Des de Ca la Dona no volíem (ni podíem) restar indiferents als atacs rebuts per la poetessa Dolors Miquel després de recitar seu poema Mare Nostra a la gala dels premis Ciutat de Barcelona. Per això fem aquest petit recull amb les paraules de la nostra companya Felisa sobre aquest acte de rebel·lia, el vídeo i el poema de la Dolors Miquel i el poema Pare-esparver de la nostra estimada Maria Mercè Marçal.
Són actes importants, parlar de la Nostra Mare, en un lloc tant masclista, una forma important de posar un mirall.
Perquè tenim tantes recances per un grup religiós, que encara no condemna els assassinats de tantes dones, en tot el món i que al nostre país ha contribuït a una educació tant submisa de les dones.
Per què no poden parlar del Salo de les Cent? Ja sé que la Historia és la que és, però no me n’he pogut estar de fer un acte de rebel·lia. Fins i tot això crec que hem de canviar-ho.
Podria ser millor el poema? Podria, però també ho entenc escrit en un moment de ràbia després de tantes violències que patim.
Són aquests actes els que ens fan creure que això pot canviar, les dones de la CUP, las dones de Madrid que estan sent jutjades per fer visible que ‘no somos laicos’, les dones d’Andalusia que seran jutjades per portar un cony en processó, a mi aquests actes m’agraden i els considero necessaris, i crec que els hauríem de donar força difusió.
Crec que son actes pacífics, les religions constantment ens estan agredint a les dones i no les diem res.
Me he despertado guerrera, os quiero
Felisa
Mira el vídeo aquí: https://www.youtube.com/watch?v=orm6ItMWsM8
Mare Nostra (Dolors Miquel)
Mare meva, que no ni sé on ets,
de qui només en tinc el nom…
Mare nostra que esteu en el zel
sigui santificat el vostre cony
l’epidural, la llevadora,
vingui a nosaltres el vostre crit
el vostre amor, la vostra força.
Faci’s la vostra voluntat al nostre úter
sobre la terra.
El nostre dia de cada dia doneu-nos avui.
I no permeteu que els fills de puta
avortin l’amor, facin la guerra,
ans deslliureu-nos d’ells
pels segles dels segles,
Vagina.
Anem!
Pare-esparver (Maria Mercè Marçal)
Pare-esparver que em sotges des del cel
i em cites en el regne del teu nom,
em petrifica la teva voluntat
que es fa en la terra com es fa en el cel.
La meva sang de cada dia
s’escola enllà de tu en el dia d’avui
però no sé desfer-me de les velles culpes
i m’emmirallo en els més cecs deutors.
I em deixo caure en la temptació
de perseguir-te en l’ombra del meu mal.
