Escrit per Lídia Vilalta. Fotografies Amada Santos. dimarts, 5 de juny de 2012 09:39
Ca La Dona ha estrenat el seu nou local barceloní del carrer Ripoll acollint la 3a edició de l’Escola Feminista d’Estiu aquest inici de Juny , malgrat que la inauguració oficial serà el proper dia 16. Sota l’epígraf de ‘Crisix?‘ i amb tres eixos de discussió: Això no és una crisi, es diu Capitalisme heteropatriarcal; El poder entre feministes; i Putes, Trans Lesbianes i Feministes, les dones van dedicar dos dies a plantejar alternatives feministes a la economia, al pensament únic i a gestionar amb alteritat el poder dins del moviment.
La Independent va assistir al primer dels eixos: Això no és una crisi, es diu Capitalisme heteropatriarcal i també és Racista, es va indicar en la presentació de les jornades. ‘No és una crisi habitual, és un canvi de paradigma’; a tot arreu, fins i tot a Catalunya. Bàrbara va assenyalar que s’han recolzat en diversos textos de lectura prèvia per portar les xerrades. Entre ells el de Cristina Carrasco . Així es pot reafirmar amb ella que ‘és una crisi de reproducció social perquè qüestiona el sistema’.
Reprivatització de la reproducció social
En paraules de la professora d’economia Cristina Carrasco aquesta crisi està significant una ‘reprivatització de la reproducció social’ perquè ‘la dràstica reducció de la despesa pública en els serveis de cures o sanitaris fa que les cures tornin a la seva pertinença “natural”, a la llar, amb el consegüent augment del treball de les dones ‘. A més, el ‘treball domèstic i de cura (..) s’incrementa per la reducció d’ingressos a la llar a causa de l’atur, ja sigui masculí o femení’.
Aquests ‘problemes de falta d’ingressos monetaris obliguen, a més, a moltes parelles a seguir convivint, tot i no desitjar-ho … i estan incrementant tot tipus de violència contra les dones a les llars ‘. Però el més greu, escriu Carrasco ‘és el retrocés polític i ideològic que es produeix en èpoques de crisi’ .. que afecta de manera específica les dones, ‘en particular pel patriarcat religiós’, que aprofita la conjuntura per modificar normatives com la de l’avortament i altres lleis retrògrades.
També hi eren al menú de les discussions les últimes reflexions de la també economista Amaia Pérez Orozco, qui va internacionalitzar el terme de “cadenes globals de cures”. En aquesta ocasió les seves aportacions es diuen l’iceberg en l’economia o les invisibilitats dels treballs de cura, formal i informal, que realitzen les dones, on es destaca el concepte de ‘sostenibilitat de la vida’.
Un tercer suport teòric d’aquest primer eix de l’Escola Feminista venia de les Contrageografíes de la Globalització o ‘la feminització de la supervivència’ de la filòsofa Saskia Sassen que conceptualitza així els circuits transfronterers, en els quals ella situa els treballs i remeses de les dones migrants, com també els tràfics de persones (sobretot dones i nenes per a la prostitució), que són enormes fonts d’ingressos il · legals en molts països. Conclusió primera: ‘el capitalisme no funciona sense el treball de les dones (les tasques domèstiques i de cura o el comerç sexual), per tant, cal globalitzar les resistències’ va concluir Bárbara.
Decàleg del grup ‘Dones i Treballs’
Neus Moreno va ampliar alguns punts d’aquestes temàtiques i va recordar que el Moviment Feminista ja havia situat el 2007 la ‘crisi de les cures’ i ara havia arribat a la crisi del sistema. Aquesta evolució, va assenyalar, ‘és la que hem treballat amb companyes migrants i hem definit la crisi en tres àmbits: la natura, la cura i el treball assalariat ‘. També hem visibilitzat diferents precarietats: l’econòmica, la temporalitat laboral i les dificultats de les dones per millorar les seves condicions laborals i socials. I convé assenyalar també, va recordar Moreno, les desigualtats: entre homes i dones, entre migrants i autòctones, entre persones joves i grans, entre el públic i el privat, entre rics i pobres ‘…
Totes aquestes reflexions han conduït a l’elaboració del ‘Decàleg sobre la cura de les persones’ , en què s’assenyala, entre altres coses, que ‘el treball de la cura és multidimensional, implica des de l’atenció de les necessitats materials de les persones, fins els aspectes relacionats amb l’afecte, les emocions i les relacions personals’, o que ‘el patriarcat ha atribuït a les dones l’obligació d’assumir el treball de cura i ha eximit d’aquesta responsabilitat els homes, que se’n consideren únicament beneficiaris ‘.
I el seu últim punt afirma que ‘això requereix pensar en una nova organització social i laboral que situï al centre les condicions de vida de les persones, i que les feministes anomenem drets de cuitadania ‘.
És el desenvolupament d’una idea que sorgeix, segons Moreno, de les col · legues llatinoamericanes en el sentit de reclamar ‘una vida vivible’ com plantegen algunes col · lectivitats indígenes: ‘donar valor a la comunitat perquè el benestar de les persones no és només responsabilitat de l’Estat ‘. Per a això, tenim una tasca prèvia va subratllar, que és ‘definir quines són les necessitats bàsiques de la nostra comunitat i què volem produir?. Aquí va recuperar les idees de l’acadèmic xilè Artur Manfred Max Neef sobre el desenvolupament a escala humana.
Per a Max Neef cal reprendre les nou necessitats humanes bàsiques: “subsistència», «protecció», «afecte», «comprensió» o «entesa», «participació», «creació», «esbarjo» o «oci», «identitat »i« llibertat » que, per Neus Moreno, són l’expressió del pensament, el sentiment i el cos.Les participants del curs es van distribuir en tres grups de debat i discussió, la metodologia de la qual havien explicat prèviament Montse Cervera i Montse Otero, i les reflexions, van les explicar al cap d’un parell d’hores.
Alguns dels temes que es van plantejar van ser els següents: definir les necessitats bàsiques i les de les identitats; com consumim des d’una perspectiva feminista; Són necessaris determinats productes tecnològics, si per aconseguir els materials es provoquen guerres?; Com obrir espais de resistència per visibilitzar-nos?; es poden deixar de banda l’acadèmia feminista i les polítiques institucionals?; què és ser dona i ser feminista: com funciona aquesta relació?, quin és el paper de les dones en el poder; cal estar-hi o no?; com actuar davant el retrocés de les conquestes en drets, polítiques i lleis?; com articulem el global amb el local?; plantegem una vaga de la cura? …..
