Ressenya de Ca la Dona en motiu de l’OPEN HOUSE BCN realizat el passat 27 d’octubre. La podeu llegir aquí:
Un any més, el passat cap de setmana (27 i 28 d’octubre) es va celebrar el 48h Open House a Barcelona. En aquest esdeveniment, celebrat anualment des del 2010, les portes de nombrosos edificis i instal·lacions de Barcelona i altres municipis metropolitans s’obren al públic. Aquest festival, a més de posar a l’abast destacades obres d’arquitectura de la metròpolis, presenta un important component ambiental, doncs mostra una sèrie d’edificis que incorporen criteris de sostenibilitat (categoria Open Green), com també infraestructures encarregades del funcionament o metabolisme de l’ecosistema urbà (Open Infraestructures). En aquest post presento una ressenya i diverses reflexions sobre tres edificis o instal·lacions que han format part d’aquesta edició, tots tres ben diferents: 1. Edifici Ca la Dona; 2. Supercomputador Mare Nostrum (Torre Girona); 3. Planta integral de Valorització de residus de Sant Adrià.
- Edifici Ca la Dona
Ca la Dona és una associació enfocada a la reflexió i producció de pensament crític en relació al context polític i social actual des d’una mirada feminista. Representa un espai de trobada, obert a la participació, al debat col·lectiu, a l’heterogeneïtat i on diferents grups poden organitzar i desenvolupar les seves pròpies activitats.
Actualment, s’emplaça al districte de Ciutat Vella, en un edifici medieval del segle XIII adossat a l’aqüeducte romà, que al llarg de la seva història ha acollit diversos usos, per exemple al segle XV va ser seu de la primera Universitat laica de Catalunya. La rehabilitació d’aquest edifici (2008-2017) per a poder donar resposta a les necessitats de l’associació i altres grups, ha estat fruit d’un llarg procés participatiu de definició arquitectònica entre les sòcies i les entitats de Ca la Dona i un equip de dones arquitectes (iniciat al 2005).
Durant la visita, a més de conèixer la història de l’edifici, l’activitat de l’associació i el seu funcionament actual, vàrem tenir l’oportunitat d’aprofundir de la mà de l’arquitecta Sandra Bestraten Castells, autora de la rehabilitació, en alguns dels criteris de sostenibilitat que ha integrat l’edifici. En aquest sentit, a més de la presència de plaques fotovoltaiques i d’un hort de cultiu ecològic, destaca l’ús dels panells contralaminats de fusta que consoliden estructuralment l’edifici. Es tracta d’una solució pionera que presenta diverses millores ambientals respecte les solucions convencionals de formigó:
- El contralaminat pesa quatre vegades menys que el formigó, de manera que permet mantenir els fonaments i estructura de l’edifici, aplicant-se únicament com a reforç estructural. Realitzar aquest reforç amb formigó no hagués estat possible, dons no s’haurien complert les exigències de la normativa, quant al pes que l’edifici pot suportar. Per tant, el treball amb contralaminat ha eludit la necessitat de construir de nou fonaments i estructura, mantenint millor la integritat del patrimoni arquitectònic (i no conservant-ne només la façana), i a la vegada permetent un importantíssim estalvi en materials i energia.
- Donat que el contralaminat es talla amb làser, ofereix una gran versatilitat. Això ha permès generar fàcilment 300 plaques diferents, mentre que pel formigó s’haurien requerit nombrosos motlles diferents i de nou un major cost en materials i energia.
- Cal destacar que la combinació d’aquest dos primers aspectes va permetre que el sobrecost que treballar amb fusta representa respecte treballar amb formigó quedés compensat, amb un preu final de magnitud molt similar.
- La fusta, com tota la matèria orgànica, està formada principalment per carboni. Així, representa un embornal de carboni, fixat del CO₂ de l’atmosfera gràcies a la fotosíntesis. Per exemple, un bosc mediterrani fixa entre 3 i 20 Mg de carboni/ha i any (C. Gràcia, et al. (CREAF), 2010). En canvi, la producció de formigó emet grans quantitats de CO₂. Igualment, cal considerar que el balanç final de CO₂ associat al contralaminat dependrà de les emissions del seu procés productiu i transport; de totes formes, pot tenir un efecte positiu en la mitigació del canvi climàtic, al contrari que el formigó.
- Per altra banda, es tracta d’un material que presenta unes altes prestacions: és molt bon aïllant tèrmic i acústic, té una alta flexibilitat i és reciclable.
- Finalment, val a dir que treballar amb fusta, si està produïda de manera sostenible i respectant la biodiversitat de l’ecosistema, pot generar un menor impacte ambiental que emprar altres materials.
En aquest sentit, s’escau fer un petit aclariment. És important tenir present que l’interès de treure un rendiment econòmic dels boscos es tracta, bàsicament, d’un interès humà. És a dir, un bosc no gestionat no és un bosc “en mal estat” o “abandonat”. Els boscos són ecosistemes vius, i s’automantenen en aquest planeta des de molt abans que la nostra espècie hi fos. Un arbre mort, no és una deixalla, doncs a la natura el concepte de residu no existeix i tota matèria orgànica morta és emprada per altres organismes per completar els cicles biogeoquímics.
Si parlem d’incendis en la mediterrània, de l’alta inflamabilitat dels boscos, també s’ha de fer palès on és el quit de la qüestió. A la regió mediterrània, les causes directes dels incendis es vinculen en el 90% dels casos amb activitats humanes (activitats de silvicultura i agrícoles, abocadors, línies d’alta tensió, accidents…) i comportaments humans (fer focs, llençar cigarretes delinqüència…), mentre que altres fenòmens naturals com els raigs juguen un paper molt menys important (FAO, 2011). És a dir que, com que les persones ocasionem aquesta problemàtica, la magnitud dels incendis es pot mirar de mitigar, reduint la inflamabilitat del bosc amb el retirat de part de la biomassa, una gestió que s’hauria de fer amb cura d’afectar el mínim possibles les espècies que viuen al bosc, com també altres aspectes, per exemple, el reciclat de nutrients. Tanmateix seria essencial actuar principalment vers el focus del problema, i no estendre plantejaments inconsistents del tipus “el bosc es crema perquè hi fullaraca i troncs morts” o “el bosc es crema perquè no està gestionat”… No, el bosc es crema a causa d’una sèrie d’activitats i comportaments humans.
Per acabar amb la visita, cal ressaltar que la voluntat de Ca la Dona i del grup d’arquitectas de crear espais càlids i acollidors, com també de generar comunitat es plasma en diversos elements de l’edifici. Així, la distribució dels espais, el seu ús compartit, la cura dels aspectes pel que fa a l’accessibilitat o bé la presència d’una cuina al costat de la sala d’actes com a espai viu de celebració d’esdeveniments conformen un ambient que transmet un agradable benestar.
