16/02:: Vine a fer les pancartes pel blog feminista a la Manifestació de “casa nostra, casa vostra”

Vine el DIJOUS 16 DE FEBRER  a les 19h a Ca la Dona a fer les pancartes i pancartetes pel blog feminista a la Manifestació del dia 18 de febrer en favor de l’acollida de persones refugiades i migrants (Casa nostra, Casa vostra).

Si encara no heu signat el manifest general, hi sou a temps: http://www.casanostracasavostra.cat/signaelmanifest?utm_source=caladona&utm_campaign=institucions&utm_medium=banner

Us esperem el dijous!

——-

Com dèiem fa un any al manifest de les dones italianes

“Som conscients que darrere del rebuig a les i els immigrants hi ha el rebuig cap al diferent, basat en la ideologia patriarcal que ha creat les jerarquies entre els éssers humans, determinant la superioritat de l’un sobre l’altre: blanc-negre, nord-sud, i abans de res entre masculí-femení …. En el món polític només alguns semblen comprendre el que està de veritat en joc, la metamorfosi profunda i imparable que les persones immigrants estan duent a terme, un canvi que transformarà pensaments, pràctiques, regles de convivència. Es tracta de superar la por i el rebuig al diferent …. Les dones saben bé el que vol dir això.

Hem de fer un salt evolutiu en la nostra civilització, tenint present les paraules – senzilles però bellíssimes – de Hannah Arendt sobre la llibertat i el dret a desplaçar-se. Els canvis produïts per la globalització, sobretot en les comunicacions, han fet impossible i inacceptable mantenir les barreres i les fronteres que separen la humanitat entre els que tenen dret a viure i qui no en tenen.

Antics i nous poders intenten deixar que aquest sistema de domini sobrevisqui enfortint les eines del patriarcat – armes, guerres, fronteres – contra l’avanç d’un “continent” que fuig (gairebé 60 milions de persones al món), mentre, d’altra banda , és cada vegada més evident la necessitat de construir un concepte de ciutadania que inclogui les condicions concretes i materials de vida que tenen en comú les persones d’aquest planeta, a més del reconeixement de les diferències individuals i col·lectives com a riquesa. No és un camí fàcil, es tracta de fer un gran treball, però cal començar. El pensament i l’experiència de les dones podrien contribuir eficaçment, gràcies al fet que històricament, durant mil·lennis, el nostre gènere ha hagut de fer front a l’exclusió i al no-reconeixement. “