Amb l’excusa
de la territorialització i comarcalització dels jutjats de violència sobre la dona, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fet una proposta al govern de l’estat perquè canviï la demarcació i planta judicial i suprimeixi diversos jutjats de violència sobre la dona d’arreu el territori català, que cedirien las competència a altres jutjats.
Concretament, perdrien les competències de violència els següents jutjats de Catalunya:
Província de Barcelona:
Arenys de Mar, Berga, Cerdanyola del Vallès, Cornellà del Llobregat, El Prat del Llobregat, Esplugues del Llobregat, Igualada, L’Hospitalet del Llobregat, Martorell, Mollet, Rubí, Sant Boi del Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.
Província de Girona
Blanes, Figueres, La Bisbal de l’Empordà, Olot, Sant Feliu de Guíxols i Santa Coloma de Farners.
Província de Lleida
Balaguer i Cervera
Província de Tarragona
Falset, El Vendrell, Gandesa, Reus, Tortosa i Valls.
L’increment de la planta judicial només es produeix a Barcelona ciutat, amb la creació d’un nou jutjat de violència, i a Tarragona, que en tindrà un de més, si bé la proposta és que sigui el de El Vendrell que es traslladi a Tarragona.
Un dels aspectes més destacables de la Llei Orgànica 1/04 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere va ser el canvi de la competència territorial judicial, que tradicionalment era i és el lloc de comissió del delicte però que en temes de violència de gènere, passava a ser el de la localitat del domicili de la dona que havia patit violència, per a buscar proximitat de les dones a la justícia, facilitar-les l’accés, i minimitzar els desplaçaments i les incomoditats.
En canvi, la proposta del TSJC va en la direcció contrària: el canvi de planta i demarcació judicial obstaculitza l’accés a la justícia de les dones que han patit violència. Si fins ara moltes dones opten per no denunciar o per retirar la denúncia i tots els indicadors apunten a l’augment de les retirades de denúncies, la dificultat afegida de la distància allunya les dones de la justícia i augmentarà la impunitat de les conductes i delictes de violència sexista.
Es dona la paradoxa de que, per exemple, una dona de Vilafranca del Penedès, si no ha denunciat violències, es podrà separar o divorciar als jutjats de la seva localitat, però si interposa una denúncia per violència de gènere haurà d’anar al Jutjat de Violència sobre la Dona de Gavà, a 50 km de la seva població, jutjat que també coneixerà d’un posterior procés de separació, divorci o extinció de parella estable, el mateix una dona de Falset, que haurà d’anar a Tarragona, a 44 km; una dona d’Olot, a Girona, 54 km: una dona de Cervera, a Lleida, 60 km. o una dona de Berga, a Manresa, a 50 km. de la seva localitat. La proposta és un despropòsit que vulnera la protecció institucional a les dones en situació de violència i prima altres jurisdiccions per sobre de la de violència sobre la dona, que, en el fons, sempre han considerat menor.
Curiosament, la iniciativa es justifica a partir de “l’escassa càrrega de treball que avui dia tenen determinats jutjats de violència sobre la dona de las quatre províncies”, quan la major part de jutjats que assumeixen funcions VIDO pateixen un gran col·lapse per manca dels recursos humans i materials necessaris.
Aquest acord, que ha d’aprovar el govern de l’estat a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb informe de la Conselleria de Justícia, és la culminació d’un procés de retallades en la lluita contra les violències masclistes i concretament, als jutjats de violència de gènere, que a Catalunya han passat d’una plantilla de 467 efectius l’any 2010 a 448 l’any 2015.
DIGUEM NO A AQUEST NOU ATAC ALS DRETS DE LES DONES. CONTRA LES RETALLADES I LA DESLOCALITZACIÓ DELS JUTJATS DE VIOLÈNCIA SOBRE LA DONA.
Dones Juristes
