Un article de Vicky Moreno, de Dones x Dones. Vilanova i la Geltrú, 22 de desembre de 2023.
Començo la meva reflexió comentant el meu astorament sobre els murals que s’han col·locat
davant la façana de la Generalitat.
M’ATURO EN EL RETOL “PER UNA CATALUNYA AMB MÉS METGES, MESTRES I MOSSOS QUE MAI”
A banda del llenguatge NO INCLUSIU que obvia altres col·lectius, em sembla del tot inoportú
i equivocat, comparar les necessitats socials i els recursos que necessitem per l’educació i la
sanitat públiques, i posar-les al mateix nivell de necessitats de: Més Mossos que mai.
La qüestió és per què? Per reprimir les manifestacions? Per coartar la llibertat d’expressió?
Per protegir-nos? Per dotar-nos de seguretat? O per silenciar-nos?
Nosaltres Dones x Dones com a feministes antimilitaristes, juntament amb les companyes de
Coeducació que estem treballant per una altra seguretat feminista com a alternativa a la
seguretat armada, ens sembla veritablement una ofensa i d’un cinisme que no té cabuda en
les nostres reivindicacions.
Les feministes antimilitaristes que també treballem per una cultura de la Pau i la resolució no
violenta dels conflictes armats i les guerres, ens hem quedat astorades i impactades en veure
que no n’han entès res o que no ho volen entendre.
L’educació per la Pau té com a referent les dones i altres col·lectius, que porten tota una
trajectòria històrica utilitzant estratègies d’accions no violentes, per preposar una altra manera
de resoldre els conflictes, siguin del caire que siguin. Com continuem dient: ENTRE MORIR I
MATAR, HI HA UNA ALTRA LÒGICA: LA VIDA I TENIR-NE CURA.
El 2023, MALAURADAMENT ha estat un any més, en què les guerres ens han continuat
travessant. Guerres que són globalitzades i que continuen sent evitables perques responen a
interessos dels països que les patrocinen perpetuant així els negocis armamentístics,
l’arrabassament dels recursos naturals sobretot als països del sud global… sense que li donin
gens d’importància ni valor a les vides humanes.
Cada guerra ens impacta en funció de les imatges que transmeten els mitjans de comunicació.
Especialment la TV i les seves diverses cadenes i plataformes. Un cop que van deixant d’emetre
imatges semblaria que ja s’ha acabat, que allò que ens impactava no ens impactarà tant
perquè ja no tenim notícies. Però sabem de ben cert, que això no és així. Les guerres continuen
per molt que les imatges no estiguin presents en els mitjans.
Per què l’educació per la pau és necessària?
Ens sorprèn que algú pensi que parlar dels conflictes i les guerres en els centres educatius,
pugui ser titllat d’adoctrinament. Que en parlar del genocidi que s’està comenten a Gaza per
part de l’exèrcit israelita, pugui ser motiu de censura per part d’alguns centres, de famílies o
del mateix equip directiu d’alguns IES o escoles. I em sembla del tot incoherent que això passi
entre les escoles i centres que pertanyen a la xarxa pública que haurien de saber que la
llibertat d’expressió forma part dels drets fonamentals i dels drets de les persones i, per tant,
el nostre alumnat té tot el dret a rebre informació, contrastar-la, opinar i aportar les seves
pròpies propostes.
Insisteixo que cal treballar per una educació per la pau i la resolució no violenta dels conflictes,
però que per poder dur-la a terme, cal el suport tant del professorat com de la mateixa
institució: El Departament d’Educació i que s’ho creguin i en doni suport.
No es tracta de què el nostre alumnat hagi de prendre partit per uns o altres. Precisament
d’això es tracta. De trencar el binarisme d’estar amb mi o contra meu. De bons o dolents.
Dels que en són més propers i que són com nosaltres, dels que ens són més llunyans i no som
com nosaltres. Es tracta de què el nostre alumnat tingui accés a una informació reflexiva per
tal que puguin per elles i ells mateixos discernir i poder fer propostes i alternatives a les
guerres i els conflictes armats.
Per cert, sí que cal celebrar aquests dies.
CELEBRAR LA VIDA
PER TOTES LES AMIGUES
QUE JA NO HI SÓN
CELEBRAR LA VIDA
PER CONTINUAR CLAMANT CONTRA ELS FEMINICIDIS
CELEBRAR LA VIDA
PER TOTES LES MORTS INNOCENTS,
VÍCTIMES DE LA INSENSATESA DE LES GUERRES I LES VIOLÈNCIES D’AQUESTES.
CELEBRAR LA VIDA
EN LA SEVA MEMÒRIA
