15 de novembre de 2022 | Vicky Moreno [Dones X Dones, feministes antimilitaristes de Ca la Dona]
El MUNDIAL de futbol que se celebrarà el dia 20 a Qatar, dona per fer unes quantes reflexions.
D’entrada, pensem que va ser un dels principals patrocinadors del Barça. En aquell moment poques veus es van pronunciar sobre el tema.
Ara de nou ens tornem a fer la mateixa pregunta: com pots acceptar que un país com Qatar sigui un dels principals patrocinadors, d’un mundial de futbol?
La FIFA (EM PERDONAREU QUE NO ESTIGUI DEL TOT AVESADA A AQUESTES SIGLES, NI AL VOCABULARI), NO tan sols no s’ha PRONUNCIAT, vers el contrari, fa elogi de tot el que significa i magnifica aquest encontre mundial. Aposta per tirar endavant perquè els rèdits econòmics superen del tot l’ètica moral.
Un dels seus arguments és: que l’esport ha d’estar aliè a qualsevol ideologia política.
Se li oblida que el capitalisme és una ideologia. Perquè el futbol professional és una de les empreses que mou més diners. És una empresa que mercadeja amb jugadors i contractes de jugadors. Però és clar, és el futbol, l’esport de màxima rellevància, el que mou més mitjans de comunicació, el més televisat… és l’esport més masculinitzat.
El fet que s’hagi estès entre les nenes, les noies, les dones que juguen al Barça, no significa que els canvis seran imminents de moment. Tan de debò les joves i les jugadores puguin transformar aquest esport i resinificar-lo posant l’èmfasi en la pràctica esportiva i no en una competició descarnada.
El futbol i els equips seleccionats, entre ells, la selecció espanyola, seran còmplices per participar en aquest mundial. I deixeu-nos d’eufemismes, de si “negar-se a participar i opinar forma part d’una opinió política”.
AMB ELS DRETS HUMANS NO S’HI JUGA. NI AL FUTBOL NI EN CAP ALTRE ESPORT
Que aquest mundial se celebri a Qatar, malgrat que hi ha suficients informacions que el defineixen com un estat AUTÀRQUIC, que no respecta els drets humans, només respon a una qüestió de diners. Per tant, tornem al capitalisme futbolístic.
Per qui no estigui al cas, de la manca de respecte als drets de les persones en aquest país posem alguns exemples:
– Els drets de les treballadores de la llar i/o domèstiques. En règim d’esclavitud. Sense cap mena de protecció o assegurança. Sense cap dret a la denúncia per assetjament laboral o explotació laboral.
– L’enclavatge a què estan sotmeses les persones immigrades. Sense atendre cap situació emergent sobre la seva salut portada a extrems en la seva explotació.
– La discriminació i persecució de les persones LGTBI, que poden ser perseguides i empresonades.
En definitiva estem parlant d’un país que no respecta els drets humans. Però el fet de blanquejar els drets de les persones, no és nou ni tampoc és exclusiu de Qatar:
És extensiu a altres països que utilitzen la modernitat, com una excusa on ancorar la seva discriminació per raó de procedència cultural, religiosa i sobretot per raó de la seva procedència nacional, per deixar-les fora i als afores. Per emprar-les com a mercaderia de treball capitalista, colonialista i en definitiva, del sistema patriarcal.
No és només Qatar, també en el tema del blanqueig es troben altres països. Com l’estat d’Israel, que blanqueja la seva imatge d’estat modern i democràtic, però d’una democràcia que només acull a les persones israelianes deixant al marge i en els marges a la població Palestina. A qui nega els seus drets fonamentals. Israel, a través de la ciutat de Tel-Aviv, com a exemple de modernitat, continua blanquejant els drets humans. Drets que es neguen a tot un altre país, com Palestina.
Anomeno específicament l’Estat israelià perquè fa anys que practiquen l’apartheid contra la població Palestina.
Faig extensiva la meva mirada cap a altres països no tan sols de l’Orient Mitjà, on també es vulneren els drets humans: Països de la comunitat europea, que seleccionen a la seva manera qui es considera mereixedora d’aquests drets (i aquí que cadascuna posi noms als països).
– Calen i és urgent, veus crítiques contra qualsevol racó del planeta on els drets fonamentals de les persones estan sent vulnerats de manera sistemàtica.
– Veus crítiques des dels feminismes, però també des de les diverses organitzacions que treballem per protegir tot allò que ens pertoca. Els drets fonamentals, drets de totes les persones, i exigim el seu compliment.
PERQUÈ:
CAP PAÍS, CAP TERRITORI, POT SER LLIURE
SI LES DONES, LESBIANES, TRANS*, NO BINÀRIES… NO SÓN LLIURES.
