Ahir, 8 de març de 2011, un centenar de dones van tallar el trànsit durant un quart d’hora en la confluència del Passeig de Gràcia amb el carrer Aragó de Barcelona: es tractava d’ una acció unitària impulsada per la Comissió 8 de març per visibilitzar els efectes específics de les retallades socials sobre les vides de les dones i fer reflexionar la societat sobre què passaria si decidissin posar-se en vaga i aturar-ho tot. Aquest és el text de la octaveta.
Ja n’hi ha prou de carregar les crisis a les dones. Atura’t i pensa!
Què fan totes aquestes dones tallant el trànsit? Abans d’emprenyar-te amb nosaltres volem que pensis que som com de la teva família: som la teva mare, la teva filla, la teva germana, cosina, veïna, companya de feina, de pis, d’institut i universitat.
Sí, ja ho sabem, no tens temps per panflets i sí molta pressa, has d’anar a fer la compra, recollir la mainada o simplement vols descansar. Nosaltres també, però corren temps difícils i ens toca la pitjor part: la jubilació als 67 anys, prop de cinc milions de persones a l’atur, una reforma laboral que abaratirà encara més l’acomiadament, retallades socials… I per on comencen? No pas per Defensa, que les armes són un negoci segur, sinó pels nostres drets. Després que el 2010 morissin 12 dones a Catalunya per violència masclista, Convergència acaba d’inaugurar la legislatura fent desaparèixer el programa de prevenció de violència masclista,: això no és un problema de salut pública, només som més de la meitat de la població! El Govern de Madrid, que s’autodenomina feminista, ha fet desaparèixer el Ministeri d’Igualtat. Això sí, als bancs que han creat la crisi financera no s’obliden d’injectar-los diners i ningú els demana responsabilitats.
Per això estem aquí, perquè estem fartes de carregar amb els efectes de totes les crisis a les nostres esquenes: treballem a casa sense sou cuidant les criatures i la gent gran, fent tota la feina invisible però imprescindible perquè funcioni el mercat de treball. I també a fora, en feines temporals i precàries, fent mitja jornada “per conciliar”, cobrant un 30% menys que els homes, i malgrat tot no ens podem ni ens podrem jubilar perquè ens diuen que no hem cotitzat prou. Som les de sempre i estem arreu: les supermares que arriben a tot arreu, les “àvies esclaves” que les ajuden quan no arriben; les universitàries que no troben feina o la troben en la precarietat; les migrants que cuiden la teva familia i netegen casa teva perquè no poden convalidar els seus títols; les prostitutes que la societat compadeix o condemna sense escoltar la seva veu; les transexuals que cerquen feina i ningú els dóna; les dones amb diversitat funcional, que la societat anomena discapacitades, i cobren una paga de riure perquè les seves mares les cuidin quan el que volen és viure pel seu compte…
Cada dia movem el món amb els nostres treballs precaris i impagats, sobrevivint a la violència, econòmica, psicológica, verbal, lesbofóbica, transfòbica, cultural, sexual i física. Diuen que si les dones ens aturem s’atura tot. Avui és el nostre dia i diem PROU! Només será una estona, però, imagina’t que passaria si totes fèssim vaga. Ens volen fer creure que hi ha una crisi económica i ens hem d’acostumar, però és mentida: el que està en crisi és un model econòmic i social insostenible que mata les persones i el planeta. Corren temps difícils, i seran pitjors si ens quedem soles a casa, paralitzades per la por. Juntes podem canviar el curs de les coses, ho hem vist a Egipte, a Tunis i a milers d’indrets des dels inicis de la història. Avui, 8 de març, diem que sense les dones no hi ha canvi social i que el canvi passa per posar les persones davant dels beneficis empresarials.
Nosaltres exigim, unides decidim.Les dones contra les retallades socials.
No a la reforma laboral i de pensions. Contra la ofensiva neoliberal, alternatives feministes!
Manifestació, 8 de març de 2011,
19h. Placa Universitat.
