L’acte ha estat superemotiu i engrescador davant de tanta violència i dolor hem recordat la força de les supervivents de Ravensbruck, i a tots els camps. La seva alegria de viure com a part de la resistència que ens ha fet arribar la Neus Català a través de la seva biògrafa, Elisenda Belenguer, una mare jove que amb el seu fill ens ha fet pensar en el futur, i ens ha recordat com la Neus té present al moviment de done i. recorda els milers de dones de la campanya contra la OTAN, als anys 80, dient “Volem la terra verda, militars a la merda” !! …..i coses com aquestes són el que l’ha ajudat a viure i a tenir força per seguir lluitant.
L’Anna Sallés ha fet una crònica històrica magistral de la república, assenyalant que els i les republicanes van proclamar la república des de la ruptura sense els pactes de la transició, i que en dos anys van fer més coses fonamentals per a les dones i els drets humans … i que la memòria històrica ha estat retallada i oblidada i només es recorda a qui volen que recordem..
Al final, la Marina Rosell ens ha cantat la cançó de Ravensbruck sobre uns versos de la Montserrat Roig d’un presa que va acompanyant a una altra que s’estava morint escoltant-la i parlant en català… per plorar però també per saber que sempre estaran amb nosaltres…
i a més el llibre de la Lola Anglada… i un vermut de luxe amb colors republicans… i la maga Glòria es va superar fent sortir roses i coloms per a les dones deportades!!!!
Visca la república feminista!!!!
I a la tarda vam anar a demanar justícia pel camp de Yarmouk prop de Damasc assediat per ISIS….en fi ens queda molt feina…
