Estimades sòcies i amigues,
Manifest feminista proposat per la Casa delle donne di Milano a totes les dones europees
Muralles i recintes: no és l’Europa en la que volem viure
“Ser capaç d’anar a on es vol és el gest original de ser lliure, i la limitació d’aquesta llibertat vaig ha estat des de temps immemorials el preludi de l’esclavitud.”
“No podem triar amb qui cohabitar el món”
Hannah Arent
A Europa
s’estan multiplicant els filferros d’arços, les muralles, els recintes. L’èxode de les i els migrants s’està convertint en una veritable ruta de guerra plena de mines no solament metafòriques sinó també concretes i reals; i d’elements simbòlics que donen calfreds: els números dibuixats en els braços, o l’acollida en els camps de Buchenwald. Els recorreguts de l’èxode estan canviant, ara en el punt de mira està l’èxode per terra als Balcans, però encara continuen els viatges i els morts per la via marítima. Hi ha pròfugs que moren electrocutats a Calais intentant enfilar la xarxa que impedeix l’entrada al Regne Unit, persones greument ferides a les tanques frontereres de Ceuta i Melilla. Al costat de moltes altres xarxes de dones, creiem que és necessari ressaltar un altre tipus de política sobre la immigració, un altre tipus d’acollida:
1. La comunitat internacional té el deure de garantir rutes de viatge segures per a totes i tots els sol·licitants d’asil. Especialment amb el control per part de les organitzacions humanitàries de la situació de les dones en els camps de refugiats a Líbia i en els llocs on pateixen violència.
2. L’acolliment ha de ser garantida a totes i tots els immigrants, també als anomenats “econòmics”, que arrisquen les seves vides fugint de condicions insostenibles a causa dels canvis climàtics i a la responsabilitat de les potències occidentals i neocolonials (desertificació, sequera, l’acaparament de terres i de recursos, augment dels preus de les matèries primeres ….).
3. No hi ha “ clandestins “, només persones que fugen de la fam i de les guerres, sense cap intenció d’amagar-se. Aquesta deformació del llenguatge és inacceptable.
4. Seguint l’exemple de les “ciutats refugi” promogudes per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, cal garantir a les persones refugiades una digna acollida, incloent-les en les comunitats sense relegar en camps separats on romandrien “estrangers” per sempre.
