Aquest mes de juliol, fins el dia 25, podrem gaudir a Ca la Dona de l’Exposició de la Confavc
___________________________________________
Dones del moviment veïnal d’ahir i d’avui
Les dones han estat invisibles als diversos moviments socials mixtes, també al moviment veïnal. No obstant, i potser com a cap d’altre, la història de les Associacions veïnals (AV) no es pot entendre sense l’aportació de les veïnes.
La seva proximitat als espais i les necessitats de la cura les va fer sensibles a demandes que no eren específiques de les dones però que elles van encapçalar des de les diverses Vocalies de Dones que van crear i al carrer.
Demandes que anaven des de semàfors a cruïlles perilloses fins a escoles bressol, ambulatoris, mercats, zones verdes i un llarg etcètera. Demandes que anaven adreçades a millorar la qualitat de vida als barris.
Els itineraris de la cura al barri, la sociabilitat femenina, tenen molt a veure amb el repertori de les activitats de lluita que les entitats veïnals van dur a terme, com el repartiment de fulletons, les recollides de signatures, etc. Mentre duien els infants a l’escola, o passaven per l’ambulatori o pel mercat, les veïnes dels barris anaven teixint xarxes de complicitat que s’activaven amb els talls de circulació, les ocupacions o les manifestacions.
Les fotos de l’època ens les mostren sempre a primera fila tot i que els llocs de representació eren invariablement assumits pels homes.
Però les dones del moviment veïnal van anar més enllà, no només volien habitatges dignes en barris amb serveis públics de qualitat, també volien re- inventar les seves vides. Per això van crear vocalies i grups de dones als barris: el feminisme de les classes populars. Organitzacions exclusives de dones, autònomes o vinculades a les entitats veïnals, un moviment horitzontal i capil·lar que va arribar a una gran quantitat de barris i pobles del nostre país.
“Les dones han estat invisibles als diversos moviments socials mixtes”
Un feminisme que les va dur a reivindicar el dret al divorci, als anticonceptius, a l’avortament, a crear els primers centres de planning o a fer front a les agressions masclistes, emprant, aquí també, diverses formes de lluita que van anar des de les sortides massives de dones per a “fer nostra la nit” fins a escraches a maltractadors, xerrades multitudinàries sobre anticoncepció o permanències en què es donaven adreces i instruccions a les dones que volien anar a avortar.
Aquestes pràctiques que els anys setanta i principis dels vuitanta, quan els anticonceptius i l’avortament eren il·legals, constituïren importants mostres de desobediència civil, poc conegudes ni reconegudes encara.
Abans i ara la lluita de les dones per reivindicar serveis i equipaments públics als barris han ampliat els límits d’allò que ha de formar part dels drets de ciutadania.
Perquè sense la cura no hi ha vida i la cura de les persones i del Planeta són cada cop més urgents. Per tant, ens cal conèixer i reconèixer-nos en la història de les dones del moviment veïnal per tal de donar continuïtat a la seva lluita pel bé comú.
“Quan els anticonceptius i l’avortament eren il·legals, algunes pràctiques constituïren importants mostres de desobediència civil, poc conegudes ni reconegudes encara”
Eva Fernández (antropòloga i presidenta de la FAVBarcelona – 2004/10)
