Fa segles, que el patriarcat ens ha fet creure que les violències masclistes són el càstig que les dones mereixem per no ser submises; per vestir com volem; per tallar una relació que rebutgem; per no ser “bones dones”.

Durant segles, hem patit aquestes violències i alhora ens han dit que és culpa nostra per provocar-les.

Durant segles ens han fet sentir culpables i avergonyides per ser violentades i hem callat. Ho hem fet per por, per no exposar-nos, per no anar a la foguera, per no ser culpabilitzades o fins i tot com a forma de supervivència.

Aquest silenci ha estat una peça clau del patriarcat. Però, cada cop més dones i, cada cop, més fortes i més unides, hem decidit no callar. Col·lectivament ens hem mirat i hem començat a posar paraules a allò que totes, en un moment o altre, d’una forma o altra, hem viscut.

Ens hem alçat ben fort. Assenyalem les violències i juntes, soscavem el patriarcat que ens vol submises i en silenci.

Juntes hem decidit no callar: quan dins d’una aula les noies han pres la paraula i han destapat nombroses situacions d’assetjament, deixant els nois al descobert.

Juntes hem decidit no callar: i dir ben fort que tenim dret a comportar-nos com vulguem, a sentir-nos lliures, sense que això justifiqui rebre cap violència.

Juntes hem decidit no callar: i sortit massivament al carrer a denunciar que aquesta suposada justícia és profundament patriarcal i cridar:

#jo sí que et crec, enfront dels tribunals i les lleis que encara neguen i no reconeixen les violències masclistes.

Juntes hem decidit no callar: quan veiem que: dones, lesbianes i trans, són assetjades o increpades en públic, ja siguin joves, grans, migrades, racialitzades o amb diversitat funcional.

Hem de demostrar la força que tenim quan ens hi apropem, ens mirem i així podem parlar i generar un vincle de suport que trenca la situació de violència.

Juntes hem decidit no callar: i hem posat en qüestió, el concepte de consentiment en les relacions esporàdiques, de parella… Perquè estar en parella, no vol dir que hi hagi consentiment. Estar enamorada , no vol dir que hi hagi consentiment. Haver flirtejat o haver-se enrotllat la setmana passada no vol dir que hi hagi consentiment a establir cap tipus de relació forçada.

Per al consentiment sempre cal un: sí i nomes un sí.

Juntes hem decidit no callar: Exigim l’absolut respecte i tots els drets de tota persona amb identitat sexual i de gènere desident. I rebutgem les violències masclistes sofertes.

Juntes hem decidit no callar: les violències que reben les persones que exerceixen el treball sexual i la prostitució, així com el respecte pels seus drets.

Juntes hem decidit no callar i hem perdut la por a parlar de la violació: en podem parlar, la podem explicar, podem sobreviure. De cap manera la por a la violació pot limitar els nostres moviments i els nostres drets.

Juntes hem decidit no callar i sortir al carrer davant la injustícia d’un sistema que protegeix la pàtria potestat per sobre de tot, incapaç de valorar el risc en què poden estar les criatures, quan la justícia imposa els suposats drets d’un pare maltractador.

Juntes hem decidit no callar: i dir ben clar a la feina i a tot arreu:

“Tolerància Zero”: enfront l’assetjament sexual i per raó de sexe i / o procedència, dins els llocs de treball. Lluitem contra la bretxa salarial, que es una altra de les violències que patim les dones derivada del fet de ser dones.

Juntes, hem decidit no callar: i denunciar la violència institucional exercida contra les dones que es troben en situació de vulnerabilitat, provocada per una situació de treballs precaris i atur, desnonaments, i pobresa energètica.

Hem decidit recolzar-nos unes amb les altres, contra un sistema patriarcal i capitalista que ataca fonamentalment, la dignitat de les dones.

Juntes, hem decidit no callar: i denunciar la repressió contra el moviment feminista per part d’algunes institucions com és el cas de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat Espanyol que estan sancionant les mobilitzacions de la vaga feminista del passat 8 de març.

Juntes hem decidit no callar: perquè s’eliminin totes les traves existents per a les dones que estan en situació irregular administrativa, a causa de la Llei d’Estrangeria, per tal que puguin accedir a les mesures d’atenció integral i protecció efectiva en situacions de violències masclistes.

Juntes hem decidit no callar: davant de qualsevol tipus de violència institucional. Les feministes volem manifestar el nostre compromís en la defensa de la democràcia i les llibertats al nostre país, el nostre rebuig a la judicialització de les formes pacífiques de protesta social i reivindicació política.

Cridem ben fort “No a la Llei Mordaça”, “Tanquem els CIES” “Llibertat per les preses polítiques i per totes les dones injustament preses”. “Dones lliures en territoris lliures”.

Juntes hem decidit no callar: per decidir lliurement sobre el nostre cos, gaudir i relacionar-nos amb qui ens doni la gana. Hem decidit no callar per defensar el dret de totes les dones, sense excepció, a decidir lliurement si volem ser mares o no, i tenir el dret a l’avortament lliure i gratuït.

Totes juntes, amb petits gestos i grans manifestacions, hem decidit no callar i en fer-ho, estem minant l’ordre establert, estem soscavant l’ordre patriarcal.

Estem continuant el treball iniciat per dones feministes, molt abans que nosaltres, vindiquem la nostra genealogia. Hem mirat enrere amb agraïment a totes les feministes que ens han precedit arreu del món. I així anem sumant generacions, seguint les trajectòries feministes i creixent en els sabers i les reivindicacions.

Hem decidit, que aixequem les catifes, que mai més no ens sentirem culpables ni avergonyides per la violència rebuda; perquè som moltes soscavant, denunciant i lluitant per canviar aquest ordre patriarcal, capitalista, racista i colonial.

I així, com diu Hélène Cixous:

“Una cultura mil·lenària està essent minada per milions de talpes d’una espècie mai vista”

PER AIXÒ:

Totes unides; amb les amigues, germanes, mares, filles, amants i veïnes, amb les companyes de classe, de feina, amb les companyes de vagó al tren, amb el col·lectiu de dones del poble o del barri. Juntes i valentes, fent una xarxa sòlida de sororitat global.

No callarem i continuarem exigint polítiques públiques i serveis amb una perspectiva integral feminista, que no es faci un ús oportunista davant les violències masclistes i que no només omplin programes i lleis. Cal que s’implementin adequadament i que es dotin dels recursos necessaris.

No callarem i continuarem denunciant i expressant el nostre rebuig a les decisions judicials que neguen la gravetat de les violències masclistes contra les dones, lesbianes i trans.

Aquesta justícia és patriarcal, i ho cridarem ben fort  fins a aconseguir canviar-la.

NO CALLAREM!!!

JUNTES SOSCAVEM L’ORDRE PATRIARCAL i EL CAPITALISME RACISTA I COLONIAL !

VISCA ….VISCA ….VISCA LA LLUITA FEMINISTA