Tot recordant aquesta data (30 de gener Dia Escolar per a la No violència i la Pau), des de Dones x Dones volem aportar elements per a la reflexió del seu significat.

En primer lloc volem recolzar les iniciatives que es treballen des de les escoles, especialment aquelles que tenen la coeducació com a projecte d’escola, perquè la coeducació inclou en els seus continguts i valors l’educació per a la pau.

Creiem que treballar per la pau és important i necessari. Cal continuar desenvolupant el treball vers una cultura de la Pau. Una cultura de la pau que passa per una reflexió profunda sobre el tema dels conflictes armats i les guerres des del professorat, per poder després treballar de manera rigorosa aquests conceptes amb l’alumnat.

Per això resulta ja inajornable el debat i la reflexió conjunta si volem contribuir a una veritable formació en valors del nostre alumnat. Tot i la bona voluntat del col·lectiu docent per celebrar aquest dia, de poc servirà fer-lo omplint l’escola de coloms, amb activitats diverses lúdiques i pacifistes, si no aconseguim anar a l’arrel dels valors que determinen la cultura de pau: l’estimació i el respecte propis i vers les demés persones.

I cal treballar-los en tots els àmbits propers a l’alumnat: des de l’aula als espais d’esbarjo; des de la llar al barri i al poble… fins a tota la comunitat.

Per què és imprescindible aquest treball?

⦁ Perquè sabem que cap conflicte s’ha de resoldre amb la violència. La violència comporta més violència i la retroalimenta.

⦁ Perquè cap país pot ser lliure si està sotmès a una cultura basada en la defensa dels conflictes i la seva inevitable resolució a través de les armes.

⦁ Perquè és necessari, més que mai, evidenciar la perillositat de les armes, -les químiques i nuclears, entre altres-, pel que fa a l’agressió contra la vida de les persones i al seu impacte en el medi ambient.

Les guerres són una violència reiterada contra la població civil.La violència reiterada en els conflictes armats recau cada cop més de forma desmesurada en la població civil indefensa: en els infants i les dones majoritàriament. No són danys col·laterals, com s’ha justificat sovint tota mena de violència, sinó que forma part de d’una estratègia planificada pels exèrcits o dels diferents grups armats que intervenen en conflicte.

Dones x Dones, recolzem i animem el treball que es fa des dels diferents àmbits educatius, perquè considerem que és un treball imprescindible per deconstruir la dicotomia: amic/ enemic:

– Que rebutgi el discurs de la por.

– Que treballi pel diàleg i la resolució no violenta dels conflictes.

Dones x Dones, feministes-antimilitaristes, diem i cridem:

* FORA LA GUERRA DE LA HISTÒRIA.

* FORA LA GUERRA DELS LLIBRES DE TEXT: prou de destacar dins els currículums educatius els conflictes, les batalles, les invasions, etc., com a fites importants del desenvolupament humà.

Vindiquem el paper de les dones en la història que han contribuït per un món més Sostenible i Vivible, lliure de violències.

DENIP ( Dia Escolar per a la No violència i la Pau) – 30 de gener de 2015, en pdf

donesxdones@gmail.com

Textos interessants: http://noviolencia62.blogspot.com.es/2015/01/las-armas-no-educan-matan-modelo-de.html