Taula Rodona a la Contracimera per la pau organitzada per la Plataforma per la pau contra les guerres. Otan no Bases Fora. Cristina Simó, Montserrat Cervera, Encarna López i Betty Puerto
Barcelona. 18 de Juny 2022
Intervenció de Montserrat Cervera Rodon. Activista feminista antimilitarista. (DonesxDones [A]Ca la Dona)
Bon dia. Primer agraïr l’oportunitat de tenir un espai sobre feminisme antimilitarista organitzant aquesta Taula Rodona a la contracimera, que quedi com una eina imprescindible de pau per a tots els i les pacifistes que ens hem aplegat contra les guerres i l’OTAN amb motiu de la Cimera de la OTAN, que s’ha guanyat a pols ser la Cimera de la Guerra, les armes, la Por i la Desigualtat entre els pobles, en un any on a totes les guerres endèmiques s’ha afegit una molt a prop nostra a Ucraïna envaïda per les tropes russes.
Volia començar dient que vaig nàixer el 1949, any funest on es va crear l’OTAN (cosa que evidentment mai destaco) però que també va ser l’any de publicació del llibre de la Simone de Beauvoir, “El segon Sexe” la qual cosa és un regal de la vida el llibre, però en especial el feminisme) que no vaig conèixer fins uns anys després però que m’ajuda a pensar en que hi ha maneres molt diferents d’encarar la vida i que el feminisme ha estat i és un referent de pau i de cura de la vida de les persones i el planeta des del qual actuar per canviar aquest sistema capitalista, patriarcal, colonial que ens domina i subjuga i des d’on som capaces d’analitzar les guerres, l’Otan, les armes, el militarisme…
Tenim una llarga genealogia de feminisme pacifista i antimilitarista al llarg dels segles i dels anys més recents a Catalunya i arreu del món i que ara no puc abordar però de la qual vull assenyalar algunes idees que continuen essent fundacionals i que hem anat aprenent en la nostra pràctica contra el militarisme i les guerres. I es bo recordar que també al 1936 les feministes al 8 de març clamaven contra la guerra, com nosaltres hem fet aquest any malgrat no ha estat possible parar-la ni l’una ni l’altra, les seves paraules ens reconforten i la xarxa d’accions no bèl·liques que van fer segueixen sent un exemple de creació de vida.
L’Amparo Poch, metgessa aragonesa deia “Què hem de fer les dones en aquest nou tràngol? (…) No mantingueu una passivitat inexplicable i inexcusable. On sou? No calen crits, sinó passar davant. Portar la llum i enfonsar tot allò que pugui despertar l’odi. No apreneu el gest militar, dones. Cal afanyar-se, cal afanyar-se i acabar amb tot això” Formava part de les Lliga Espanyola de les Refractaries i ella tambe de Dones Lliures i tantes altres dones antifeixistes que van seguir cuidant la vida durant la revolució espanyola, com estant fent ara la majoria de feministes a Ucraïna i arreu.
Com recorda Elena Grau[1] sobre Virginia Wolf, el militarisme i la guerra són per als pobles com el masclisme patriarcal contra les dones, la necessitat dels poderosos, els rics del món, d’afirmar un poder sobre els pobles per mantenir els seus privilegis i negocis, com els homes els mantenen sobre les dones a través de totes les eines, armes possibles. La violència ha estat la manera última per aconseguir-ho, la guerra, la violació sistemàtica en temps de pau i guerra, la discriminació, l’opressió i l’explotació.
D’aquesta experiència de no pertànyer a la seva societat, d’haver-nos aplegat per denunciar aquesta situació, de tenir cura de la vida, moltes dones des de fa segles van actuar contra la seva opressió i contra les guerres, com les sufragistes que es van dividir a favor i en contra de la guerra, moltes anarquistes, comunistes i socialistes revolucionàries i dones independents vam aprendre a ser pacifistes, però no pel fet biològic de ser dones sinó per entendre que aquesta situació era estructural i s’havia de canviar per a totes i tots i ni la guerra ni aquest sistema mai resoldria.
Cap guerra mai en nom nostre també en aquesta guerra recent: Ni OTAN, Ni Putin, Ni Sánchez…: ATUREM LA GUERRA. Perquè exigim el dret a no matar i a no morir per la força de les armes. Com sempre recordem a la Casandra de la Christa Wolf “Entre matar i morir escollim la Vida”.
