Història de Ca la Dona

Som hereves d’una llarga tradició

Des de finals del segle XIX hi ha constància històrica a Catalunya de l’existència d’organitzacions feministes i d’espais on es compaginaven activitats instructives, formatives i recreatives per a les dones amb una clara voluntat d’incidència política i social. Dones destacades d’aquell moment són l’espiritista Amàlia Domingo Soler, l’anarquista Teresa Claramunt o la republicana, maçona i lliurepensadora Ángeles López de Ayala. Més endavant, ja en el segle XX, els noms a destacar seran Dolors Monserdà i el grup de la revista Or i Grana (1906-1907), Carmen Karr, directora de Feminal (1907-1917) i Francesca Bonnemaison, creadora de l’Institut de Cultura i de la Biblioteca Popular per a la Dona (1910). Amb l’arribada de la República s’organitzaran grups i associacions de dones, revistes i activitats socials i polítiques fins que la Guerra Civil i la dictadura franquista apagaran, aparentment, les veus feministes.

El moviment feminista, tal i com l’entenem avui en dia, té la seva eclosió l’any 1976 a les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, després de prop de quaranta anys de silenci forçat per la dictadura franquista. S’hi van reunir dones d’ideologies, oficis, professions, classes socials diverses que van debatre durant tres dies les reivindicacions imprescindibles per les quals s’havia de lluitar.

A partir d’aquí es fa palesa la necessitat d’un espai propi perquè els grups de dones de Barcelona i rodalies per reunir-nos ho havíem de fer en espais cedits per entitats progressistes. Convençudes que teníem dret a disposar d’un espai propi i cansades de negociacions infructuoses amb l’ajuntament, l’any 1987 vam decidir ocupar un local municipal al carrer Font Honrada, al barri del Poble Sec. Un centenar de dones vam fer una ocupació que va durar onze dies i va acabar amb l’actuació de la Guàrdia Urbana utilitzant gasos lacrimògens.

Finalment, l’any 1988 es va arribar a un acord amb l’Ajuntament que es va comprometre a subvencionar un local i Ca la Dona neix en un pis a la Gran Via. Però aviat es va quedar petit i a l’any 1995 ens vam canviar al Carrer Casp, 38. Allí, a més a més de les activitats que ja funcionaven, es van crear nous projectes com l’organització de les Jornades 20 anys de Feminisme a Catalunya, la Mostra FemArt, es van iniciar les tasques d’arxiu i biblioteca, es va configurar el grup promotor de la Bonnemaison, es van constituir l’associació de dones contra la violència familiar GAM-Tamaia, la Xarxa Feminista, les Veus de Venus, l’Espai dels Drets, el grup de lesbianes feministes, les entredones, entre molts d’altres grups i iniciatives.

L’experiència de construir un espai de dones i per a dones ha estat un repte important i complex. Ha estat un procés de 30 anys ple d’il·lusions, d’energies, de conflictes i de moments feliços on s’han creat grups, n’han desaparegut o s’han refundat i tot ha estat possible gràcies a moltes dones que hi han posat moltes hores d’activisme i han aconseguit que Ca la Dona sigui una referència del Moviment Feminista de Catalunya.

Una nova etapa

L’any 2003 vam iniciar la recerca d’una nova casa ja que el pis del carrer Casp tenia un lloguer molt car, no era accessible per a dones amb mobilitat reduïda i era petit per a totes les activitats que volíem impulsar. Després de laborioses negociacions amb l’ajuntament de Barcelona, l’any 2005 vam aconseguir l’edifici del carrer Ripoll , núm. 25 pendent de ser rehabilitat. La primera proposta de l’ajuntament va ser que Ca la Dona es fes càrrec de les obres, però l’any 2008, es va arribar a un acord de cessió de tres plantes i el terrat de l’edifici i l’ajuntament finalment n’assumia els costos.

La rehabilitació ha estat lenta i per fases, doncs la crisi i les fortes retallades realitzades per les administracions durant aquest període van afectar de ple les partides pressupostàries destinades a projectes de rehabilitació i sobretot de caràcter social com el nostre. Les obres de l’edifici van començar el 2009 i en paral·lel les dones de Ca la Dona vam realitzar un treball participatiu de reflexió sobre el projecte, sobre les relacions entre els grups i les sòcies i sobre la definició arquitectònica de la casa. En aquest procés ens ha acompanyat l’arquitecta Sandra Bestraten, implicada personalment en el projecte i que ha aportat una gran comprensió de les necessitats i formes de fer de Ca la Dona.

L’any 2012 ens vam traslladar a la planta baixa de l’edifici perquè ja s’havia realitzat la consolidació estructural, una part de les façanes i l’acabament de la planta baixa però amb limitacions d’espai. Així hem sobreviscut i crescut fins que finalment sembla que a principis de 2018 podrem ocupar les plantes que ens falten i el projecte de Ca la Dona podrà desenvolupar-se extensament i amb tot el seu potencial.

Si teniu curiositat per conèixer exhaustivament el procés de l’edifici des del punt de vista arqueològic, arquitectònic, històric o participatiu, consulteu a http://www.caladona.org/de-casp-a-ripoll/proces-participatiu/butlletines/

Properament inclourem altres vincles als materials arquitectònics i arqueològics elaborats al llarg de tots aquests anys per part dels equips tècnics que els han portat a terme.

Log in with your credentials

Forgot your details?