Dones i Treballs presenten: Decàleg sobre la cura de les persones. Idees per a una reflexió conjunta

Dones i Treballs continuen compartint idees, reflexions, i treballs. Després d’alliberar el pdf Malabaristas de la Vida, comencen l’any amb amb el Decàleg sobre la cura de les persones. Idees per a una reflexió conjunta. 10 punts imperdibles sobre la cura de les persones per seguir reflexionant, en català i castellano.

DECÀLEG SOBRE LA CURA DE LES PERSONES. Idees per a una reflexió conjunta (Más abajo, el texto en castellano) –  CAT + ES, en pdf.

  1. Des de l’inici de la humanitat ha existit un treball, el treball de subsistència, orientat a satisfer les necessitats de les persones. S’ha realitzat de diferents maneres depenent del moment i el context històric i social. En la nostra societat el coneixem com a treball domèstic i de cura.
  2. A partir de la industrialització, el treball remunerat va passar a ser l’única activitat reconeguda com a treball, i es va identificar amb el treball assalariat o ocupació, el qual es va considerar com un treball masculí. El treball domèstic i de cura va quedar invisibilitzat i devaluat, i es va considerar com a treball propi de les dones.
  3. La societat, per al seu funcionament i reproducció, requereix de diferents treballs. En la nostra societat són fonamentalment tres: el treball mercantil, el treball domèstic i de cura, i el treball voluntari.
  4. El treball de la cura és multidimensional, implica des de l’atenció de les necessitats materials de les persones fins els aspectes relacionats amb l’afecte, les emocions i les relacions personals. Tots ells fan de suport per a la cohesió social.
  5. El patriarcat ha atribuït a les dones l’obligació d’assumir el treball de cura i ha eximit d’aquesta responsabilitat els homes, que se’n consideren únicament beneficiaris. Sota el patriarcat, el treball de cura està devaluat i no atorga drets socials. La manca de reconeixement econòmic i social del treball de cura també s’expressa en el mercat de treball. Les ocupacions relacionades amb la cura de les persones, realitzades fonamentalment per dones, es caracteritzen per la seva precarietat en les condicions de treball i ocupació.
  6. El treball que es fa “gratuïtament” a les llars beneficia el capital en la mesura que assegura les condicions necessàries per què les persones adultes participin en el mercat de treball. El mateix passa amb la criança de les criatures que formaran el nou contingent laboral. Així, el treball domèstic i de cura participa en la reproducció de la força de treball i la lliura al capital per sota del seu cost econòmic i social.
  7. El procés de reincorporació de les dones al treball de mercat juntament a l’envelliment demogràfic de la població ha visibilitzat la necessitat social del treball de cura, a l’hora que ha evidenciat la incapacitat de la societat per donar resposta a aquestes necessitats. Les feministes anomenem “crisi de la cura” les tensions que es deriven d’aquesta incapacitat.
  8. En la nostra societat les classes mitjanes i altes han “resolt la crisi” contractant per a la cura dones més pobres de països més pobres, donant lloc al fenomen conegut com a “cadenes globals de la cura”, que en cap cas pot ser considerat una solució.
  9. Les retallades en els serveis públics estan implicant un augment de la quantitat del treball de cura necessari per a la sostenibilitat de les persones.
  10. Proposem que l’objectiu i el sentit del treball i de l’activitat econòmica hauria de ser assegurar “el bon viure”, el benestar individual i social de tota la població, dones i homes, és a dir, garantir la sostenibilitat de la vida humana i social. Això requereix pensar en una nova organització social i laboral que situï en el centre les condicions de vida de les persones, i que les feministes anomenem drets de cuitadania. Es tractaria de redistribuir la renda i els diferents treballs, i reorganitzar els temps de treball, tot assumint la cura com a qüestió social en la qual hi han de participar el sector públic, el privat, i dones i homes de manera equitativa.

