Les dones movem el món, ara l’aturem!
#VagaDeTotes! Totes a la vaga!
23 de març Assemblea de Dones cap a la Vaga General, Pça Catalunya 12h
(a l’enllaç del face en castellà)
Les dones estem fartes de les polítiques socials, econòmiques i jurídiques que atempten de forma cada vegada més greu contra els nostres drets, la nostra dignitat i la nostra llibertat.
Lleis retrògrades com la de l’avortament o la de la reproducció assistida que ens neguen el dret a decidir lliurement ser o no ser mares, perquè el control sobre el cos de les dones i la nostra capacitat reproductiva han estat, sempre, estratègia central de la construcció del poder masclista i patriarcal. No volem avortaments clandestins ni la solitud de les dones en ells. Exigim el dret a avortar en condicions segures, dignes, en un sistema de salut pública, que no criminalitzi les dones ni ens abandoni a la nostra sort.
22 dones han estat assassinades en els primers mesos de 2014 a l’estat espanyol, i més d’1 de cada 4 dones ha patit agressions greus, però les violències masclistes segueixen sent invisibilitzades i el treball de prevenció de violències masclistes i educació en igualtat des de la infància segueix absent dels plans educatius. A més al 2013 es va donar una reducció del 39% dels pressupostos d’igualtat i un 27% en l’atenció integral a la violència de gènere (quan la mitjana de retallades fou del 8,9%). 
Retallades criminals de serveis públics i de benestar social (educació, sanitat, serveis socials, etc.) que ens afecten més a nosaltres que a la resta de la població: som la majoria de les empleades en aquests sectors i per tant les que ens quedem a l’atur; continuem sent les que ens fem càrrec de criatures, grans i dependents i per tant les que amortim la desaparición d’aquests serveis; ens trobem entre els sectors més precaritzats i empobrits de la població i, per tant, les que tenim menys possiblitats d’accedir a aquests serveis si no són públics.
Una repressió brutal que ens deté, empresona i mutila, pel sol fet de manifestar-nos, de no romandre en silenci, quan ni la por i ni la repressió policial ni cap intent de criminalització podrà aturar els nostres somnis d’una veritable vida, en la que el benestar de les persones i el respecte a la natura no estiguin subordinats al benefici de pocs.
Exclusió sanitària, lleis d’estrangeria que ens condemnen al treball submergit, al racisme i les agressions xenòfobes, a la vulnerabilitat, a les redades racistes, quan no a l’enclaustrament en CIEs on la vulneració dels drets humans és quotidiana i fins i tot deportades. Les retallades i la falta de perspectives laborals han propiciat la tornada de persones autòctones als treballs mal pagats i això ha empès a moltes dones migrants (que abans realitzaven aquests treballs mal pagats i sense garanties ni drets laborals) a viure en la misèria, condemnades a la pobresa i a l’exclusió social, que és una més de les tantes cares de la violència vers les dones.
Reformes laborals que aprofundeixen en les desigualtats laborals que ja de per sí enfrontem les dones. La congelació del salari mínim, la reforma de l’IRPF, l’augment de l’IVA, la reforma laboral (que precaritza el treball remunerat de les dones i augmenta les diferències de salaris), l’aplaçament de la millora de la pensió de viudetat o la congelació de pensions, ens deixen en situació de major vulnerabilitat.
Al ser responsables gairebé en exclusiva de les tasques de cura, les dones acabem intensificant el temps de treball domèstic per tal de compensar retallades i privatitzacions en serveis socials.
El deute i les reformes que s’apliquen en el seu nom reforcen i aprofundeixen una estructura laboral que descansa en la doble o la triple jornada de les dones, i en el manteniment dels rols tradicionals del patriarcat. Les contribucions econòmiques no retribuïdes i el treball no pagat de les dones constitueixen un incommensurable deute amb les dones.
Aquestes i moltes altres raons ens porten a voler convocar una vaga general.
La idea de vaga sorgeix de l’esgotament de moltes davant la situació cada vegada més greu d’atac als drets socials, econòmics, civils, sexuals i reproductius, etc.
Ens plantegem que les formes de lluita que estem duent a terme: manifestacions, concentracions, etc. si bé necessàries no són suficients i ens ve de gust donar un pas més, provocar un escenari de movilització i ruptura nou, que sigui espurna per una activació de totes les que estem fartes, no únicament les que a més de fartes estem organitzades.
ENS INTERESSA UNA VAGA POLÍTICA, creativa, que trascendeixi la vaga productiva i que incorpori noves actores que aquesta no inclou, UNA VAGA SOCIAL, UNA VAGA DE CONSUM, UNA VAGA FEMINISTA, una vaga de totes i tots.
Per què una vaga?
Perquè pensem que és una eina combativa carregada de potència; perquè volem recuperar la tradició de les dones que han jugat papers clau en vagues històriques; perquè ens la volem reapropiar perquè deixi de ser una eina només al servei del treballador formal, blanc i mascle i passi a ser una eina de totes.
Però, quin tipus de vaga?
Volem una vaga que visibilitzi específicament les condicions de desigualtat en què ens trobem les dones, una vaga de totes i tots que sigui convocada per dones on les dones i les nostres demandes siguin protagonistes. Una vaga a la qual puguem sumar-nos des de les nostres possibilitats, i que reflecteixi la nostra realitat (la de cadascuna i la de totes).
Una vaga productiva, sí; però sobretot una vaga que se surti dels clàssics patrons androcèntrics, que serveixi a totes les persones, treballadores i no treballadores, i a tots els treballs, productius, reproductius, domèstics, sexuals, formals o submergits. Una vaga de consum, que denunciï el sistema de mercat depredador i capitalista; una vaga d’aturades que mostri que les aturades som actives i estem en lluita; una vaga de jubilades i de jubilats, una vaga de desobediència civil, una vaga d’estudiants, una vaga de totes.
Per quan?
Per abans de l’estiu, amb temps suficient per pensar-la, preparar-la, coordinar-nos, convocar-la, fer-la nostra; però sense postergar-la fins a l’infinit, deixant passar el moment actual de saturació i la nostra necessitat de dir prou.
Per això, per pensar-la conjuntament us convidem el proper diumenge 23 de març a l’assemblea oberta de dones, lesbianes i trans que tindrà lloc a Pça. Catalunya, per parlar totes juntes de la vaga.
Convoca també a les teves amigues i a les teves veines. TOTES A LA PLAÇA CATALUNYA EL DIA 23.
Perquè nosaltres ja vivíem en crisi abans de la crisi
Les dones movem el món, ara l’aturem! Vaga de Totes! Totes a la vaga!
Convoquem a una assemblea de dones, lesbianes i trans (la resta de persones podrà assistir-hi per exercir l’escolta activa però no podrà prendre la paraula en aquesta ocasió; hi haurà altres convocatòries d’assemblea mixtes més endavant. Gràcies!)
