Ha passat gairebé el 7 d’octubre. No és la meva intenció tornar a reflexionar sobre aquests fets, sinó dels fets i actuacions derivades d’aquests.
La reacció de l’estat d’Israel ha esdevingut una guerra d’extermini contra la població civil de Gaza. Una violència desfermada que ha causat 40.000 morts de nenes, nens, dones, població civil indefensa i desarmada.
Comptar les morts, les persones ferides, i les que possiblement moriran per manca de les atencions hospitalàries necessàries, s’ha tornat cada cop més difícil. Les nenes i nens de Gaza estan morint per complicacions relacionades amb la fam des que el govern israelià va començar a utilitzar la fam com a arma de guerra. I en aquests darrers moments les malalties infeccioses s’estenen. Entre elles la pòlio. Eradicada des de fa temps però que en aquest context d’extermini i de destrucció de les infraestructures indispensables, com aigua potable, recollir deixalles i escombraries, entre d’altres, facilita que es derivin malalties contagioses.
La ceguesa internacional continua amb la mirada esbiaixada que no vol veure i mira cap una altra banda.
Situant-nos en l’avui i en els mesos anteriors, la qüestió és perquè no s’han posat tots els elements a l’abast per una aturada al genocidi contra Gaza. Una aturada real.
Només se m’acut més que aquesta petita reflexió de l’actuació internacional, sobre tot l’occidental.
La mirada occidental i per descomptat la dels EUA, simplement ha estat una mirada corporativa i còmplice. Una mirada cegada. Una mirada sotmesa a les relacions amb Israel. Una Mirada cegada per tal que altres mirades tinguin un altre significat.
Però quin significat es poden trobar a les morts de Gaza? Sabent que ja son més de 40.000?
Persones mortes que s’estenen a Cisjordània on els assassinats per part dels colons armats continuen sent cada vegada més freqüents. Una violència contra la població palestina a Cisjordània perquè la ceguesa deliberada d’Occident, ho permet. Una violència consentida, deliberada i impune davant mateix dels ulls de l’exèrcit israelià.
Des del 7 d’octubre la violència desfermada és contra Gaza, però des de fa temps la violència contra les palestines i palestins de Cisjordània ha estat i és, un fet reiterat i continuat.
I vet aquí, la ceguesa deliberada d’Occident. Una ceguesa que s’estima més mirar cap un altra banda. Que prefereix tancar els ulls i deixar de banda que altres decideixin. I aquests altres són els sionistes. Son els colons armats que campen lliurement amb total impunitat. Davant el consentiment dels soldats israelians.
La ceguesa deliberada d’Occident que per damunt de tot, privilegia els seus interessos geoestratègics; interessos armamentístics que és el mateix que dir augment del capital de les empreses que s’hi dediquen, fabricant i exportant armes i es lucren d’aquesta mercaderia.
Les morts de les palestines i palestins els importa ben poc. Acaben sent números en el seu llistat en algunes telenotícies i xarxes socials. Les morts no els importa perquè no son les seves morts. Són les morts de les altres i dels altres que no son com nosaltres: occidentals, blancs ,civilitzats…
D’aquí aquesta ceguesa deliberada, la que sap que obtindrà beneficis geoestratègics. La que sap que no es poden tocar determinades relacions amb l’estat israelià perquè seria una evidència clara de la manca de democràcia i dels drets humans en un estat com Israel, que ha depassat, manipulat i incomplit totes les resolucions de l’ONU.
La ceguesa d’Occident i per descomptat dels EUA, no fan sinó corroborar quins són els seus i qui no ho són. I entre aquests són tots els que s’oposen a la seva submissió sota els seus paràmetres.
Quina pena més gran que aquesta ceguesa no hagi vist la llum. Una llum més enllà dels seus ulls, més enllà del seu epicentre de control. Més enllà del dolor que infligeix a les altres i els altres.
Quina pena i desencís que no s’hagin posat tots els recursos per aturar aquest genocidi que passarà a la història com la submissió dels països europeus als EUA, i la comunitat internacional, responsables i còmplices d’aquest genocidi.
Vicky Moreno
Dones x Dones
