Companyes,
No sé per què pensava que mai no arribaria aquest dia d’haver-vos de comunicar la mort de la meva mare, Rosa Vidal Puiggròs. Potser algunes de vosaltres la vàreu conèixer perquè va ser una activista del moviment veïnal, feminista i catalanista, enamorada de Barcelona.
Va morir ahir a la tarda i farem la vetlla al tanatori de les Corts el divendres 26 a partir de les 12:30 i la cerimònia de comiat serà el dissabte 27 a les 10:30 del matí.
Justament avui plou i vessa la tristesa…Us adjunto un dels seus textos:
Havia acabat de ploure i una tènue boira tapava el paisatge. L’olor de la terra mullada omplia els sentits d’olors , de vida i de natura florint. Quan el tel de la boirina passés, els matolls d’herbes començarien a florir. El romaní puntejava i la farigola feia l’ullet a les petites margarides. Els pins majestuosos deixaven caure rajolins d’aigua transparent. I els roures vigilaven atents aquell joc d’anar i venir dels ocells buscant el lloc apropiat per fer el niu. Tot respirava vida. Allà a la llunyania ja s’havia estripat la boira i el cel blau i daurat omplia de llum , d’alegria i de joia…
Gràcies
Mercè Otero-Vidal en nom de la meva germana Montserrat i del meu nebot Daniel