Per això és tan preocupant que cada vegada les “democràcies” ens representin menys, i aquella frase “Qui ens defensarà dels nostres defensors” de la Dorothy Thompson[2] dels anys 80 del segle passat ens torna a fer sentir “estranyes” als nostres governes malgrat tots els avenços en drets humans que hem aconseguit i que cada vegada es veuen més amenaçats. Per això cal dir ben alt que malgrat que diuen que tenim “el govern més progressista” de la història, mai secundarem el seu militarisme (exaltació de l’OTAN, enviament d’armes, augment del pressupost militar i retallada dels pressupostos socials) ni tampoc la reflexió de la Consellera d’Exterior del Govern Català que pensa que les coses han canviat molt des del 86 quan vam dir No a l’OTAN, i que ara cal reconèixer que L’OTAN és una organització útil, un acte de realisme que pot projectar Catalunya com soci fiable, compromès amb la seguretat comuna dels seus aliats[3]. NO EN NOSTRE NOM.
No volíem la igualtat amb els homes que estaven destruint la vida del planeta, de les dones i dels pobles, sinó viure plegats en llibertat en un món on valgués la pena viure, sense explotació, ni opressió ni racisme…., per tant havíem de pensar com canviar de dalt a baix aquest sistema capitalista, patriarcal i colonial, i repensar que la cura de la vida i del planeta que se’ns havia assignat com a subordinades passés a ser la política de les dones i dels pobles.
Ni guerra que ens destrueixi ni pau que ens oprimeixi[4], ha estat un dels lemes més utilitzats per explicar aquesta oposició a les guerres i a les “seves paus” que podeu llegir en aquest link.
I per això en tots els esdeveniments en que participem insistim en aquest aspecte estructural del patriarcat inserit en el sistema capitalista i racista que suportem i la violència que això genera als pobles a traves dels exèrcits, les armes, i com aquesta violència contra els cossos de les dones de domini i poder, a les guerres s’exacerba de manera brutal com ha explicat l’Encarna. No és quelcom colateral que ha passat sempre, és un crim contra la humanitat que hem portat als tribunals internacionals.
D’aquesta ràpida introducció es pot preveure el perquè estem radicalment en contra de l’OTAN, l’essència de la qual ha explicat tota aquesta contra cimera i ha recordat la Cristina que deixarà una Europa més armada, més enemics, més possibilitats de guerres i una seguretat no basada en els drets humans sinó en les armes.
Els nostres arguments[5] que hem explicat a diversos tallers feministes a contracimeres diverses i a nivell internacional a través de xarxes com “Dones de Negre contra les guerres”, WILPF (La lliga Internacional per la pau i la Llibertat) la IRG (Internacional de resistents a les guerres), Dones per una vida a la terra, la Marxa Mundial…, ens recoden que:
L’Otan es crea per “salvar el llegat i la civilització comú dels seus membres contra altres estats i nacions “ i ja hem dit perquè aquesta no és la nostra civilització ni el el nostre llegat i per això l’única opció des del 80 va ser pel feminisme el no a l’OTAN al referèndum i a les bases militars i actuar enèrgicament amb tots els moviments socials pel seu desmantellament.
Perpetua la lògica de blocs, els forts i els dèbils, una fortalesa armada contra altres pobles, amics i enemics per servir els interessos del EUA… Els altres pobles no són humans? La seva proposta d’estats nació xovinista i capitalista no respon a les societats diverses i plurals en les que vivim amb estat i sense estat.
La nostra lògica de defensa sempre ha estat a traves de la societat civil, de les xarxes de dones dels pobles que enfronten al patriarcat apostant per la cura de la vida, per la sanitat publica, l’ensenyament etc., els drets humans i no les armes. Fomenta el militarisme i la guerra. I intenta militaritzar les ments a través de la por, l’odi i l’armament. I construint o reconstruint una masculinitat bèl·lica.
Això a més està representant un augment del 2% del PIB dels pressupostos militars, en contra de les necessitats bàsiques dels pobles i el planeta.
