Dimecres 13 de maig, de 19 a 21 h, a Ca la Dona
Les dones ocupem els espais urbans de les ciutats i hem estat sempre presents en les reivindicacions barrials, ja sigui a través de les associacions veïnals o informalment. La ciutat, però, és planificada segons paràmetres aliens a la nostra quotidianitat i l’arquitectura es desenvolupa més enllà de qui la viu, tot generant exclusions, inseguretat, violències, incomoditats.
Us proposem un espai de reflexió en el que ens acompanyaran:
Rosa Tello Robira, coordinadora de la xarxa “Gènere i polítiques de regeneració urbana en centres històrics: Catalunya-Mèxic (Programa de Cooperació Interuniversitària i Investigació Científica de l’Agència Espanyola de Cooperació i Desenvolupament). Professora de la Facultat de Geografia i Història de la UB.
Aquest projecte té per objectiu consolidar una xarxa d’estudi interuniversitària sobre espai públic des d’una perspectiva pluridisciplinar que englobi noves mirades com el gènere, que es mantenen al marge de l’activitat predominant de l’urbanisme institucional i acadèmic. Desenvolupen el concepte d’“urbanisme des de la diferència”, que qüestiona els principis de l’urbanisme racionalista, vertical o institucional. Reconeix l’aportació de les petites iniciatives i prioritza la flexibilitat ideològica, l’espontaneïtat creativa (d’allò no expert), la transversalitat, el treball en equip, el compromís social, etc.
UrGe. www.ub.edu/multigen/donapla/principal.htm
Lourdes García Chavarry, professora de la Llicenciatura d’Urbanisme de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. El seu treball, “Viure al Centre històric de la Ciutat de Mèxic: el que elles volen”, es basa en experiències concretes dels Programes de Regeneració Urbana en el Centre Històric (RUCH). Posa en el centre el feminisme i la participació de les dones en els processos urbanístics.
M. del Socorro Pérez Rincón Fernández, membre de Multiculturalisme i Gènere (Grup d’Investigació Consolidat de la Universitat de Barcelona) i de la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella. La seva pràctica se centra en la relació desigualtat/gènere, fent una mirada crítica a la intervenció urbana en els barris degradats.
L’urbanisme com a pràctica de control, inscriu unes representacions de ciutat i rebutja unes altres. Existeixen, però, pràctiques socials que subverteixen els actes imposats pel discurs urbà dominant i que utilitzen la imaginació per a inscriure les seves pròpies narratives de ciutat. Els plans de rehabilitació urbana sovint no tenen presents les pràctiques autogestives en els barris, com són les pràctiques quotidianes de les dones en els espais públics que usem i resignifiquem, amb el resultat de l’expulsió dels grups vulnerables, on les més afectades som les dones.
Emilia Llorca, presidenta de l’AVV l’Òstia (Barceloneta), col·lectiu que encapçala les protestes contra l’especulació al barri.
Sandra Bestraten Castells, arquitecta i responsable de les assignatures Habitatge i Cooperació i Tecnologies de baix cost (Càtedra UNESCO de sostenibilitat) a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.
L’assignatura busca el vincle entre l’arquitectura i la seva dimensió social, incorporant els criteris de sostenibilitat i accessibilitat, implicació en projecte de desenvolupament humà i formació en els processos participatius a l’arquitectura. Aquests criteris es traslladen a projectes com la rehabilitació de la futura seu de Ca la Dona, al carrer Ripoll 25.