Dones i Treballs, Ca la Dona. Barcelona, ​​octubre del 2011

en castellano….

DECÁLOGO SOBRE EL CUIDADO DE LAS PERSONAS. Ideas para una reflexión conjunta

  1. Desde los inicios de la humanidad ha existido un trabajo, el trabajo de subsistencia, orientado a satisfacer las necesidades de las personas. Se ha realizado de distintas formas dependiendo del momento y el contexto histórico y social. En nuestra sociedad lo conocemos como trabajo doméstico y de cuidados.
  2. A partir de la industrialización, el trabajo remunerado pasó a ser la única actividad reconocida como trabajo, y se identificó con el trabajo asalariado o empleo, el cual se consideró como un trabajo masculino. El trabajo doméstico y de cuidados quedó invisibilizado y devaluado, entendiéndose como trabajo de mujeres.
  3. La sociedad para su funcionamiento y reproducción requiere de distintos trabajos. En nuestra sociedad son fundamentalmente: el trabajo mercantil, el trabajo doméstico y de cuidados  y el trabajo voluntario.
  4. El trabajo de cuidados es multidimensional, implica desde la atención de las necesidades materiales de las personas, hasta los aspectos relacionados con el afecto, las emociones y las relaciones personales. Todos ellos sustentan la cohesión social.
  5. El patriarcado ha atribuido a las mujeres la obligación de asumir el trabajo de cuidados y ha eximido de esta responsabilidad a los hombres, que se consideran únicamente beneficiarios.  Bajo el patriarcado, el trabajo de cuidados está devaluado y no otorga derechos sociales. La falta de reconocimiento económico y social del trabajo de cuidados también se expresa en el mercado de trabajo. Las ocupaciones relacionadas con el cuidado de las personas, realizadas fundamentalmente por mujeres, se caracterizan por su precariedad en las condiciones de  trabajo y empleo.
  6. El trabajo que se realiza “gratuitamente” en los hogares beneficia al capital en la medida que asegura las condiciones de necesarias para que las personas adultas participen en el mercado de trabajo. Lo mismo ocurre con la crianza de  las criaturas que formarán el nuevo contingente laboral. Así, el trabajo doméstico y de cuidados participa en la reproducción de la fuerza de trabajo, entregándola al capital por debajo de su coste económico y social.
  7. El proceso de reincorporación de las mujeres al trabajo de mercado junto al envejecimiento demográfico de la población ha visibilizado la necesidad social del trabajo de cuidados, a la vez que ha evidenciado la incapacidad de la sociedad para dar respuesta a tales  necesidades. Las feministas denominamos “crisis de los cuidados” a las tensiones que se derivan de esta incapacidad.
  8. En nuestra sociedad las clases medias y altas han “resuelto la crisis” contratando para el cuidado a mujeres más pobres de países más pobres, teniendo lugar el fenómeno conocido como “cadenas globales de cuidados”, que en ningún caso puede ser considerado una solución.
  9. Los recortes en los servicios públicos está implicando un aumento de la cantidad del trabajo de cuidados necesario para la sostenibilidad de las personas.
  10. Proponemos que el objetivo y el sentido del trabajo y de la actividad económica debiera ser asegurar “el buen vivir”, el bienestar individual y social de toda la población, mujeres y hombres, es decir, garantizar la sostenibilidad de la vida humana y social. Ello requiere pensar en una nueva organización social y laboral que sitúe en el centro las condiciones de vida de las personas, y que las feministas denominamos derechos de “cuidadanía”. Se trataría de redistribuir la renta y los distintos trabajos, y reorganizar los tiempos de trabajo, asumiendo los cuidados como cuestión social en la cual deben participar el sector público, el privado, y mujeres y hombres de manera equitativa.

Dones i Treballs, Ca la Dona. Barcelona, Octubre de 2011

Veure més documents de Dones i Treballs: https://www.caladona.org/documents-textos/dones-i-treballs/

Log in with your credentials

Forgot your details?