Sense oblidar com el rearmament nuclear a part de ser una amenaça per la humanitat esta també destruint el planeta enverinant els llocs on hi ha les instal·lacions, explosions, radiacions, accidents… i per a les dones a algunes bases ha augmentat la prostitució i la violència contra les dones prostitutes per parts dels exèrcits… que ha estat denunciada abastament.
I utilitzat hipòcritament els drets de les dones (Afganistan) per intervenir amb els resultats que ja coneixem i que dolorosament els talibans segueixen perpetrant.
I ara s’està o es continua intentant dir que l’OTAN compleix totes les perspectives de gènere, que s’està intentant que una dona la lideri, i que es tenen en compte totes les resolucions de Nacions Unides, i que si haguessin més dones als exèrcits hi haurien menys violacions, sense escoltar el que des del feminismes hem dit sempre, que el patriarcat és la causa central lligada als sistemes econòmics i polítics que perpetren les guerres i que no es pot canviar posant més dones als exèrcits…
Una vegada més a banda de la falta de realitat, diem el mateix que quan ens negàvem a que les dones anessin a l’Exèrcit. És veritat que no hi podíem anar per una qüestió discriminatòria i patriarcal, i que hi ha poques dones als exercits i a l´OTAN, però la nostra postura era i és com la dels insubmisos, no volem reforçar cap estructura armada i patriarcal com els vostres exèrcits, estem per la seva dissolució i pel desmantellament de l’OTAN, que és l’única manera d’avançar cap un món més lliure i més just i en pau.
La participació de les dones en els processos de pau, és un altre dels temes que volem apuntar per no oblidar
Per tot això ens sembla que les propostes de pau de les dones feministes, de les defensores dels drets humans, han de formar part de totes les propostes prèvies de diplomàcia i resolució de conflictes, i post conflictes.
Al 2000 es va concretar la resolució 1325 (i totes les que l’acompanyen i la complementen) que ha estat la primera resolució consensuada amb moltes feministes pel Consell de Seguretat de Nacions Unides que reconeix el paper i les conseqüències diferents per a les dones a les guerres i conflictes i posa les bases de prevenció i participació en els processos de pau per tal que la meitat de la població de dones, abans, durant i després de les guerres es tingui en compte i es doni resposta a les seva realitat de “Veritat, Justícia i reparació” .
És un primer pas que va sent avaluat i que cal que vindiquem perquè com sempre l’altra part, la dels militaristes nomes entén que hi hagi més dones als exercits i a les institucions militars, i no la participació de les dones en els processos de pau, amb condicions i recursos perquè realment siguin processos de pau i no només de parar les guerres[6] amb garanties de no repetició .
Fins i tot ja sabem que en els processos de pau on hi han participat dones, s’ha retardat uns 15 anys les revifades del conflicte en 35% dels casos segons Nacions Unides, tot i que no tenim “processos de pau “feministes” per mostrar. El que si tenim són els temes que les dones colombianes (de les que parlarà la Betty) van reflectir abastament en les negociacions, i que són un exemple fantàstic de100 propostes en tots els temes
Les nostres propostes
Promoure procés de pau internacional per desmantellar l’OTAN i les Bases, Abolir les armes nuclears[7], on les dones feministes i defensores dels drets humans tinguem una presència qualificada.
Enfortir i crear noves xarxes feministes de relació aquí i a nivell internacional en les que ens puguem sentir acompanyades, tenir una informació veraç del que està passant i donar a conèixer totes les accions que promouen la pau a tots els països tant els que estan en guerra com els que l’han començat i donar a conèixer les associacions que estant treballant per acabar la guerra i defensar els drets de les dones.
La solidaritat militaritzada és un contrasentit… La nostra seguretat passa pel manteniment de la vida, la salut, l’ensenyament, la cura entre nosaltres i del planeta en el que vivim.
Promoure a tota la societat civil una cultura de pau que denunciï el militarisme, el masclisme i les armes, a les escoles i arreu promovent unes masculinitats feministes, no sexistes per la llibertat i el plaer respectant totes les diferències i acompanyant i denunciant totes les desigualtats i donant suport a les persones refugiades, migrades…
Des de Dones x Dones a la guerra d’Ucraïna hem resumit aquestes postures en un manifest https://caladona.org/vigilies-per-la-pau-i-la-no-violencia/ que anirem completant, i cada dijous en trobem a la Plaça Sant Jaume a les 7 de la tarda.
