18 d’octubre de 2022 | Vicky Moreno, Dones X Dones
Em prenc la llibertat d’utilitzar el títol del llibre de la Bertha von Suttner (Premi Nobel de la Pau 1905) per escriure aquesta reflexió sobre el tema de la necessitat de trobar una sortida dialogada a la guerra de Rússia contra Ucraïna.
Fa set mesos de la guerra de Rússia contra Ucraïna, i aquesta guerra, com totes les guerres, posa davant els nostres ulls, la seva brutalitat.
Milers de vides destruïdes; fosses comunes de víctimes anònimes innocents. Víctimes que no pel fet de ser anònimes, han deixat una empremta i un dolor immens en les vides dels seus familiars, amigues, coneguts, veïnes…
Aquest és un dolor que només es pot suportar si hi ha espai per construir un procés de dol, sigui col·lectiu o personal. És un dolor de llarga durada i en moltes ocasions no es pot dur a terme perquè en les guerres hi ha prioritats: la supervivència quotidiana.
Igual d’anònimes i doloroses són les agressions sexuals contra les dones, les violacions, les tortures, empresonament, la tracta… La deixadesa i abandó de les dones ventres de lloguer i les criatures.
Tots i cada un dels molts components que formen part de les guerres, s’han normalitzat com allò inevitable i inherent a totes les guerres.
El dolor de les dones i de la societat civil necessita urgentment la PAU.
Una PAU per reconstruir les seves vides i la de la seva comunitat. Una PAU per la que sembla que cap govern de cap país estigui disposat a tirar endavant.
Per nosaltres, feministes antimilitaristes, ens queda ben clar: ENTRE MORIR I MATAR HI HA UNA ALTRA LÒGICA: LA VIDA.
Com a feminista antimilitarista em costa entendre per què no s’han posat o es posen tots els recursos necessaris per buscar una mediació entre els diferents actors implicats en aquesta guerra. No es tracta tant de no tenir mecanismes per poder establir ponts de diàleg entre les parts, sinó que es tracta de salvaguardar els interessos de cadascú i aquests cadascú, quan hagin calculat els guanys econòmics, geopolítics, geoestratègics… Quan hagin calculat els seus espais de poder… pot ser que s’asseguin a dialogar.
És així com actua el patriarcat militarista, capitalista.
A la resta els queda el dolor per a qui el pateix. La població civil que no fa càlculs sinó que plora per les vides interrompudes de TANTA, TANTA GUERRA.
LA CISTELLA DE LA COMPRA
Voldrem comprar bombes de primera mà
Si fos possible, del comerç de proximitat
Preferiblement d’Europa
Mireu la seva procedència
En el codi de barres
També voldríem tancs de darrera tecnologia
D’aquesta que quan
Travessen els carrers i places,
Provoquen destrosses tan sols
Amb el pas amb les seves rodes
Descarregueu l’App
(On podeu trobar totes les possibilitats)
I que la punteria
Sigui certera
Perquè
A vegades han fallat
I han destruït escoles i hospitals
També voldríem uns quants avions
Però millor
Pensant-lo bé,
Ens anirien molt més bé
Uns quants drons
D’aquests que sobrevolen
Ciutats i pobles
Per evitar els danys col·laterals
Pel que fa els vaixells
Caldria renovar el contracte,
De moment en tindríem prou
Amb dos destructors
Amarrats a port
Per tancar la compra, i renovar el contracte,
Podríem mirar com accelerar
L’entrega
Ens sabria molt greu el retard
Ens cal saber quan tindrem l’entrega
Perquè ens cal calcular la despesa de tot plegat
I donada la inflació i el preu dels carburants
Ha de quedar ben clar
Que la mercaderia i el rearmament
És del tot una qüestió prioritària
Per tal de continuar el nostre governament planetari
Tenim comandes que hem d’entregar
Per la propera guerra
Vicky Moreno (Dones x Dones)