diners destinats a finançar solidàriament els serveis públics, especialment la sanitat, l’educació i els serveis socials.
Les feministes que treballem en l’educació, manifestem que defensem una educació per a la llibertat, una educació pública, laica i coeducadora. La coeducació és el feminisme posat en la pràctica de l’educació i és imprescindible i necessària per a prevenir les violències en les seves diverses manifestacions.
Cada forma de lluita que pretén desmuntar el sistema és castigada i reprimida pel poder hegemònic. Durant aquests últims anys hem vist com la repressió s’ha accentuat amb propostes com la Llei Mordassa, que tallen la nostra llibertat d’expressió. Una mostra d’aquesta repressió contra el moviment feminista la tenim en el fet que l’Ajuntament de Barcelona i el Districte de Gràcia multen amb 10.500 € l’Assemblea de Dones Feministes del barri, per fer una campanya de denúncia de les agressions sexistes i per a la defensa al propi cos a la Festa Major del 2013.. Però no donarem ni un pas enrere perquè lluitar contra el masclisme no és cap delicte.
No hi ha justificació democràtica per a l’infrarepresentació de les dones en cap espai de participació i debat de la vida pública. Els factors que expliquen l’infrarepresentació de les dones de l’espai públic són també els que expliquen la sobrerepresentació dels homes. Aquest desequilibri ens invisibilitza, crea un imaginari simbòlic on l’autoritat i l’expertesa s’associa a la masculinitat i fa que les veus, experiències i necessitats de les dones quedin en segon pla. Reclamem doncs una participació i representació equilibrades de dones i homes i exigim l’adopció de mesures que garanteixin la paritat.
No oblidem tampoc que les dones som diverses i que existeixen relacions de poder entre nosaltres vinculades al racisme, el capacitisme o el poder adult. Així, cal que ens escoltem i debatem sense paternalismes ni tutelatges, encara que ens pugui fer sentir incòmodes el sacseig de privilegis que això comporta.
Cal tenir present que podem aprendre de les feministes musulmanes i per això estem en contra de la islamofòbia i la infantilització de les dones religioses, així com podem aprendre de les persones amb diversitat funcional i psíquica, de les joves i de les nenes… Apostem pels feminismes!
Les dones exigim el dret a decidir sobre la nostra vida i el dret a decidir sobre el país en el qual volem viure. Les dones que vivim a Catalunya volem decidir lliurement el nostre futur col·lectiu com a país, i això només serà possible si s’incorporen les pràctiques i els sabers feministes. Cap canvi polític serà veritablement transformador sense els feminismes.Dones lliures en països lliures!
Visca la lluita feminista !
Barcelona, 8 de març 2015
Comissió 8 de març Barcelona
manifest: gràcies als col·lectius que han fet aoportacions per recollir les diferents lluites i visibilitzar la diversitat de feminismes que tenim
cartell: gràcies a la dissenyadora Alexandra Martí!
Comissió 8 de Març 2015 Barcelona