I hem promogut i seguim promovent diferents accions: campaments per la pau contra escola militar, nuclears, radio Liberty, fires d’armes, objecció fiscal, xerrades, jornades, tallers, manifestacions, vigílies, articles, relació permanent amb les dones mes properes en suport de les seves accions a Palestina, Afganistan, Txetxènia, Colòmbia, Sàhara, Siria…
I per acabar us deixem els nostre Decàleg feminista per la Pau:
- La guerra és el màxim exponent de la violència del militarisme i del masclisme per mantenir el poder sobre “els i les altres” a traves de la por, la força i la mort. La violència contra les dones es l’expressió́ de la dominació́ i la desigualtat entre els gèneres i en una guerra aquesta violència quotidiana es manifesta de manera brutal i massiva.
- La guerra i la violència no són una fatalitat, la pau és possible. Entre morir i matar HI HA UNA ALTRA LÒGICA: VIURE. Ni víctimes ni terroristes. Insubmises i resistents. Aprenent a escoltar i a ser bons veïns i veïnes, no possibles enemics i enemigues
- Per una pau que sigui la nostra. No volem ni la “pau” dels cementiris ni una “pau” que ens mantingui sotmeses. Treballem per una pau sense dominacions i establerta sense violència.
- Si vols la pau prepara la pau: Respectar les diferències i aprendre a resoldre els conflictes sense violència, escoltant les experiències i les raons dels altres. La violència no s’eradica amb violència. Educació́ per la pau a tots els àmbits de la societat. “La guerra la fan homes que es maten i no es coneixen a les ordres d’homes que es coneixen i no es maten”.
- La prevenció́ passa per actuar per la llibertat, la justícia i l’equitat entre les persones, entre els pobles. Dir en veu alta el que pensem sobre la repressió́, la tortura, la pobresa, la vulneració́ dels drets humans i dels drets dels pobles. Deslegitimar la desigualtat i la discriminació́ afavorint l’apoderament de les dones a totes les societats.
- Construïm una manera diferent de viure i de conviure amb models positius i maneres no violentes de resoldre els conflictes. La mediació́ i el diàleg sense límits són l’única manera de resoldre els conflictes respectant els drets humans dels pobles i les persones.
- Ser sensibles a tots els crims que es produeixen al nostre entorn. Aprendre a escoltar i a comunicar-nos. Crear vincles d’amistat entre nosaltres i muntant xarxes de contrainformació́ i solidaritat feminista. Tenir cura les unes de les altres.
- No deixar militaritzar la ment ni pels estats ni pels “media” ni per por i seguretat: Per la desobediència civil: Objecció́ fiscal, científica… contra la despesa militar i les imposicions ideològiques. La pau no passa pels exèrcits ni per la carrera armamentista. Insubmises i activistes contra l’armamentisme.
- Per una cultura de la pau que doni veu i protagonisme a la resistència pacifica de les dones de tot el món, com a eina per a la convivència i el respecte entre les persones i els pobles.
- Bastim ponts entre nosaltres i creem xarxes de suport entre nosaltres per construir juntes una alternativa ANTIMILITARISTA I FEMINISTA. Per una política de petits passos on les protagonistes siguem realment les persones.
[A] Dones x Dones som un grup de dones feministes i antimilitaristes que concebem la solidaritat entre dones com un enriquiment i una font de coneixement i d’educació permanent entre dones de diverses procedències i diverses situacions contra el militarisme i les guerres.
Contacte: donesxdones@gmail.com @donesxdones
[1] El ensayo pacifista de Virginia Woolf, Elena Grau Biosca. Revista Papeles. 157. FUHEM Militarismo.
[2] Antes muertas. Mujeres contra el peligro nuclear. Pàg 76/ Lasal Edicions de les Dones. Barcelona, 1983.
[3] Un futur geoestrategic sense complexos. Victòria Alsina. La Vanguàrdia. Juny 2022.
[4] https://caladona.org/ni-guerra-que-ens-destrueixi-ni-pau-que-oprimeixi-les-dones/
[5] 2Fmujeres-contra-la-otan-un-argumento-feminista Cinthya Cockburn,
[6] Revista 22 ICIP Diversos articles.
[7] Campanya internacional per l’abolició de les armes nuclears
