Dins la campanya del 25 de novembre d’aquest any, us proposem un espai per avançar en els debats que tenim oberts des del feminisme en relació a la violència contra les dones.
El 8 de març vam estar compartint entorn la llibertat femenina, com a eix que ens permet actuar des de nosaltres i entre nosaltres, i moltes ens vam quedar amb ganes de continuar i aprofundir. La revista Ca la Dona va publicar els textos d’aquella trobada en el nº 48 del mes de juny, i ara els tenim també a la web (format pdf, el dossier comença a la plana 6 fins a la 13).
Des de diferents llocs hem generat pràctiques i coneixements que volem compartir i revisar. Sovint participem en espais on defensar i exposar aquest bagatge, però no sempre podem aturar-nos i posar en comú. Amb aquesta trobada volem crear un espai de confiança, d’intercanvi i també de transformació dels discursos i les pràctiques, i conèixer allò en que estem avançant, allò que ens preocupa, allò que creiem. Entre dones, grups, projectes, que ho fem situant-nos en els espais del feminisme. I fent camí cap a la Trobada de Dones del 2006.
“És possible que el fenomen de la violència sobre el cos de les dones vagi més enllà de ser resultat de la simple discriminació, que es tracti d’alguna cosa més que de simples errades en la igualtat, d’imperfeccions cròniques, d’excepcions a les regles del joc democràtic. I aquí potser hi queda palès algun dels eixos del desacord que travessa l’àmbit actual del polític.
Quan parlem d’atemptats contra la llibertat femenina o de la seva pèrdua, no estem parlant de discriminació, és a dir de desigualtat, sinó de violència, d’autèntics intents de mantenir un control físic i social sobre el cos de les dones i els seus moviments.
I recordar la fragilitat de les conquestes de la igualtat no significa desentendre- se’n, sinó ésser capaces i capaços d’ haver-nos-les amb la llibertat, amb la possibilitat de ‘dir’ la diferència sense que amb aquest gest es generi violència o desigualtat. I si tenim el coratge de fer-ho, sense autoesborrar-nos en el present ni llegant de manera irresponsable aquest desacord a la propera generació….” Fina Birulés Bertrán, 8 de març 2004
