Benvolgudes sòcies i amigues de Ca la Dona i grups de la casa…Moltes ens vam trobar dimecres 6/7 i vam acordar marxar de Casp malgrat no poder entrar encara a Ripoll 25, i això signifiqui estar en “l’exili” uns quants mesos, repartides en diferents espais. En els propers dies us farem arribar el resum de l’assemblea.

Ha estat una decisió difícil i que belluga molt sentiments, complicats d’expressar en un plis-plas. Us deixem uns línies i un poema reflex/resum de totes les emocions que s’estan bellugant… i és bo que ho poguem dir en veu alta i de forma tan maca!: Partir, c’est mourir un peu.

Marxar a Ripoll és una alegria, que fa més de 7 anys que estem somniant… tot i que sempre a Casp quedaran les imatges de les amigues que ja no hi són, la Gretel, l’Anna, la Manola, la Sana, la Carola…. pero ens les emportem amb nosaltres….això és el que volem totes…

Partir, c'est mourir un peu,
C'est mourir à ce qu'on aime:
On laisse un peu de soi-même
En toute heure et dans tout lieu.

C'est toujours le deuil d'un vœu,
Le dernier vers d'un poème;
Partir, c'est mourir un peu,
C'est mourir à ce qu'on aime.

Et l'on part, et c'est un jeu,
Et jusqu'à l'adieu suprême
C'est son âme que l'on sème,
Que l'on sème en chaque adieu:
Partir, c'est mourir un peu.

…..I les de Ca la Dona afegim…..Oui, oui, mais aussi c´est creixe et gagner un sapience. au revoir mes amies

si,si , però també vol dir creixer i guanyar en sabers. fins aviat amigues meves

(farem traducció al català del poema…)

en castellà…versió lliure de liaplou:

Irse es morir un poco
es morir de aquello que amamos
dejamos un poco de nosotras mismas
en cada hora, en cada espacio

es siempre el duelo de un voto
el último verso de un poema
irse, es siempre morir un poco
es morir de aquello que amamos

y nos vamos, y es un juego
y hasta el adiós supremo
es el alma que sembramos
que sembramos en cada adiós
irse es morir un poco

y desde Ca la Dona añadimos…sí, sí, pero también es crecer y ganar en sabiduría. hasta luego amigas mías

….

Cita de la Mireia a l’assemblea:Chanson de l’Adieu

Autoria: Edmond Haraucourt (1856?-1941) , “Chanson de l’adieu”