EL LLENGUATGE SÍ QUE IMPORTA:
« Israel declara la guerra a Hamàs davant la seva ofensiva armada »
« Hamás ataca Israel »
Si llegim aquest dos enunciats segurament depenent qui el llegeixi i com es llegeixi poden tenir un significat o un altre.
Les paraules sí que importen: perquè són portadores de múltiples significats que serveixen per construir realitats.
Mentre que en el primer enunciat es pot llegir que Israel actua en legítima defensa contra els atacs de Hamàs en territori israelià, per uns altres la lectura pot ser, que Hamàs ha utilitzat la força armada en legítima defensa. Mentre que per algunes persones són terroristes, per unes altres és resistència armada.
Aquí també podem posar en relació els enunciats sobre la Guerra de Rússia contra Ucraïna: Mentre que la comunitat europea i els seus aliats no van tenir cap dubte en legitimar la defensa per les armes de Ucraïna davant la invasió armada de Rússia, perquè es considera que és un estat democràtic, pel que fa l’atac d’Hamàs contra Israel són nomenats com atacs terroristes.
S’obvia l’arrel del conflicte i els reiterats atacs de Israel cap a territori Palestí. S’OBVIA els crims comesos contra Gaza sense que la comunitat internacional hagi estat capaç de portar els responsables de millers de morts durant els altres atacs contra Gaza, davant d’un tribunal internacional per jutjar aquests atacs indiscriminats com a crims de guerra.
Vers el contrari, s’ha posat la mirada en “els que són com nosaltres”, blancs i europeus, i “els que no son com nosaltres”. Mentre que per uns és un atac terrorista, per uns altres és una acció indiscriminada contra la població civil israeliana desarmada.
Per què començo per dir que les paraules sí que importen?
Perquè a hores d’ara hi ha informacions que depenen de quines ulleres ens posem fa que veiem la realitat de diverses maneres. I un cop més hi ha sectors de la política, dels governs, dels mitjans de comunicació que s’entesten en presentar la situació d’aquesta guerra en el binarisme «estàs amb mi o en contra meu». Un binarisme que rebutgem des de sempre les dones que treballem per la resolució dels conflictes d’una altra manera, trencant aquesta lògica violenta. Cal desmuntar aquesta dicotomia a la que ens vol sotmetre el discurs polític i que no fa sinó alterar la realitat i conduir i reconduir, les opinions de la gent.
La UE ha demostrat amb escreix que és racista i xenòfoba. Discrimina als que no són “els nostres i com els nostres”, l’occidentalitat blanca, patriarcal, imperialista i colonialista, que expulsa i nega refugi i acollida a les persones que fugen de les guerres i de les diverses conseqüències que d’aquestes se’n deriven. Reforça les seves fronteres i les militaritza.
Sota l’excusa del terrorisme recolzen països i estats on la democràcia està debilitada I DIFUMINADA, com en Israel.
Amb les informacions i diverses declaracions en els mitjans, EUA, UE, deixen ben clar que hi ha víctimes de primera i que són dignes de ser plorades, i víctimes de segona que són escuts humans i danys col·laterals.
No es pot declarar com a legítima defensa els atacs indiscriminats d’Israel contra Gaza i la seva població on milers de dones, nenes i nens… estan patint un càstig col·lectiu i busquen la manera de sobreviure. Això no és una guerra, és un genocidi.
Han deixat de banda que Hamás no representa en la seva totalitat a Palestina i per descomptat que la població Palestina no és Hamás.
Totes les víctimes importen i mereixen el mateix dret a ser plorades.
DONES x DONES:
- Rebutgem qualsevol acte de violència per ambdues parts.
- Exigim a la UE i els seus governs l’alto el foc immediat.
- Exigim que es respecti el dret internacional i humanitari davant la situació que pateix la població de Gaza i s’obrin les fronteres segures al nord i sud de Gaza perquè pugui entrar l’ajut humanitari.
- Exigim que s’aturi el setge contra la població de Gaza. Es un càstig col·lectiu sense precedents i que recorda els setges de l’Edat Mitjana. Estem al segle XXI.
- Denunciem el rearmament per part dels EUA, recolzant a l’estat d’Israel i exigim l’embargament d’armes.
- Denunciem la hipocresia de la comunitat internacional i la seva veritable manca d’interès en resoldre un conflicte que dura més de 70 anys.
- Exigim que es treballi per trobar la fi d’aquest conflicte que passa per acabar amb l’estat d’apartheid i colonització que ve practicant l’estat israelià contra Palestina.
- Exigim el compromís dels govern català i espanyol per aturar les relacions amb l’estat d’Israel i cridem més que mai BDS: Boicot, Desinversions, Sancions, BOICOT A ISRAEL.
Dones x Dones estem al costat i donem suport a les nostres amigues d’un costat i l’altre del conflicte. Ara més que mai juntes per treballar i seguir intentant una solució digna i justa pel poble palestí i per una pau que sigui la nostra.
Notes:
Lina Meruane: Gaza semblava tancada amb un cadenat. La clau se l’havia empassat Israel i estava bombardejant als palestins en el seu petit territori… Era com si comencés netejar el terreny abans d’obrir la presó. (2014)
Moorid Barghuti (Escriptor i poeta palestí): Verbicidi. La simplificació del discurs acaba en fanatisme i fonamentalisme. Aparellat amb un discurs de superioritat invencible…. La retòrica d’ells versus nosaltres… No és tan sols una manera de parlar, és també un acte de guerra en que la violència és un precedent a la seva formulació verbal.
DAVID Groosman (Escriptor israelià): Una societat en crisi com és la de l’estat d’Israel, ha creat un nou vocabulari utilitzant paraules que ja no discriminen la realitat, sinó que intenten ocultar-la.
Julie Peteet (professora d’antropologia): …Qui té el poder discrimina la seva versió dels fets. Qui té la possessió de la paraula està en posició de com vèncer als seus interlocutors… perquè té garantida i assegurada una credibilitat que deslegitima la perspectiva del discurs contrari.
Vicky Moreno. Dones x Dones. 14 d’octubre de 2023
