La Marta Carrera, Marxa Mundial Dones Catalunya, ha passat uns dies estupendos a Tunísia, ple de reunions…Per les que no vam anar-hi: Resum sobre algunes de les trobades de les dones al Forum Social Mundial, Tunísia, per Marta Carrera. 29 març 2013
Sobre la trobada de la Marxa Mundial de les Dones a Tunis i la construcció de un moviment feminista i anticapitalista al Forum social Mundial.
La Universitat que acull aquest Forum juntament amb la UGTT va ser on va començar el feminisme a Tunissia i al 1980 es va fer el primer 8 de Març i la fundació de les “Femmes Democrates”, associació per la recerca i el desenvolupament de les dones que forma part de la Marxa Mundial en la que va participar ja fa anys fins a l’actualitat. Tots el polítics des de Burguiba a Ben Ali han tractat d’atribuir-se la liberació de les dones amb la redacció de un “còdig personal” més avançat que a la resta de països àrabs, (dret al divorci..). De tota manera el “pare” segueix presidint la família. Hi ha un ministeri de la Dona que treballa per a les “dones del govern” en l’actualitat. El 14 de gener 2011 la revolució Tunissiana havia sigut precedida per revoltes, entre elles de les dones i la UGTT . Després de les eleccions s’està en procés constitucional i en aquests moments hi ha una trègua tàcita o un “stand-by” donat que la inestabilitat podria influir en la disminució del turisme ara que comença la temporada turística.
Les eleccions als 9 mesos de la revolta han donat el triomf als islamistes per el seu “populisme” i la seva “extensió” (suposo que vol dir en el país). La proposta de constitució representa una regressió de la del 56. Per aquests islamistes “moderats”, “La dona seria un complement de l’home”. Algunes veus mantenen la poligàmia i el matrimoni NO civil. En la actualitat l’estatus de la dona sembla que ha retrocedit i a la mateixa “constituent” hi ha si no ho he entès malament, un 82% de dones que no volen els drets de les dones. Denuncien que hi ha agressions familiars i al carrer que no hi havia abans i que no apareixen als mitjans de informació. El sexisme també preocupa dins dels moviments socials. Les causes del 14 Janvier que van ser sobre tot l’atur i la pobresa (38% de la ma d’obra eren camperoles molt pobres), persisteixen. La revolució tunissiana va començar el 18 de desembre de 2010 i de 60 a 70% de manifestants eren dones
Per altra banda és el primer cop que hi ha dones àrabs al Comité Internacional de la Marxa Mundial de Dones. És difícil poder esbrinar la procedència dels discursos. Una dona tunissiana de un grup que després me informaran que es tracta de un grup integrista, intervé per a manifestar que hi ha hagut en les passades eleccions i en la vida tunissiana una gran influencia dels petro-dolars i denuncia les violacions freqüents, la última a una nena de 3 anys a la llar de infants. Una jove de 21 anys de Tunis (interprete), explica que per ella la lluita de les dones ha de ser contra el model global de societat i que el feminisme està molt relacionat amb la opressió per part del sistema econòmic per ella no hi ha millora social sense feminisme.
Per a Miriam de Brasil coordinadora internacional: La finalitat de la marxa és destruir al mateix temps el Patriarcat i el Capitalisme. En el moment actual hi ha atacs al treball, a la terra, a la naturalesa i un augment del conservadurisme amb el augment del control de la vida de les dones manifestat en el seu extrem per la violació de les dones que és un arma allà on hi ha guerres econòmiques. La Marxa Mundial de Dones no vol construir un moviment de dones “concienciades” sinó un moviment massiu surgit de la confrontació de les nostres necessitats amb el capitalisme. El desafiament actual de les dones de Tunis respecte a conservar i augmentar els seus drets és el mateix en tots els llocs del món on les dones fan aixecaments i grans lluites però les alternatives de les dones deurien arribar a fer canviar les institucions en direcció a solucionar els problemes de la cotidianitat i les nostres formes d’organitzar la vida: ex. “autodeterminació dels pobles i autonomia de les dones. Un darrer punt important és el treball en aliança amb altres moviments per a que el feminisme estigui en el centre de les alternatives. En aquest sentit jo veig que això és pales en el moviment de via campesina com explica la Miriam ii comença a fer-se sentir amb força en el moviment contra el deute.
