El sorgiment de les dissidències sexuals forma part d’una història difícil d’agrupar, unificar i llegir de manera organitzada. Aquesta dificultat s’agreuja pel fet que es tracta d’una història recent, molt permeada pel relat anglosaxó, on es barregen els aspectes personals i els col·lectius a través de documents, objectes i vivències disperses i silenciades. Sovint aquests materials es troben literalment en caixes, esperant ser recuperats o organitzats per un gest que, si bé no es correspon exactament amb una sortida de l’armari, es podria interpretar en un sentit semblant en el context d’un museu.
La proposta d’aquest arxiu precari és un exercici que pretén crear espai per a la memòria i la història política a través d’esdeveniments i materials que transiten per diversos temes i formats: la salut i la despatologització, els manifestos, la producció gràfica i visual, el sexili i la cartografia d’una geopolítica desencaixada.
El fet d’exposar aquestes memòries que no encaixen busca bastir ponts amb altres experiències similars, com l’¿Archivo Queer? desenvolupat a Madrid, o com una sèrie de recopilacions que diverses persones i entitats autònomes duen a terme de manera espontània amb la seva pròpia experiència vital.
Es tracta d’un exercici obert i inacabat que, servint-se dels materials que hi ha en alguns centres de documentació públics i privats de la ciutat de Barcelona, i d’un seguit d’activitats paral·leles, indaga en pràctiques, discursos i sexualitats desencaixades, en algunes de les formes possibles de la dissidència sexual.
Coordinat per Lucía Egaña