Intervé una noia de Indonèsia per afegir que al seu país el 90% del camp és privat que el 65% de les analfabetes són dones i que afegiria sobre tot el militarisme que és un problema importantíssim a tractar. Una Palestina parla del imperialisme local i la colonització íntimament unides al capitalisme al seu país. Intervé una Boliviana que explica que la Constitució reconeix el 50% de càrrecs públics per les dones i els drets de les dones i fa referencia al llenguatge NO SEXISTA. Acaba fent un homenatge a Chavez dient que “sin feminismo no hay socialismo”
Per a una dona de Mozambique la Marxa al seu país ha sigut utilitzada per elles com estratègia per a la integració de la política de les dones i han començat amb la programació de la educació popular. Encara que el 80% de les dones són pageses i la participació de base és debil (només un 34%)
Sobre el Deute extern i el Feminisme
Assistim a la consolidació de el Deute al Nord. Després del tractat de Lisboa que ha donat poder al BCE per fer prestecs als bancs europeus a un interes molt baix i alguns d’ells podien prestar els diners als governs a interessos de 10% a Portugal, 5% a Espanya. L’austeritat generalitzada és el resultat i les dones migrants, joves, les que queden en pitjor situació. És l’extensió de l’extenuació dels del SUR al NORD. Amb la disminució del “l’estat social” i totes les seves estructures i la transmissió de la ideologia patriarcal amb la austeritat (fins a França hi ha tancaments de centres de salut reproductiva), sembla que a Europa les dones es comprometen a fer processos d’auditoria del deute per analitzar la il·legitimitat del deute i les mesures que ha imposat i ja s’han fet algunes accions. A França el deute és el pretext per reduir els drets, un augment del racisme i del sexisme.
A Grècia el part “medicalitzat” per ex. costa 900 €, és prohibitiu per car. No es coneixen clarament les conseqüències d’aquest deute a Grècia a hores d’ara, el que és clar és que el deute en gran mesura és contra les dones que ja abans de la crisi patíem la crisi de la sustentabilitat de la vida i hauria de ser dels BANCS! A Grècia on hi ha un 70% d’atur de les dones, hi ha ja un augment de la violència vers les dones i per tractar el tema del deute hi ha programada una trobada entre el 7 i 8 de Juny, anomenada ALTER SUMMIT http://www.altersummit.eu/ . Entre la violència a Grècia que qualifiquen de violència d’Estat vers les dones hi ha la situació de un nombre de prostitutes (em sembla que 27), (HIV +) acusades de contaminar quan elles ni tan sols savien que eren portadores del virus! A Bèlgica s’han fet Àgores feministes contra el deute. El deute espanyol és monstruós , més de 2 bilions de euros (2 vegades el PIB). L’any 2008 aquest deute era la meitat del actual i des de aquest any ha augmentat en 200 mil milions anuals.
Al Marroc el 1993 es van introduïr els micro-crèdits que com són sense ànim de lucre, no són fiscalitzats. Els interessos són més alts que els dels bancs. Son de 3000 € i són insuficients per fer qualsevol projecte i a més no van acompanyats de formació o recolzament apropiat. Per això han sigut utilitzats per atendre malalties, per l’escola dels nens…. Dones víctimes d’aquests micro crèdits han hagut de prostituïr-se o vendre els seus objectes als sur del Marroc; per això ha sorgit un moviment de dones aprop de Marrakech. 4.500 dones han refusat de pagar la suma global de deute.Una de elles tés un judici el proper més d’Abril, penso que el dia 4 segons denuncien dones marroquines de ATTAC. Attac ha fet una carta de solidaritat amb aquestes dones que rebrem desde la Marxa per solidaritzar-nos amb elles. EL SUR I EL NORD ES TROBEN!.
La situació provoca un augment de la POR a Europa i sumada a la austeritat es pràcticament segur que ens conduïrà a un retrocés dels drets de les dones.
A Benin (entre Togo i Nigèria) desde 1993 han canviat la seva estratègia vers els microcrèdits i els utilitzen per a formar-se i entendre que és el deute, la violència i ajudar a les dones. Abans algunes dones havien arribat fins el suicidi per no poder tornar el deute.
Al blog de la Marxa ha penjat un àlbum de fotos: http://marxamundialdedones.blogspot.com.es/2013/03/presencia-les-dones-i-de-la-marxa.html
